Llegint les declaracions dels cada dia més desacreditats dirigents sindicals d’aquest país (si algú en dubta, només cal veure els vídeos de propaganda de la vaga que estan distribuint), es pot arribar equivocadament a la conclusió que la jornada del 29 de setembre ha de ser un dia de vaga obligatòria per a tothom. Cal recordar que la vaga és un dret constitucional però només això, un dret. Fer vaga mai pot ser un deure. Al contrari, la llei tant empara el dret a fer vaga com el dret a treballar dels que no vulguin fer vaga.Si el dia 29 els piquets sindicals no ens deixen accedir al nostre lloc de treball (parlo almenys per mi, que no faré vaga), per exemple perquè ens han posat silicona al pany, hem de tenir clar que les persones que ens ho impedeixin cometran un delicte. Els piquets informatius que deixen de ser merament informatius per esdevenir piquets coactius no els hauríem de tolerar més. Ja n’hi ha prou de confusió sobre aquest tema! La vaga, si és fa, s’ha de fer per convenciment, mai per por ni menys encara per obligació. Així és almenys com funcionen aquestes coses als països més endreçats, i potser ja començaria a ser hora que ens hi anéssim assemblant.
I si als líders sindicals no els surten les previsions i la vaga acaba en un gran fiasco, penso que tots plegats ens hauríem de replantejar algunes coses. Considerant la baixíssima afiliació sindical que hi ha al nostre país, potser seria bo preguntar-se si té gaire sentit continuar finançant generosament amb diner públic unes organitzacions sindicals que amb prou feines representen una desena part dels treballadors. Fent una mica de demagògia, que de tant en tant tampoc fa cap nosa, potser arribaríem a la conclusió que és lleig que els capricis (els vídeos sindicals de Don Cándido que dèiem abans, o els creuers de luxe pel Bàltic del senyor Fernández Toxo, a la foto) es paguin amb diner públic, ni que només sigui de manera indirecta, mentre no es pot aplicar la llei de la dependència per manca de recursos. És a dir, potser no seria una mala idea replantejar-se molt seriosament les prioritats de la nostra despesa pública.
10 comentaris:
Miquel, deixant els sindicats de banda, que al cap i a la fi representen només els qui volen ser representats, de raons per fer una vaga sonada, arreu de l'estat, n'hi ha a cabassos. La situació lamentable en que es troba el país és de denúncia. A Alemanya, amb un 7% d'atur i unes previsions de creixement econòmic espectaculars, tot just comencen a parlar d'haver deixat la crisi enrere. I això sense parlar, esclar, de les lamentables condicions laborals de milers i milers de treballadors que, per ara, tenen feina.
El que passa a l'estat no mereix una vaga general: en mereix una dotzena.
Ferran,
Segurament sí, però en aquestes lamentables circumstàncies jo ja voldria ser alemany, amb molt menys atur i sense vagues.
Digues-me antic però jo penso que la solució d’aquesta crisi passarà, entre altres coses, per treballar més, no menys, i votar-ne uns altres quan ens convoquin a les urnes. En qualsevol cas aquesta vaga s’hagués hagut de fer fa mesos, no ara.
Miquel, he estat treballant un projecte d'Utòpia de propostes al nou Parlament i govern que en surti, i un dels punts és aquest:
"Els Sindicats, que estan al servei dels treballadors, es finançaran amb les cotitzacions dels seus afiliats, que ho seran voluntàriament. El Tresor Públic no els podrà subvencionar perquè aquells que no en reben cap servei no han de pagar-ne la despesa, ni que sigui indirectament amb els seus impostos". Em sembla que més val que et deixi escriure a tu, que ho fas millor.
Ja n'hi ha prou de pagar esglésies i sindicats. Dit això, l'altre dia mon germà, que treballa en una enginyeria on la majoria no farà vaga, em comentava que, a la seva empresa, dins un polígon, anirien a treballar en taxi, perquè si hi anaven amb el cotxe sabien que els punxarien les rodes pel cap baix. Insolidaris? no, conscients que perdre un dia de feina pot representar perdre contractes i haver de tancar, perquè treballen amb l'estranger i als alemanys tan els fa si aquí hi ha vaga o no. Ja n'hi ha prou de fer veure que res del que passa fora ens afecta. Ni els responsables de la crisi són únicament el govern espanyol (al cap i a la fi mindundis de l'ordre mundial), ni podem viure pensant que la crisi l'arreglarem, únicament, des d'aquí. Ah! i no entenc perquè he de fer vaga pels mateixos motius que algú de Burgos, per exemple.
Ramon,
Estic d’acord amb la teva proposta que, ja que hi som, faria extensiva a les organitzacions patronals.
Clidice,
Et puc posar un altre exemple. Un grup d’empreses que conec ja han pactat que, per evitar-se problemes i córrer riscos innecessaris, en comptes de treballar el 29 ho faran el proper dissabte. I no és pas la primera vegada que ho fan.
Tens raó.
La vaga s'hagués hagut de fer mesos, estic d'acord amb tu; molts mesos. El robatori de drets dels treballadors per part d'aquest govern d'esquerres (!!!) és al.lucinant i intolerable. Espanya és un país on la gent s'ho empassa tot i tot, fins i tot, sí, les vagues que es convoquen tard i per part d'uns sindicats que fan lamentables.
I òbviament, la vaga la fa qui vol. Jo crec que s'ha de fer; com a mínim, això!
I, per cert, el problema no és "treballar més". Els alemanys no "treballen més": treballen millor. Això és el primer que no s'entén, a Espanya (Catalunya inclosa).
Ferran,
Quan dic "treballar més" de fet estic pensant en "treballar millor", no en estar-se més hores al despatx. Alemanya n’és un bon exemple, tu hi vius i ho coneixes molt bé, jo treballo amb empreses alemanyes des de fa molts anys i també. El resultat és que els alemanys comencen a treure el cap i nosaltres encara estem en la fase d’anar-nos enfonsant cada dia una mica més, mentre el govern irresponsable que tenim ens assegura que el país ja està sortint de la crisi, quan tothom sap que no és veritat.
Entesos ;)
Bon cap de setmana, Miquel.
Publica un comentari a l'entrada