.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

diumenge, 28 de novembre del 2010

Gairebé sense sorpreses

Sense cap pretensió de treure mèrits al guanyador, bàsicament el que ha passat en aquestes eleccions és que les han perdut Montilla i els seus socis. La victòria de Mas només és la conseqüència lògica d’una derrota molt previsible i del tot merescuda. Resulta trist dir-ho però ahir molta gent d’esquerres tenia perfectament clar que l’objectiu del seu vot era que no es repetís el tripartit. Si féssim un catàleg dels mèrits d’uns i altres, n’ha fet molts més el tripartit per perdre les eleccions que CiU per guanyar-les. Això no treu legitimitat a la seva incontestable victòria però seria bo que els guanyadors haguessin aprés aquesta lliçó, no fos cas que d’aquí a quatre anys els passés el mateix a ells. La campanya electoral del 2014 comença ara mateix, i això el nou govern no ho hauria de perdre de vista.

El nou govern haurà de començar la seva tasca posant als llocs de responsabilitat persones que actuïn amb el sentit comú que tant s’ha trobat a faltar durant els darrers set anys. I haurà d’esmenar tot el que faci falta i es pugui esmenar, es digui vuitanta per hora o es digui setmana blanca. Montilla i els seus s’han guanyat a pols el rebuig justificadíssim d’una bona part dels que fa quatre anys els varen donar suport. Vots canten. No cal repetir ara el catàleg de despropòsits del tripartit que tots tenim al cap. La cirereta del pastís ha estat aquesta ridícula normativa imposada als hotels més estrellats, obligant-los a oferir pa amb tomàquet a la seva clientela per esmorzar. És a dir, no contents amb tenir ben collats els catalans, abans de marxar també han pretès imposar allò que han de menjar els turistes rics per esmorzar. De bojos, conseller Huguet, de bojos. És aquest desmesurat intervencionisme d’una administració pública autoanomenada progressista el que ha fet obrir els ulls a molts ciutadans d’esquerres que fa uns anys van votar tripartit i després s’han sentit decebuts i políticament estafats.

Mas ja ha donat les gràcies als seus votants però no s’hauria d’oblidar de donar-les també als cervells del tripartit, que amb la seva repetidament demostrada incompetència tant han contribuït a la victòria de CiU. I ja per acabar, encara que la majoria dels independentistes han votat CiU, cal no perdre de vista que si bé ha guanyat el Mas que votaria sí en un referèndum independentista, també han guanyat els seus socis encapçalats per Duran que votarien en sentit contrari. És per això i no per casualitat que per il·lustrar l’article d’avui hagi escollit aquesta foto de Reuters apareguda al diari ABC d’ahir, que per estar ben informat s’ha de llegir de tot.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Bé, comença una nova etapa de peix al cove. Ara a seure al sofà i anar veient els pactes amb el Zapatero, amb el Rajoy si guanya i narinant. Ah! i a tornar a explotar la llagrimeta i el "què poc que ens estimen". I els faltaran cunyats per omplir càrrecs! Això serà una orgia.

Anònim ha dit...

CiU ha fet la campanya que havien de fer: no dir res, zero estridencies i emmarcar un missatge en positiu. El desastre del tripartit els hi ha posat les coses molt fàcils. No havien de fer res d'especial ni diferent.
Caldrà veure ara com ho gestiona. Més que vots en favor de CiU, ha rebut molts vots en contra del tripartit. Amb l'aparició de SI i una Esquerra que "tornarà" a ser independentista, pot perdre molts votants d'aquest sector si no es mostra batallador contra Madrid. No hi ha un cèntim a caixa i si vol fer alguna cosa, haurà d'anar a buscar allò que ara ens roben. No ho tindrà pas fàcil.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Com diu aquell, ha sortit allò que hem triat nosaltres.

Albert,
Pel nostre propi bé, esperem que no sigui tan negre com ho pintes