.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 15 de setembre de 2010

Fer volar coloms

En primer lloc cal tenir clar que pel sol fet que Catalunya pogués tenir un concert econòmic amb l’estat espanyol, com tenen els bascos i els navarresos, això no seria necessàriament garantia de res. Tot dependria del tipus de concert i, el que és més important, del cupo que es pactés. A Navarra i Euskadi estan encantats perquè tenen uns cupos molt assumibles, però això no és cap garantía que a Catalunya passés el mateix. Cal dir-ho perquè molta gent és pensa que pel sol fet de tenir un concert econòmic aquí lligaríem els gossos amb llonganisses, i ja ni tan sols caldria considerar la possibilitat d’una eventual independència per resoldre els nostres problemes. Doncs no, no és tan senzill com pretenen alguns.

Dit això, si obtenir la independència de Catalunya és una tasca gens fàcil però almenys té l’avantatge que només depèn de la voluntat dels catalans, tant l’alternativa de l’estat federal que propugnen els socialistes com el concert econòmic que propugnen els convergents tenen la pega que no només depenen de la voluntat dels catalans sinó que també depenen de tercers, uns personatges que ni són federalistes ni estan per ampliar els concerts a altres territoris de l’estat. És com aquells que diuen que la solució als problemes de Catalunya passa per modificar la constitució espanyola. Sobre el paper una modificació constitucional és factible, només cal que els dos grans partits d’àmbit estatal es posin d’acord. Però intueixo que quan això passi només serà per tornar enrere, per reduir l’autogovern i per recuperar competències ara cedides a les autonomies. En definitiva, tal com estan les coses qualsevol canvi de la constitució només tindria com a fita l’enfortiment d’Espanya a costa de l’afebliment de Catalunya. Això sí, potser aprofitarien l’ocasió per tocar també allò tan caspós de la monarquia.

Per tant, com que ni el concert econòmic, ni el federalisme del tipus que sigui, ni una constitució més favorable per a Catalunya són camins viables, d’alternativa només n’hi ha una, i es diu independència. De fet, n’hi ha una altra que també té els seus partidaris: no fer res i, com diu aquell, qui dia passa any empeny. Però la resta és fer volar coloms.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

l'augment del independentisme civilitzat els ha agafat amb els pixats al ventre i no saben com fer-ho, convergents i socialistes, per esquivar el fet que són espanyolistes amb poques fisures. Saben que participant de l'ordalia de l'Estat n'obtenen poder i grans beneficis, ni que sigui com a becaris de províncies (au va! doneu-li ja un ministeri a en Duran) i, al cap i a la fi, només serveixen als lobbys que els donen suport. Són la xarxa de poder, un gegant cançoner, rònec i ultra-conservador al que li costa molt cedir quotes. No sé pas si ens en sortirem, però els catalans som tossuts de mena i ara ja hem començat a posar la banya al forat. Calen més oportunitats per tothom, i d'això el gegant n'hauria de ser més conscient.

Daniel (Sariià) ha dit...

Estimat veí, com quasi sempre, estic totalment d'acord amb tu.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ara s’acaba d’anunciar que una "Alternativa de govern" liderada per Montse Nebrera també es presentarà a les eleccions. Diuen que com més serem més riurem, però en el fons com més partits petits es presentin més contents deuen estar els partits grans que per la Llei d’Hont poden ser els grans beneficiats si els petits no arriben als percentatges mínims establerts per poder tenir representació al Parlament.

Daniel,
Encantat de saber-ho!

Ferran ha dit...

Avui també jo signo el teu post, de dalt a baix.

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Encantat, si ho sé abans hi poso la doble signatura.