M’expliquen que l’altre dia, en una tele d’aquestes que no són massa conegudes, es va preguntar als telespectadors a qui escollirien si se’ls plantegés la possibilitat de compartir un sopar. Els personatges que es suggerien eren el president José Montilla i la coneguda estrella televisiva espanyola Belén Esteban. Una periodista que es declara socialista sense carnet, present al plató, es va sentir molt ofesa i va dir que amb la comparació semblava que se’n fotessin del president (fins aquí comparteixo la seva queixa), però a partir d’aquesta afirmació tan sensata va tenir la relliscada de pretendre enfortir la seva posició qualificant Montilla d’intel·lectual, donant a entendre que la Esteban no ho és, d’intel·lectual.Bé, deixant de banda que el qualificatiu d’intel·lectual sempre m’ha semblat una mica pretensiós i sovint fins i tot fora de lloc quan s’aplica a segons qui, tota la raó que pogués tenir la periodista en criticar la pregunta del programa la va perdre en afirmar que Montilla és un intel·lectual, i no cal entrar en detalls. Això no exclou que Montilla pugui ser una persona força interessant per mantenir-hi una conversa distesa, sigui des de l’afinitat o des de la discrepància política.
Per tant, si fos jo qui hagués de compartir el sopar hagués escollit a Montilla sense dubtar-ho. Espero que ningú s’ho agafi com una frivolitat però un conegut meu diu que si es trobés amb la Esteban només li preguntaria pel nom del cirurgià plàstic que li va esguerrar el nas, més que res per no recomanar-lo a ningú. Vaig pensar que a mi tampoc se m’acudiria preguntar-li gran cosa més. Ara bé, posats a organitzar un sopar estrambòtic, seria curiós veure per un forat quin tipus de conversa podrien mantenir aquests personatges si fossin ells dos els que anessin a sopar plegats. Si no m’imagino a mi mantenint una xerrada amb la Esteban, encara em costa més imaginar-m’hi al president Montilla.
4 comentaris:
A risc de ser malinterpretada, sobretot si fem servir la falsa modèstia i la caritat cristiana, penso que per un absurd mecanisme els humans tendim a pensar que "la societat" és com un mateix, i així, com què, a més, "tots som iguals", ens xoca l'adoració que senten amples capes de la població per aquesta senyora (ehem). No hi aniria a sopar ni regalat, només de pensar veure-la mastegar se'm regira l'estómac. I amb el senyor Montilla tampoc hi aniria, no tinc ganes de caure adormida al damunt del plat, ho trobo de molt mal gust ;) Ara, diu molt del personal la tria d'aquests dos personatges.
Entre l'ún i l'altre, complicat ho deixen. Tenint en compte les últimes declaracions del Montilla i el seu descarat joc brut, crec que acabaria igual d'emprenyat amb un que amb l'altra. Almenys ella cobra per dir el que diu. El President cobra per dir i fer coses molt diferents del que ha dit i fet fins ara.
Francament, complicat o no, el dubte no ho és: amb Montilla mil vegades. M'imagino un munt de qüestions sobre les quals parlaria amb ell, en un "mano a mano"; amb l'altra, no tinc ganes ni d'imaginar-me-les.
Bon cap de setmana.
Clidice,
Potser t’emportaries una sorpresa, diuen que hi ha persones que en la distància curta milloren molt, tot i que no sé si és el cas de Montilla.
Albert,
La Esteban no és política i Montilla sí, vet aquí la diferència. L’altra diferència és que els diners que cobra ella són privats (ja s’ho faran!), mentre que els que cobra Montilla són meus, en part.
Ferran,
Potser li demanaré una entrevista privada, a veure què passa. No se sap mai, i menys en període electoral!
Publica un comentari a l'entrada