Celestino Corbacho, el ministre espanyol de treball que gestiona l’atur del nostre país, un atur que no ha parat de créixer des que ell va arribar al ministeri, deixarà aquells despatxos madrilenys i tornarà a Catalunya per reforçar la llista electoral de Montilla. Per motius obvis hem de creure que Corbacho no torna per assessorar Montilla sobre la creació de llocs de treball, ni per reforçar el vessant catalanista dels socialistes, una mica descuidat darrerament. Sigui com sigui, no deixa de cridar l’atenció que per reforçar la seva llista electoral els socialistes hagin optat per incorporar-hi un personatge que passarà a la història com el ministre de l’atur, sense que això vulgui dir que ell tingui la culpa de la forta crisi econòmica que estem patint. Però associar l’atur amb Corbacho serà quelcom inevitable pel potencial elector socialista, i és per això que no s’acaba d’entendre que aquesta incorporació sigui tan positiva com diuen alguns.dissabte, 4 de setembre del 2010
Corbacho reforçarà Montilla?
Celestino Corbacho, el ministre espanyol de treball que gestiona l’atur del nostre país, un atur que no ha parat de créixer des que ell va arribar al ministeri, deixarà aquells despatxos madrilenys i tornarà a Catalunya per reforçar la llista electoral de Montilla. Per motius obvis hem de creure que Corbacho no torna per assessorar Montilla sobre la creació de llocs de treball, ni per reforçar el vessant catalanista dels socialistes, una mica descuidat darrerament. Sigui com sigui, no deixa de cridar l’atenció que per reforçar la seva llista electoral els socialistes hagin optat per incorporar-hi un personatge que passarà a la història com el ministre de l’atur, sense que això vulgui dir que ell tingui la culpa de la forta crisi econòmica que estem patint. Però associar l’atur amb Corbacho serà quelcom inevitable pel potencial elector socialista, i és per això que no s’acaba d’entendre que aquesta incorporació sigui tan positiva com diuen alguns.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
"TEATRO DEL BUENO"...."PEPE SI HAY QUE ARREMANGARSE ALLA VOY"...PERO SI ES TENEN UNA "TIRRIA"..."QUE PA QUE"TOT EL BAIX LLOBREGAT HU SAP¡¡¡¡¡
QUE S'APUNTI AL PSC "EL GUERRA" AQUEST SI QUE ENGRESCA LA SEVA CLIENTELA.PERO REPETIR LA "OPRACION MONTILLA" NO SE,NO SE.....
JUGANT AMB BCN.
El Guerra no cal alhora de "cepillarse" coses, que ja han portat al Borrell, aquell xicot del pallars que va votar contra l'oficialitat del català a europa...
Comentari deixat per Medit el 05/09 a les 02:35
Per ells és "positiva" en clau d'eleccions nacionals catalanes: el PSC sap que el sector "catalanista", si és que en queda algun al PSC a dia d'avui, s'extingirà més tard o més d'hora -perquè és el sector "setantero": ex-comunista, aprenents d'intel·lectual, etc-. En canvi el jove votant socialista és el del cinturó industrial. El que ha penjat la rojigualda al balcó, i que no té miraments per ara votar PSOE ara votar PP -qui sigui, però que no siguin partits "regionales", "ultranacionalistas" i "radicales"-.
A les nacionals catalanes voten 2 milions d'ànimes en pena. A les estatals -de la nació del costat- hi voten 3 milions. A Corbacho el porten aquí per intentar convencer a aquell milió de diferència per veure si fan un "sorpasso". Clar que part d'aquell milió és pepero -i del morro fort- i el sociata més españolero pot provar sort amb els populistes de la Rosa Díez o els catalanofòbics de Ciudadanos.
Corbacho és la "daga" que mata qualsevol reducte de catalanisme del PSC. No pas ara, sinó de cara al dia després de la més que probable derrota d'aquesta tardor.
És el successor de Montilla. I és un successor de raça desacomplexadament i orgullosament española (tot i el folklorisme de "xapurrejar" una miqueta "er catalán".)
Ens dirigim cap al País Basc: PP i PSC cada cop estaran més a prop, quan els Castells, Tures, Maragalls i Gelis diversos vagin desapareixent. El gran perill serà el dia que aquests dos -amb l'ajuda de desaprensius etnòfobs tipus Ciudadanos- pactin. Aleshores els catalans ja podem començar a prendre'ns en sèrio això del país. De moment sembla que només val fer propostes per reclamar drets a decidir i referèndums de costellada.
Caldrà esmolar la falç (o comprar-ne una).
Oliva,
Jo tampoc ho sé però no ens haurem d’esperar gaire per veure’n els resultats.
Dani,
Guerra i Borell... tal para cual.
Medit,
Estic bastant d’acord amb les teves tesis i especialment en que Corbacho és "el sant cristo gros" que les ments pensants del carrer Nicaragua s’han tret de la màniga per intentar allò que a aquestes alçades sembla impossible. I sobre el teu últim paràgraf veig que coincidim del tot: el dia que els partits espanyolistes sumin (PSOE, PP, UPyD i Ciudadanos), alguns que no som partidaris d’agafar la falç potser haurem d’agafar el camí de l’exili.
PS: el teu missatge original no va sortir publicat quan tocava, ho sento. Amb blogger aquestes coses passen... massa sovint.
Publica un comentari a l'entrada