L’altre dia vaig ser a Pals convidat per uns amics. Concreto més, vaig ser a la zona més exclusiva de Pals, un lloc poc concorregut que ara intentaré descriure. A l’alçada del conegut club de golf i caminant des d’on trenquen les ones del mar en direcció cap a l’interior, a Pals hi trobes en primer lloc una platja amb una zona nudista inclosa, una franja de platja, per cert, no gaire ample però alhora molt poc visitada degut a una certa dificultat per arribar-hi. A continuació et trobes amb unes dunes protegides que no es poden trepitjar, un passeig semi privat per a vianants, una filera d’edificis no gaire alts d’apartaments de qualitat amb unes vistes de luxe (a davant, el blau del mar; al darrere, el verd del camp de golf). Després trobem una àmplia zona de gespa amb piscina pertanyent a aquests apartaments, un carrer sense sortida amb només un carril de circulació i un d’aparcament de pagament per cada sentit, un hotel de quatre estrelles i uns xalets de luxe amb vistes al green i, finalment, el camp de golf. Més enllà del perímetre descrit et trobes amb una zona menys exclusiva com la que et pots trobar en altres indrets de la Costa Brava.Més avall, allà on abans hi havien les antenes de Radio Liberty (a la foto), hi ha la platja normal amb accessos més a l'abast de tothom. L’aigua del mar és la mateixa però allò no té res a veure amb la quasi privacitat que hi ha una mica més al nord. Quan veig aquestes zones tan exclusives i les comparo amb altres platges diguem-ne més populars i atapeïdes tinc molt clares quines són les meves preferències. Potser sóc una mica classista, no em fa res reconèixer-ho. Si alguna vegada m’hagués de decidir per un apartament a primera línea de mar n’agafaria un d’aquests, amb tots els avantatges de viure a primera línea i pràcticament cap dels inconvenients. Això sí, els 140 km que hi han des de Sarrià no te’ls treu ningú.
5 comentaris:
Doncs no passa res per dir que preferim 6 dies de relax a una platja semi-deserta que 14 dies a un apartament a Salou, no crec que sigui classista, simplement busquem l'exclusivitat. L'exclusivitat no és necessàriament una qüestió de luxe. Jo he estat aquest estiu a platges de Tailàndia i en els 4 dies dedicats a la costa vaig descansar molt més i més barat que el que em podria costar 1 dia de restaurant i serveis a una platja qualsevol. Per cert, jo continuo promocionant la zona de l'Ametlla de Mar, i el Delta, segueixen existint platges al litoral català on no és necessari barallar-te per un tros de sorra i on pots deixar la tovallola sense por a ser atracat.
si que n'hi ha de platges tranquil·les al nostre litoral, és clar que sempre exigeix moure't una mica més. Tanmateix no en feu gaire publicitat que després passa el que passa ;)
Vols platges desertes "del tot"? Com n'A. Orte: el sudest asiàtic. Amb la mania que tenen en estar blancs, a la platja només hi anem els occidentals :)
Andreu,
Veig que no sóc l’únic que busca l’exclusivitat, em treus un pes de sobre.
Clidice,
Gràcies pel consell però si Pals ho trobo massa lluny, imaginat el sud-est asiàtic.
encara que tard i posats a posar hi la cirereta al pastís, quan acabeu de passejar per el passeig podeu fer un arròs a Les Dunes, val la pena.
Per cert l'Ametlla de Mar te unes cales força boniques i poc conegudes i al Delta s'hi menja força be.
Jordi,
L’arròs de Les Dunes em sembla recordar que ja el varem tastar. Molt recomanable!
Publica un comentari a l'entrada