.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 8 de setembre del 2010

A Catalunya hi ha un conflicte lingüístic (i 2)

Cada vegada que es planteja una mesura de protecció del català, per tímida que sigui, salten. Fa tres setmanes va ser per l’exigència d’uns coneixements bàsics de català als immigrants que a Catalunya reben ajuts públics. Fa dues setmanes per les condicions de l’atenció telefònica que determinades companyies de serveis han de donar als seus clients de Catalunya, és a dir, per entendre’ns, que allò tan prepotent i colonial de no le entiendo, hable en cristiano, passi d’una vegada per totes a millor vida. La setmana passada es plantejava que als professors universitaris que optin a establir-se professionalment a Catalunya amb plaça fixa potser se’ls hauria d’exigir que en un termini de temps raonable tinguessin uns coneixements bàsics de català. Sembla del tot lògic que qualsevol persona que es vulgui establir a Catalunya cobrant un salari públic hagi d’entendre el català; com a mínim, entendre’l. Doncs bé, ells no hi estan mai d’acord, troben que tractant-se de la llengua catalana qualsevol exigència resulta injusta i forassenyada.

De vegades he arribat a pensar que aquests partits tenen una voluntat clara d’esdevenir extraparlamentaris. D’altra manera no s’entenen les seves actituds lingüístiques, sempre contràries a la llengua catalana, que podem discutir si és la llengua pròpia de Catalunya, que al meu entendre ho és com ho és el francès a França i el portuguès a Portugal, però que ningú em discutirà que és la meva llengua pròpia. Sempre critiquen qualsevol mesura proteccionista amb l’argument que es tracta d’una imposició forçada de la llengua catalana, sense adonar-se’n que, als efectes pràctics, amb la seva actitud només intenten imposar la seva llengua en detriment de la meva.

El dia que aquests partits deixin d’obsessionar-se tant pel català, el dia que acceptin que a Catalunya s’ha d’ajudar a normalitzar el català en comptes d’arraconar-lo a l’àmbit familiar com s’intenta fer massa sovint, el dia que reconeguin que fruit d’unes polítiques lingüístiques perverses la llengua discriminada a Catalunya no és l’espanyol com diuen ells sinó el català, i és per això que la llengua catalana s’ha de protegir amb especial dedicació, el dia que, en definitiva, baixin del burro, estic segur que aquell dia guanyaran credibilitat i vots. Mentrestant seguiran sent uns partits residuals, i utilitzo el mot residual per definir uns partits que només tenen 3 i 14 diputats, respectivament, dels 135 que hi ha al Parlament. I diguem-ho clar i català, aquests dos partits seguiran sent també unes forces polítiques antipàtiques a ulls de molts catalans que tenim el català com a llengua pròpia, i que ens sentim innecessàriament agredits cada cop que s’agredeix la nostra llengua. Per si no ha quedat prou clar, parlo de C’s i PP.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

el mal és que en aquest assumpte, han estat els propis professors universitaris els que s'han estripat les vestidures d'una manera escandalosa. És molt trist veure aquell senyor de les americanes fer les afirmacions que fa i després embolicar-se amb la senyera. Trist o repugnant, depèn de com t'ho miris. I, al final, els catalans que pretenem fer valdre els nostres drets lingüístics ens hem de sentir dir de tot.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, Miquel. Quan dóno classes tot sovint surt el típic o la típica que pretenen que dónis la matèria íntegrament en castellà. Sembla que hagis de demanar excuses per expressar-te en català. Fins ara, no m'ha passat mai al revés. En una ocasió, una senyora de Madrid que porta més anys que Matussalem a Catalunya es va indignar tant perquè no parlava tota l'estona en castellà que va plegar del curs al·legant que no entenia res (mai no em vaig negar a fer-li tots els aclariments que calguessin). D'aquestes anècdotes en tinc unes quantes. Jo tampoc entenc aquesta mania persecutòria que tenen amb el català, la majoria l'entendrien si fessin el mínim esforç que cal però, senzillament, no els surt dels nassos! Ho vas definir molt bé una vegada, són monolingüistes militants. En el fons, pensen que el català és una llengua vulgar, que s'hauria d'eradicar de l'àmbit públic i acadèmic, cosa que ja estan aconseguint, en bona mesura...

Medit ha dit...

"... que podem discutir si és la llengua pròpia de Catalunya, que al meu entendre ho és com ho és el francès a França i el portuguès a Portugal..."

Ho sento dir-ho així, però aquest és l'origen de TOTS els mals lingüístics d'aquest país: el relativisme. Ja sé que no era la teva intenció, però talment com t'ha sortit ("podem discutir" si la llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya) és per on ataquen tots aquells desgraciats.
És amb aquest relativisme intel·lectual funest per on els polítics valencians han "creat" una llengua nova anomenada "valencià", que per a qualsevol científic -un lingüista, per exemple- no és res més que una variant del català.

Quan ningú tingui la desvergonya d'atrevir-se, atemptant contra tota lògica acadèmica i científica, a qüestionar si el català és la única llengua PRÒPIA -independentment del número de parlants- de Catalunya, és quan haurem de deixar de preocupar-nos per defensar-la com si fos un animal en perill d'extinció.

Ja sé que no ho plantejaves així, però aprofito que t'has "despistat" per posar el punt sobre la "i".... ;)

NO ES POT discutir aquesta mena de qüestions. Són qüestions lingüístiques. I la lingüística és una Ciència. No menys ciència que la física i la química. Només els ximples -el PP i C's, per exemple- qüestionen el què la ciència diu (i els metafísics, ja de pas...).

