.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 27 de setembre de 2010

Final extravagant de la legislatura

De vegades em renyen perquè diuen que perdo el respecte pels diputats que ens representen al Parlament. Bé, són maneres de veure les coses, no ho discutiré, però convindrem que el respecte d’un diputat se’l guanya o el perd ell solet cada dia amb la seva tasca parlamentària. El respecte no és quelcom inherent a la condició de diputat només pel sol fet de ser-ne, te l’has de guanyar cada dia tal com fa una metgessa o un taxista. Si un diputat pren el pèl a la ciutadania que li paga el sou ha d’acceptar les conseqüències de la seva presa de pèl, no pot pretendre que la ciutadania faci com si sentís ploure i miri cap a una altra banda.

Dit això, el Parlament de Catalunya ha comés un acte grotesc per celebrar el final de la legislatura, beneint els correbous només poques setmanes després de prohibir les corrides de toros. Aquesta ha estat la prioritat d’última hora dels nostres representants polítics, els correbous, en una nova prova del divorci que hi ha entre aquesta casta de privilegiats i el poble que els hi paga el sou. L’esperpent parlamentari ha comptat amb la complaença de la gran majoria dels diputats, incloent-hi aquells que molt aviat es quedaran sense feina i no volen marxar sense donar la nota. Per cert, alguns d’aquests diputats, amb una prepotència difícil d’entendre, de la sessió parlamentaria en van dir blindar els correbous, com si el pretès blindatge fos quelcom definitiu i intocable, com donant a entendre que una futura majoria parlamentària no podrà esmenar una llei o fer-ne una altra. Potser només és ignorància, no sé què és pitjor.

Sense que serveixi de precedent, avui coincideixo amb els diputats comunistes (o verds, que no se’ns enfadin), que amb tota aquesta història de toros i bous han estat els més coherents de la cambra. També han estat coherents els diputats que es van oposar a la prohibició de les corrides i ara han defensat els correbous. Però el grup majoritari de diputats, aquell que ha optat per mantenir els correbous i alhora prohibir les curses de braus, ha posat per davant del sentit comú un rebutjable electoralisme mirant de reüll a les Terres de l’Ebre. Un veritable insult a la intel·ligència de molts ciutadans. Apel·lar a la tradició per mantenir una salvatjada no té cap sentit. Tant m’és que alguns veterinaris ens assegurin que els toros no pateixen, no me’ls crec. També resulten entranyables els arguments dels partidaris de la festa que diuen que entre els espectadors dels correbous es produeixen menys morts i ferits en tota la temporada que els causats pels accidents de trànsit en un cap de setmana, i no per això es prohibeix conduir. En fi, una vegada més la classe política catalana s’ha cobert de glòria. Confiem que els diputats que els substitueixin siguin una mica més seriosos i es guanyin el respecte de la ciutadania.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo ho veig d'una gran simplicitat. Ambdós cassos es resolien amb una pregunta correcte: Creu lícit fer-ne un espectacle de pagament de la mort d'un ser viu? SI/NO. I tot resolt aplicant la Llei que en sortís. Sigui cobrar per veure com es mata un toro a una plaça, o una vedella a un escorxador, o un conill a una fira. O un malalt terminal morint-se a l'hospital. Era prohibir fer-ne, de la mort, un espectacle a benefici d'uns pocs, encara que sigui pel gaudi de molts.

Clidice ha dit...

és tan ridícul tot plegat que costa dir-ne res. Per cert, et faig un link a un article de El País que m'ha semblat molt interessant referent a la crisi. article

Anònim ha dit...

AIXO ES LO DE SEMPRE,VOTS,VOTS,VOTS.......ELS CIUTADANS SOM EL CARALLOTS,LA PARTITOCRACIA ESTA DEBORANT LA DIGNITAT I LA LLIBERTAT.
JUGANT.

Miquel ha dit...

Jo pensava que el debat sobre les festes violentes amb animals no eren qüestions identitàries sinó coses de la "societat avançada". Una mica de rigor!

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Exacte, el problema és fer-ne un espectacle.

Clidice,
Gràcies per l’enllaç, molt interessant.

Oliva,
Sí, però hem de mirar d’evitar-ho, cadascú dintre de les seves possibilitats.

Miquel,
Una cosa és el que ens agradaria i una altra cosa és la trista realitat.