.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 3 de novembre de 2010

L’article 16.3

Segons l’article 16.3 de la Constitución Española cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal. Dit en altres paraules, fa trenta-dos anys Espanya es va declarar constitucionalment aconfessional. Doncs bé, de vegades tinc la sensació que els que es proclamen grans defensors d’aquesta constitució –no és precisament el meu cas- només ho són d’alguns dels seus articles i no d’uns altres com pot ser, per exemple, l’article 16.3. És evident que en un acte estrictament civil com ho és el jurament del càrrec de ministre, en un estat aconfessional com és l’espanyol no hi hauria d’haver cap símbol religiós. Així, en aquests actes m’hi segueix sobrant el crucifix. No perquè jo estigui en contra del catolicisme o sigui ateu, agnòstic o d’una altra religió, que aquest és un tema privat que no interessa a ningú més que a mi, sinó perquè entenc que obligar als ministres a jurar el càrrec davant d’un símbol religiós és quelcom anticonstitucional, i grinyola tant com ho seria fer-los jurar el càrrec davant d’un Alcorà o del llibre vermell de Mao. Estic segur que no tots els ministres espanyols de la democràcia són o han sigut catòlics quan han jurat el càrrec de ministre davant d’un crucifix. Aniré una mica més lluny: estic segur que més d’un s’hi va sentir fins i tot incòmode. No entenc que amb tants ministres que en les darreres tres dècades han jurat el seu càrrec en aquesta tauleta del Palacio de la Zarzuela no n’hi hagi hagut cap que s’hagi plantat i hagi exigit a qui correspongui el seu dret a fer el jurament d’acord amb el que diu la constitució, és a dir, fent evident que l’estat espanyol és constitucionalment aconfessional.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

No tinc costum per veure aquests actes, per això no ho visualitzava. Em sembla increïble que cap d'ells hagi exigit la retirada del símbol d'un instrument de tortura. Al·lucinant.

Anònim ha dit...

He estat uns dies de vacances aplegant aulives i tot just m'hi poso. Com preteneu que algú, quan ja ha arribat i pensa 'ja hi sóc' es regiri contra el que l'ha fet? (vull dir els que l'estan mirant).
No tenen prou collons. 'Afartem i diguem moro', que havia oït molt, de petit, perquè ara no és políticament correcte. No cal fer-se malveure i anem fent. Aquest és el país en el que ens fan viure.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice i Ramon,
Gràcies pels comentaris, tot i que m'ha sorprès una definició d’aquest calibre, crec que es bo ser respectuós amb les creences de la gent i amb els seus símbols... encara que no es comparteixin.