En primer lloc cal dir com a fet positiu que aquesta vegada l’amo Cuní, que feia de moderador, no va ser el protagonista de l’acte. I dit això cap sorpresa, a banda de l’oferta de Montilla a en Mas (per cert, oferta llegida i per tant gens improvisada) consistent en renunciar a condicionar un cara a cara entre ells dos a que se’n fes també un en espanyol. Mas va estar àgil i brillant en la resposta, aquesta sí, improvisada: d’acord, i ja que som aquí fem el cara a cara ara mateix. Llavors Montilla, que no s’ho esperava, es va arronsar, va dir que no, que millor un altre dia. És el que més em va cridar l’atenció del debat.
C’s. Demagògies lingüístiques al marge, Rivera té un discurs fluid però es va comportar amb força mala educació, tallant a tothom i agafant la paraula quan no era el seu torn, oblidant també que quan a la tele parlen dos a la vegada no se’ls entén.
ICV. Herrera es dirigia bàsicament als seus però sovint s’equivocava d’interlocutor. Entre Mas i ell no es robaran vots i per tant entenc que els seus retrets haurien d’haver estat dirigits cap a una altra banda de la taula. Va repetir que això d’anar a pas de tortuga per les autopistes no és cap error. Sostenella y no enmendalla.
PP. Sánchez-Camacho parla molt ràpid, i en un debat on només es calculen els temps d’intervenció i no les paraules que es diuen per minut això és avantatjós. Sobre el fet de passar-se a l’espanyol en un moment determinat del debat no crec que ni així millori gaire els resultats de les últimes eleccions. El PP és un partit de dretes però a Catalunya té la clientela que té, un 10%, un percentatge molt inferior al de votants catalans de dreta. El PP no ha entès que a Catalunya la dreta endreçada vota CiU, sense que això vulgui dir que CiU sigui exactament un partit de dretes. Són aquestes peculiaritats de la política catalana que tant costen d'entendre des de fora.
ERC. Puigcercós va estar més bé que de costum. Sembla haver oblidat el paper de destraler que feia fins fa poc, però ara ja és massa tard per rectificar i fer aquest paper més seriós i institucional. Tot sembla indicar que la bufetada que es donaran diumenge serà de les que fan història. Per altra banda, el dilluns serà divertit escoltar què hi diu Carod, que aquests dies està molt calladet. A ERC s’albira un important ball de bastons.
PSOE. Montilla va estar excessivament encarcarat, va improvisar poc i va llegir massa. No va transmetre il·lusió en cap moment, semblava un funcionari del registre, amb tots els meus respectes pels funcionaris del registre. Diu que no pactarà amb el PP, i que no repetirà el tripartit encara que sumin. És a dir, té ben assumit que els socialistes s’estaran una temporada a l’oposició.
CiU. Mas va guanyar el debat i tornarà a guanyar les eleccions. Aquest cop sembla que governarà, tot i que això del concert econòmic no s’ho creu ni ell. Espero, però, que no assoleixi una majoria absoluta, que sabem per experiència que les majories absolutes comporten actituds de prepotència que mai ens han portat res de bo. Sigui com sigui, segur que no ho farà pitjor que Montilla.
La resta dels partits que es presenten a les eleccions no hi van participar, i crec que s’ho mereixien igual que els sis que van anar a TV3. Una injustícia que s’hauria de resoldre, però no sé cóm.
C’s. Demagògies lingüístiques al marge, Rivera té un discurs fluid però es va comportar amb força mala educació, tallant a tothom i agafant la paraula quan no era el seu torn, oblidant també que quan a la tele parlen dos a la vegada no se’ls entén.
ICV. Herrera es dirigia bàsicament als seus però sovint s’equivocava d’interlocutor. Entre Mas i ell no es robaran vots i per tant entenc que els seus retrets haurien d’haver estat dirigits cap a una altra banda de la taula. Va repetir que això d’anar a pas de tortuga per les autopistes no és cap error. Sostenella y no enmendalla.
PP. Sánchez-Camacho parla molt ràpid, i en un debat on només es calculen els temps d’intervenció i no les paraules que es diuen per minut això és avantatjós. Sobre el fet de passar-se a l’espanyol en un moment determinat del debat no crec que ni així millori gaire els resultats de les últimes eleccions. El PP és un partit de dretes però a Catalunya té la clientela que té, un 10%, un percentatge molt inferior al de votants catalans de dreta. El PP no ha entès que a Catalunya la dreta endreçada vota CiU, sense que això vulgui dir que CiU sigui exactament un partit de dretes. Són aquestes peculiaritats de la política catalana que tant costen d'entendre des de fora.
