L’article 16.3

Segons l’article 16.3 de la Constitución Española cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal. Dit en altres paraules, fa trenta-dos anys Espanya es va declarar constitucionalment aconfessional. Doncs bé, de vegades tinc la sensació que els que es proclamen grans defensors d’aquesta constitució –no és precisament el meu cas- només ho són d’alguns dels seus articles i no d’uns altres com pot ser, per exemple, l’article 16.3. És evident que en un acte estrictament civil com ho és el jurament del càrrec de ministre, en un estat aconfessional com és l’espanyol no hi hauria d’haver cap símbol religiós. Així, en aquests actes m’hi segueix sobrant el crucifix. No perquè jo estigui en contra del catolicisme o sigui ateu, agnòstic o d’una altra religió, que aquest és un tema privat que no interessa a ningú més que a mi, sinó perquè entenc que obligar als ministres a jurar el càrrec davant d’un símbol religiós és quelcom anticonstitucional, i grinyola tant com ho seria fer-los jurar el càrrec davant d’un Alcorà o del llibre vermell de Mao. Estic segur que no tots els ministres espanyols de la democràcia són o han sigut catòlics quan han jurat el càrrec de ministre davant d’un crucifix. Aniré una mica més lluny: estic segur que més d’un s’hi va sentir fins i tot incòmode. No entenc que amb tants ministres que en les darreres tres dècades han jurat el seu càrrec en aquesta tauleta del Palacio de la Zarzuela no n’hi hagi hagut cap que s’hagi plantat i hagi exigit a qui correspongui el seu dret a fer el jurament d’acord amb el que diu la constitució, és a dir, fent evident que l’estat espanyol és constitucionalment aconfessional.