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Crec que el senyor de les americanes llampants està una mica nerviós, no pel seu nivell de català sinó pels números del Barça que va presentar en deixar la junta i que ara els auditors estan objectant molt seriosament.

Clara,
Només per recordar-te que jo parlo sovint dels bilingüistes monolingües, és a dir, aquells que exigeixen el bilingüisme a tothom però ells no baixen mai del burro del seu monolingüisme militant, normalment en espanyol.

Medit,
Discutir no vol dir baixar del burro i fer un judici d’intencions pot resultar arriscat. La meva intenció era escriure allò que vaig escriure. Però deixant clar que no tinc cap dubte que la llengua pròpia de Catalunya és el català, això no exclou que em negui a discutir i defensar la meva posició amb qui en defensi una altra, per més errònia que la trobi. Potser formo part de la colla relativista que dius.

Anònim ha dit...

Mai deixaran d'atiar l'odi i l'enfrontament amb el tema de la llengua. Primer de tot, per la seva pròpia ideologia. Si per a ells fos, el català podria desaparèixer i parlar tots en castellà. És un odi irracional que tenen a dins i no es poden treure. Segon, perquè ells no aspiren a ser partits centrals a Catalunya. El seu objectiu és centrar-se en aquest nínxol de mercat i explotar-lo al màxim possible.

Miquel Saumell ha dit...

Albert,
Intueixo que PP i C's han fet els seus càlculs i ja els està bé perdre quatre vots a Girona a canvi de guanyar-ne quaranta a Salamanca.

Medit ha dit...

"això no exclou que em negui a discutir i defensar la meva posició amb qui en defensi una altra, per més errònia que la trobi. Potser formo part de la colla relativista que dius."

És que no es tracta ni de "baixar del burro" ni de "trobar erroni" res.
Les qüestions científiques no es discuteixen segons el què cada un "troba", senzillament es demostren via raonaments científics. Qui no obeeixi a les demostracions científiques per argumentar la seva posició no està exposant una "opinió diferent" de la teva, sinó que s'està mostrant com un cretí.
I et recordo que la etimologia de la paraula "cretí" [1] ens porta al segle XIX i es feia servir per a tota aquella gent que, davant les diferències d'opinions sobre processos i aconteixements en el sí de la societat aleshores encara no explicats via-raonament científic, acudien a la metafísica per explicar-los i en última instància justificar-los, ergo, eren profundament relativistes (una posició, per cert, carragadíssima d'interessos i de biaixos analítics, com fa el PP valencià amb la llengua catalana).

Intentar justificar que el català no és la llengua pròpia de Catalunya sense un raonament científic és una bestiesa que rebenta la ciència lingüística. I seure en una taula amb algú que es creu que pot qüestionar-la sense haver passat per una Facultat de Filologia és una absoluta pèrdua de temps. Fins i tot encara que tu, si tampoc ets lingüista, trobis o no "errònia" el seu posicionament.

Hi ha coses sobre les que no es pot opinar. Opinar que a l'aigua li falta un hidrogen (i passar de l'H2O a l'H3O), és relativitzar el què la ciència a demostrat. Opinar que la llengua catalana no és la pròpia de Catalunya (ja he entès que no és el teu cas, no t'ofusquis), és relativitzar el que la ciència lingüística ha demostrat. Si algú vol demostrar -no opinar!- el contrari, que elabori el document científic pertinent. Aquestes coses no es discuteixen ni amb lleis ni amb parlaments polítics.

Troba algú que opini que el català no és la llengua pròpia i no estàs trobant algú que "té dret" a opinar diferent, o que està en disposició d'opinar el contrari, estàs trobant un CRETÍ. Per exemple, algú del PP o C's.

Notes
1. "cretí -ina: [1868; del fr. crétin, variant suïssa (Valais) de chrétien 'cristià', usada inicialment per commiseració envers els dèbils mentals, com beneit, benaventurat]

adj i m i f 1 PAT Que pateix de cretinisme.
2 col·loq Estúpid, neci."

Miquel Saumell ha dit...

Medit,
No sóc lingüista i els meus coneixements sobre la matèria són limitats, així que t’agraeixo especialment les teves aportacions. Ha quedat molt clara la teva posició i no dubto que acadèmicament tinguis tota la raó, però pel tipus d’activitat a la que em dedico i també per convenciment propi, si fos tan estricte com suggereixes potser ja no em quedarien clients, i tampoc amics. Tractar de dèbils mentals als que discrepen, per més errats que vagin, no entra dintre del meu comportament.

Medit ha dit...

Ja m'imaginava que no t'ho prendries massa "a gust"... enfrontar-te a allò "acadèmicament" (o científicament) estricte acostuma anar associat a una certa sensació de menyspreu si hom tenia una posició presa apriorísticament i que ha quedat en un cert entredit. De fet, a mi em passa sovint,... sóc un tant masoquista. Però si no m'obligo a passar el tràngol no progresso cap enlloc ni aprenc res de res.

Però que consti que no hi havia cap mala intenció. La definició del diccionari (això dels "dèbils mentals") és la que és, no me la inventada jo. De fet, et recomenaria que et quedessis més amb la variant suïssa "cristià" (d'aquí el relativisme, i el motiu pel qual he posat la definició) que no pas l'expressió, molt més crua, de "dèbils mentals".

Quan perdem el temps qüestionant la seriositat dels nostres polítics perque no tenen massa rigor, hauríem d'aprendre a aplicar-nos aquest rigor a nosaltres mateixos.

I t'asseguro que si es fa ben fet -i tampoc cal fustigar-se massa-, no en perds ni un d'amic.., de fet, fins i tot en guanyes uns quants pel camí... t'ho dic per experiència... ;)