ERC. Puigcercós va estar més bé que de costum. Sembla haver oblidat el paper de destraler que feia fins fa poc, però ara ja és massa tard per rectificar i fer aquest paper més seriós i institucional. Tot sembla indicar que la bufetada que es donaran diumenge serà de les que fan història. Per altra banda, el dilluns serà divertit escoltar què hi diu Carod, que aquests dies està molt calladet. A ERC s’albira un important ball de bastons.
PSOE. Montilla va estar excessivament encarcarat, va improvisar poc i va llegir massa. No va transmetre il·lusió en cap moment, semblava un funcionari del registre, amb tots els meus respectes pels funcionaris del registre. Diu que no pactarà amb el PP, i que no repetirà el tripartit encara que sumin. És a dir, té ben assumit que els socialistes s’estaran una temporada a l’oposició.
CiU. Mas va guanyar el debat i tornarà a guanyar les eleccions. Aquest cop sembla que governarà, tot i que això del concert econòmic no s’ho creu ni ell. Espero, però, que no assoleixi una majoria absoluta, que sabem per experiència que les majories absolutes comporten actituds de prepotència que mai ens han portat res de bo. Sigui com sigui, segur que no ho farà pitjor que Montilla.
La resta dels partits que es presenten a les eleccions no hi van participar, i crec que s’ho mereixien igual que els sis que van anar a TV3. Una injustícia que s’hauria de resoldre, però no sé cóm.
12 comentaris:
Una anàlisi força compartible.
Crec que ICV ha estat el partit llest i fort del Tripartit. El votant ICV pot estar content de la gestió que han fet els seus.
Pel que fa al concert, que és el que més m’interessa de la teva entrada, crec que Mas s’equivocarà si enceta un altre camí a la frustració a-la-Estatut.
Per què CiU no va voler el concert a la transició?
Per què no el va voler a la reforma de l’Estatut de 2005?
Per què els partits que parlen d’espoli no parlen d’anul•lar el subsidi d’atur espanyol?
Per què ningú no parla del concert econòmic de les persones? (sense comissaris polítics, ni assessors, ni “plans integrals”, ni ...)
Personalment crec que, d’alguna manera, el concert econòmic hauria d’existir per totes les administracions.
Pel que fa a gent endreçada, hi ha molta gent molt endreçada a qui no li agrada que li diguin què ha de fer, com ni quan. Ni Montilla-Carod-Saura ni Mas-DuranLleida. Aquesta prepotència tan convergent de “raça superior” us/els acabarà fent mal. (Sense ànim d’ofendre només volent ser gràfic)
És la gran pèrdua que patirem molts amb el debat Mas-Montilla: un debat entre el nacionalisme progressista i el progressisme nacionalista que hem patit els darrers trenta anys que no perdrà Montilla, l’acabarem perdent la gent.
Jordi.
PS: Miquel, si no comento gaire més és per falta de temps no per capacitat d'entendre i assumir crítiques. De les teves entrades, "RSS mediante", no em perdo cap.
PS2: El teu blog guanyaria encara més si ens parlessis de les teves vivències ultramarines.
CiU VA DIR NO AL CONCERT,PER CONSELL DEL SRO.ROCA I JUNYENT,VES A SABER ......
MONTILLA,EL SRO.ZARAGOZA ES VA QUEDAR DESCANSAT,TOT UN ESTAQUIROT,PERO TRANQUILS ELL SEGUR QUE JA TE FET EL SEU "FONDO DE PENCIONS".....
PUIGCERCOS,"A BUENAS HORAS MANGAS VERDES",.....
ALICIA, COMENÇA A FER LLASTIMA,PENDRA MAL AQUESTA XICOTA......
HERRERA,PERFECTA PER LA SEVA CLIENTELA....
RIVERA,UN PINXO POCA-SOLTA I MAL EDUCAT....
JUGANT AMB BCN.
Jordi,
Sobre el concert econòmic, els experts diuen -i jo me’ls crec- que és tècnicament inviable aplicar-lo a tot arreu. Diuen que si el model que s’aplica a Navarra i Euskadi s’apliqués a les altres autotomies de l’estat els números no sortirien. És per això que quan es vegi que el concert per a Catalunya és inviable, que es veurà aviat, els polítics hauran de plantejar-se altres escenaris de relació més directa amb Europa, sense els onerosos peatges actuals.
