No ho puc evitar. Totes aquestes manifestacions patriòtiques que sentim darrerament sobre l’espanyolitat inqüestionable de Melilla em recorden aquelles altres que fa 35 anys es feien amb la mateixa intensitat proclamant l’espanyolitat del Sàhara, just poc abans de l’entrega vergonyosa d’aquell immens territori als marroquins, i deixant totalment de banda la voluntat i els interessos dels seus desgraciats habitants. Per cert, un canvi d’amos fet amb totes les benediccions polítiques i militars espanyoles de l’època. També cal dir que encara que per alguns marroquins, potser confonent els seus desitjos amb la realitat, això de Melilla sembla que hagi de quedar resolt en quatre dies, la veritat és que encara no està prou madur. Però tard o d’hora Melilla, Ceuta, Perejil i altres illots de la zona passaran a mans dels marroquins com en el seu moment hi va passar el Sàhara. L’entrega de Melilla al Marroc es justificarà per interessos d’estat, és a dir, posant els interessos espanyols d’unes bones relacions amb el Marroc per davant dels interessos dels que hi viuen. Per tant, seguint l’exemple del Sàhara tampoc penso que a Melilla es convoqui cap referèndum. Melilla canviarà d’amo com ho va fer el Sàhara, sense necessitat de tirar ni un sol tret, i deixant de banda les raons històriques que uns i altres exhibeixen. Les raons històriques son una bona eina per explicar la història i per saber on som, però no sempre són útils per donar solucions als conflictes. I que entre Espanya i el Marroc hi ha un greu conflicte pel cas de Melilla no crec pas que a aquestes alçades ho negui ningú.dijous, 2 de setembre del 2010
Política internacional. El cas de Melilla
No ho puc evitar. Totes aquestes manifestacions patriòtiques que sentim darrerament sobre l’espanyolitat inqüestionable de Melilla em recorden aquelles altres que fa 35 anys es feien amb la mateixa intensitat proclamant l’espanyolitat del Sàhara, just poc abans de l’entrega vergonyosa d’aquell immens territori als marroquins, i deixant totalment de banda la voluntat i els interessos dels seus desgraciats habitants. Per cert, un canvi d’amos fet amb totes les benediccions polítiques i militars espanyoles de l’època. També cal dir que encara que per alguns marroquins, potser confonent els seus desitjos amb la realitat, això de Melilla sembla que hagi de quedar resolt en quatre dies, la veritat és que encara no està prou madur. Però tard o d’hora Melilla, Ceuta, Perejil i altres illots de la zona passaran a mans dels marroquins com en el seu moment hi va passar el Sàhara. L’entrega de Melilla al Marroc es justificarà per interessos d’estat, és a dir, posant els interessos espanyols d’unes bones relacions amb el Marroc per davant dels interessos dels que hi viuen. Per tant, seguint l’exemple del Sàhara tampoc penso que a Melilla es convoqui cap referèndum. Melilla canviarà d’amo com ho va fer el Sàhara, sense necessitat de tirar ni un sol tret, i deixant de banda les raons històriques que uns i altres exhibeixen. Les raons històriques son una bona eina per explicar la història i per saber on som, però no sempre són útils per donar solucions als conflictes. I que entre Espanya i el Marroc hi ha un greu conflicte pel cas de Melilla no crec pas que a aquestes alçades ho negui ningú.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Em pregunto com es pot mantenir la postura de continuar considerant Melilla espanyola i, alhora, exigir que Gibraltar sigui espanyol. Si d'una banda volem mantenir dues colònies, Ceuta i Melilla, tan si com si, de l'altra no hauríem de considerar perfectament lícit que la Gran Bretanya mantingués aquesta colònia dins la península?
Hi ha com una mena d'identificació patriòtica amb el mapa geogràfic, de manera que no es pot evitar pensar Espanya com una Illa gràcies als Pirineus. Per això fan nosa espais com Gibraltar i Portugal. Això o el pànic que els ha quedat de la mal païda desfeta de Cuba, l'últim adéu a un imperi somniat. Això de poder ser "l'amo del món" es veu que marca.
Clidice,
Em sembla que el Gibraltar britànic té molt més futur que la Melilla espanyola.
el Marroc té unes costes amb moltes possibilitats de ser encara més explotades per la pesca. Només cal que la situació de les costes andaluses es deteriori més per tenir quelcom a "intercanviar".
Quant el tema geogràfic, al final depèn molt de la voluntat de la gent, i al Gibraltar crec que tenen clar de qui volen seguir depenent (ara). Però teniu raó, Llívia hauria de pertànyer a França.
Andreu,
Tot depèn de com és miri. Potser l’excepció no és Llívia com ens dónes a entendre, sinó la terra que envolta Llívia que alguns coneixen com la Catalunya nord.
Publica un comentari a l'entrada