.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 13 de setembre de 2010

Després de l’onze de setembre

Quan es conegui la sentència del TC sobre el recurs presentat pel Defensor del Pueblo podrem donar finalment per acabat el llarg procés del nou estatut que ens ha tingut distrets durant els darrers set anys. Tot plegat, un veritable fiasco. Però no ens fem trampes nosaltres mateixos donant totes les culpes al TC, aquestes sentències només són una petita anècdota representativa de lo molt malament que s’han fet les coses a tots nivells. Repeteixo, a tots nivells.

Tot i això, penso que hem avançat una mica. I és que ara hi ha molta més gent que fa set anys conscienciada que el futur de Catalunya ens l’hem de gestionar nosaltres solets, i que aquest futur passa necessàriament per prescindir de la tutoria espanyola. Una tutoria que, es miri com es miri, a dia d’avui ens porta molts més maldecaps que solucions, no sent menor un problema de convivència entre veïns que el temps va agreujant perillosament. I això passa davant de la inactivitat d’una classe política catalana que sembla viure al marge dels ciutadans als que representa.

Que dissabte celebréssim la Diada Nacional de Catalunya només vol dir que avui tornem a ser allà on érem abans. No hem avançat ni un mil·límetre. Ara ens hem de convèncer nosaltres mateixos que el nostre futur només depèn de nosaltres, que la culpa no sempre és de Madrid. Ara cal desar les senyeres i les barretines a l’armari, agafar la calculadora i plantejar les coses amb molta més seriositat, rigor i determinació que s’ha fet fins ara. I si els polítics que tenim són incapaços de fer-ho, que ja ens han demostrat que ho són, que en vinguin uns altres disposats a treure’ns d’aquest atzucac. Si els ciutadans no som capaços de provocar aquest canvi, la culpa només serà nostra. El 28 de novembre tornem a tenir la paraula. Aprofitem-ho.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Miquel, ja saps que penso semblantment en molts cassos, encara que no t'ho digui sovint per no semblar un 'pilota'. Jo vaig fent en els meus blogs i murs, encara que estic tan sol com l'1, però no defalleixo. Si puc, seguiré actiu fins els 80, però no vull acabar con altres vells i plegaré, no deixaré que m'utilitzint.

Clidice ha dit...

Totalment d'acord. Els gestos estan molt bé, però ens cal més gent per picar pedra. Probablement el 10-J va servir per fer tangible a moltes persones una possibilitat que consideraven remota. Ara en som més, no podem perdre'n el tremp.

Anònim ha dit...

INDEPENDENCIA O DECADENCIA...HU VA DIR UN POLITIC DE CiU AL ALTRE DIA,TE TOTE LA RAO, POTSER SERA DIFICIL ECONOMICAMENT EN UN PRINCIPI,PERO ESPANYA SENSA NOSALTRES I SEGUR QUE EL VASCOA SEGUEIXEN,S'HAN VA A CAN PISTRAUS.
JUGANT AMB BCN.

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Estic encantat de tenir lectors com tu, amb criteri propi i que no es deixen utilitzar. Intueixo que la majoria de lectors d'el radar són així.

Clidice,
Segons La Vanguardia, que no és precisament un mitjà favorable a l’independentisme, ara en som un 40%, i penso que per poc bé que es facin les coses en quatre dies, i qui diu quatre dies diu quatre anys, podem ser majoria. A veure si la sabem aprofitar.

Oliva,
Avui discrepo, a mi m’agradaria que l’Espanya que quedés com a tal fos tan viable com ho és ara amb Catalunya i Euskadi. I segur que llavors serem més bons veïns que ara.

Aleix ha dit...

Desar la senyera a l'armari, dius? Ni parlar-ne. La tinc al balcó des que el TC va fer pública la sentència sobre l'Estatut i no la mouré d'allà fins que... fins que el "somni" es faci realitat.

Miquel Saumell ha dit...

Aleix,
No t’ho agafis al peu de la lletra, la senyera al balcó no fa cap nosa.