Per "gent endreçada" entenc la gent que respecta democràticament les resolucions del Parlament, per exemple, totes les lleis referides a la llengua i aprovades per una gran majoria de diputats. Aquesta gent mai dels mais no podrà votar el PP, que des de la seva visió estatal té una tendència natural a defensar només la llengua espanyola, la seva, per sobre de qualsevol altra. Exactament igual que fa el PSOE. L’Instituto Cervantes n’és un bon exemple. El PP parla molt de les multes lingüístiques per no retolar en català, però no parla mai de les 192 lleis, decrets i altres normatives estatals que imposen utilitzar com a mínim l’espanyol, també amb les corresponents multes lingüístiques. La defensa del català, una llengua que està clarament en inferioritat de condicions respecte a l’espanyol, es mereix tots els esforços, diguin el que diguin el TC i Rita la Cantaora. El TC no pot anar en contra dels drets dels pobles, i la defensa de la llengua catalana forma part dels nostres drets.
Quan dius que Montilla és nacionalista, i fins i tot progressista, m’agafen ganes de riure. Jo el veig més aviat espanyolista i cada dia més conservador.
Oliva,
Això que dius de Roca ja ho havia sentit, però no oblidem que llavors es feia tot el que deia Pujol. Les responsabilitats, per tant, serien compartides.
Un bon resum. Sobretot d'acord amb tu que espero que en Mas no tingui la majoria absoluta. Seria una pèrdua de 4 anys pel país irreparable en aquests temps de crisi.
Clidice,
No sé si seria tan dràstic com ens ho pintes però també penso que és millor que CiU no arribi als 68 escons.
Benvolgut anònim:
Pujol i Roca no volien el concert perquè volien “que cobri Madrid que nosaltres el gastarem a Catalunya”. Culpar ara Roca perquè va deixar el partit és, no diré anti-català, però sí del tot sectari.
El problema del socialisme no és ni Montilla, ni Zaragoza ni les pensions. Siguem seriosos, si us plau.
Puigcercòs: tot i que és encertada la frase, ERC té un problema i és que no explica clarament com assolirà la independència sense “órdagos” ni marcades de paquet.
Sánchez Camacho es mereix una mica més de respecte.
De Rivera em preocupa més que no pugui anar tranquil•lament a la Universitat (!) a fer una conferència que si interromp un altre polític en un debat. És esfereïdor que ningú no digui res i que no sigui notícia de portada les injustícies que pateixen determinades persones. Alguna cosa no va bé a Catalunya.
Benvolgut Miquel,
El Concert a tot arreu és totalment viable. Tant cobres, tant gastes. Què quedaria fora del concert? El subsidi d’atur? Seguiríem patint allò que alguns diuen “espoli” fiscal amb les regions que tinguin més atur.
Personalment crec que cada administració hauria de cobrar els imposts que gasti. Qui tingui la competència que recapti el que necessiti i ni un euro més ni menys.
Pel que fa al greuge en inversions en infraestructures, és aquí on hauríem de tenir bons polítics que garantissin aquelles infraestructures necessàries per Catalunya en lloc d’anar boicotejant els Jocs de Madrid o dient que l’espanyol és com el turc o el japonès. De debò creus que el corredor del Mediterrani, per exemple, el farà millor la Unió Europea que el Govern d’Espanya?
Permet que recordi que amb els governs d’Aznar, Catalunya rebia les inversions proporcionals al PIB (aproximadament) mentre que amb Zapatero ha baixat la proporció considerablement (no les promeses però sí les inversions reals). Admès pel propi Duran i Lleida. I, en canvi, la percepció majoritària és que el PP és anticatalà. Així ens va quan les percepcions no es corresponen amb la realitat.
Pel que fa a “gent endreçada” que respecta les decisions del Parlament de Catalunya, diverses consideracions:
No és gaire respectuós amb el Parlament de Catalunya que el cap de l’oposició vagi a Madrid a parlar amb el jefe del President de la Generalitat per “desencallar” la Reforma de l’Estatut “mano a mano”, fumant-se uns puros. Reforma que desprès del 24 de febrer de 2005 estava més que morta.
Segons el teu criteri, no és gaire respectuós amb el Parlament de Catalunya votar a favor de les 62 esmenes del Congrès dels Diputats a la Reforma de l’Estatut: o respectem el que surt del Parlament o no. Quina diferència hi ha entre que ho esmeni el Congrés o el Tribunal Constitucional? En aquest cas i fins aquell moment els únics “endreçats” van ser ERC per canviar el seu vot.
Per cert, algunes de les decisions del Parlament de Catalunya que ha “tombat” la justícia han estat al sí del TSJC. És el TSJC anticatalà?
Em nego a que els vots d’una càmera estiguin per sobre de la llei. En el nostre sistema aplica aquell principi de que “hay leyes y no reyes”. I si no agraden les lleis, que es canviïn seguint el curs legal.
Crec que a Catalunya alguns s’han tornat bojos i han perdut qualsevol concepte racional de democràcia. Si expliques el que passa a Catalunya a gent de fora, molts se’n fan creus.
Canvi de banda:
Pel que fa a la defensa de la llengua catalana o de qualsevol causa, potser tu creus que s’ha de fer amb lleis, reglaments, sancions, multes, subvencions i restriccions. Jo no. Per mi, la defensa de la llengua catalana la faria molt millor la societat civil. Espero que no se’m titlli d’anticatalà.
I no conec gent angoixada per patir multes per no usar el castellà i sí conec gent que pateix multes per no rotular en català.
Per últim, els “pobles” no tenen drets. Els drets són individuals. De fet, quan s’acostuma a justificar determinats “drets dels pobles” és per vulnerar les llibertats individuals.
Perdoneu el “rollo”.
PS: Per cert, el govern Montilla ha signat un decret obligant els hostelers a servir pa amb tomaca per esmorzar. Si això és conservador o espanyolista és que m’estic tornant foll.
PS2: Per descomptat, el mateix que defenso per a la llengua catalana ho dic per la llengua espanyola. I em sorprèn que hi hagi lleis restrictives i sancions en defensa de la llengua espanyola
Un altre exemple de “manca de respecte al Parlament de Catalunya”:
L’Estatut inclou una disposició addicional tercera (DA3). Resumint molt, 4.000 milions d’euros per Catalunya, promesos i celebrats però que no veurem.
Mas va permetre augmentar el sostre de despesa a Zapatero de 27.000 milions d’euros. Si Catalunya té un PIB diguem del 16%, Mas va permetre que Zapatero es gasti “una DA3” sense saber a on ni per què. Això si proporcionalment, als catalans (sic) no ens toca pagar una part més important d’aquells 27 mil milions.
Sigui per ignorància o per sectarisme, Catalunya no té qui la defensi o més coloquial tenint amics com PSC, PSOE, CIU, ERC, no ens calen enemics.
Gràcies.
Jordi (1),
Dius moltes coses i entendràs que no disposo de tot el temps que m’agradaria per comentar-les a fons una a una.
Concert econòmic: veig que tenim discrepàncies bàsiques sobre el què és el concert i, més important encara, "el cupo". Ho deixo aquí. Només et recordo que el PP és contrari a estendre el concert fora de Navarra i Euskadi. Insisteixo, ni amb PSOE ni amb PP no hi haurà concert a Catalunya i, per tant, el camí ha de ser un altre.
Greuge en inversions en infraestructures: és de suposar que desapareixerà quan Catalunya sigui independent. Mentrestant ens aniran perjudicant tan com puguin, i el motiu és que tant al PSOE com al PP els és molt més rendible en vots fer autovies a Extremadura i pagar el PER a Andalusia que començar les obres del corredor mediterrani. Dit això, Aznar va ser un altre gran defensor del sistema radial aplicat a tot i que tan perjudica a Catalunya, i gens partidari del corredor mediterrani. Fets canten.
Alguns diuen que el PP és anticatalà. Sí, aquesta és una percepció bastant estesa, i algun dia algú s’haurà de preguntar per què. Aquestes coses no es diuen per casualitat.
Nou estatut capat: ja he dit per activa i per passiva que sóc contrari a la via estatuària. Tota la gestió va ser un desastre, aquí no se salva ningú, evidentment tampoc el PP amb, per exemple, la seva irresponsable recollida de firmes per les espanyes, els anuncis a la ràdio andalusa i episodis similars d’uns polítics separadors que prefereixo no tornar a recordar.
Jordi (i 2),
A Catalunya alguns s’han tornat bojos: aquí estem d’acord, però potser no coincidiríem en posar-hi cares concretes a la bogeria.
Defensa de la llengua: és evident que alguns aspectes s’han de defensar amb lleis, i el millor exemple és Espanya i la defensa aferrissada que fa de l’espanyol. 192 a 1, sense complexos. Per tant, de lliçons d’aquestes, poques. Dit això, et recordo que jo sóc contrari a regular la retolació dels negocis privats.
Drets dels pobles: aquí tampoc ens entendrem, o potser només és un problema semàntic. Els drets són individuals però el conjunt d’individus formen un poble. I si la majoria d’aquests individus voten en un determinat sentit, allò és el dret del poble, la suma dels drets individuals de la majoria.
PS: no ho havia sentit, però si és veritat els bojos que dèiem abans els podríem començar a buscar entre els consellers de la Generalitat.
PS2: Això no és el que diu el teu partit, ni el que diu la Defensora del Pueblo ni, en general, el que pensen i diuen els que manen a Espanya.
Sobre el teu darrer comentari, potser podríem concloure que els catalans sort en tenim del PP, Ciutadans i altres grans defensors d’una determinada idea de Catalunya. El problema és que a l’hora d’anar a votar la majoria de catalans opten per altres opcions polítiques. Alguns s’haurien de preguntar per què.
Publica un comentari a l'entrada