.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 1 de novembre de 2010

Premi a la constància anticatalana

La setmana passada vaig coincidir amb un votant del Partido Popular de la Catalunya interior, un d’aquells llocs on pels carrers encara es parla bastant en català. En un moment donat de la conversa em va dir desencisat: “sembla mentida els esforços que hi posa el PP per continuar fent amics a Catalunya”. Vaig copsar de seguida què em volia dir amb aquella barreja d’ironia i sarcasme, però tampoc no gosaria assegurar que a les properes eleccions aquesta persona canviï la seva opció política.

Si es convoqués entre els partits polítics un premi a la constància anticatalana, aquesta distinció se l’emportaria sens dubte el PP. Només s’han d’observar les seves entusiastes reaccions a la interlocutòria del jutge sobre el reglament d’us del català a la Diputació de Lleida i a l’Ajuntament de Barcelona. Només calen escoltar les seves continuades amenaces d’interposar nous recursos judicials sobre el tractament legal de la llengua catalana a Catalunya. Comença a ser preocupant aquesta obsessió malaltissa que tenen els dirigents del PP amb tot allò que olori a defensa o promoció de la llengua pròpia de Catalunya, una obsessió que no només no disminueix sinó que augmenta a mesura que van passant els anys. Només calen veure les intervencions de la senyora Sánchez Camacho i companyia quan participen en els peculiars debats d’Intereconomia La Gazeta (¡orgullosos de ser de derechas!), uns teòrics debats que a la pràctica no ho són per la senzilla raó que sobre determinats temes allà pràcticament tothom opina el mateix, i tots sabem quins són a Espanya els temes que generen tanta unanimitat.

S’acosten eleccions i tothom es posiciona. També el PP, fins i tot enviant uns curiosos pamflets de propaganda als catalans residents a l’estranger. Ara mateix els populars tenen una minsa representació al Parlament de 14 diputats sobre 135, però estic pràcticament convençut que finalment assoliran l’objectiu de reduir-la encara més. Aquesta sembla ser la secreta aspiració del PP, perdre clientela a Catalunya amb l’excusa de la llengua (i amb l’excusa dels toros, i amb qualsevol altra excusa), sempre calculant que per cada vot que perden a Catalunya en guanyen tres a Espanya. El partit presidit per la senyora Sánchez Camacho juntament amb els Ciutadans del senyor Rivera i l’UPyD de la senyora Díaz, tots ells coincideixen amb un objectiu: fer recular l’ús de la llengua catalana a la mínima expressió, utilitzant tots els recursos que tenen a l’abast. I dissortadament de mica en mica sembla que se’n van sortint. No hem de llençar la tovallola però tenim mala peça al taler.

7 comentaris:

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Benvolgut Miquel,

No puc estar més en desacord amb aquest article tot i que una resposta proporcionada exigiria tot un article i tampoc no vull esgotar la gent.

Per cert, el "Partido Popular" en català es diu "Partit Popular". Són conductes com aquestes les que fan dels “imposicionistes” lingüístics (tu deus dir catalanista) gent molt antipàtica. (Com ara aquell espectador que va tenir el conflicte amb Carod per allò del "José Luís")

Gràcies.

Ferran ha dit...

En l'única cosa que discrepo, Miquel, és amb la part final del teu escrit. Jo no crec que se n'estiguin sortint, si més no amb la vista posada a llarg termini. El PP (i C's, i UPyD, i els mitjans afins...) està aconseguint el que ni Carod ni cap altra independentista aconseguiria mai per sí sol: fer cada dia més gran la incomprensió entre catalans i espanyols, separar més que ningú els catalans dels espanyols.

I això no té aturador, per la senzilla raó que el PP, com molt bé dius, fa càlculs: el seu discurs li dóna vots a Espanya. No veig ningú en el PP prou intel·ligent com per adonar-se'n del que estan fent; potser en Rato, o potser en Gallardón ho són... i ja veus on són i com els tracten des del seu propi partit.

Ja s'ho faran, és el seu problema.

Miquel Saumell ha dit...

Benvolgut Jordi,
La pàgina principal, repeteixo principal, de la web ppcatalunya.com diu clarament a dalt "populares de cataluña" i a baix "Partido Popular de Cataluña". Aquesta és la pàgina per on s’entra a la vostra web com a opció principal. Després, a dalt a la dreta, hi ha l’opció de la traducció de la pàgina al català, és a dir, ppcatalunya.com/ca/, com si el català fos a Catalunya una llengua secundària. En aquesta pàgina mig traduïda de l’altra sí, hi surt la versió catalana d’aquests mots, tot i que a dalt a l’esquerra s’hi manté sempre l’expressió "hablando claro", així, sense traduir, i la senyora Sánchez-Camacho hi segueix dient "es mucho lo que nos une", així, sense traduir, i..., com per deixar clar als visitants de la pàgina quina és la llengua principal i dominant i quina és la llengua secundària. Tot això no és opinió, és pura descripció d’una pàgina web que pot comprovar tothom, i per altra banda és molt coherent amb la vostra política lingüística de considerar el català a un nivell inferior a l’espanyol, una llengua de segona, fins al punt de fer-lo desaparèixer en alguns documents, com per exemple els vostres pamflets electorals enviats aquests dies als catalans que viuen a l’estranger i redactats exclusivament en espanyol, tal com s’explica a l’enllaç del meu article.
I per cert, jo no sóc catalanista; simplement sóc català.
Podem discrepar sobre moltes coses però els fets són els fets i si algú ho dubte només cal que entri a la pàgina dels "populares de cataluña" i ho comprovi.
PS: unes observacions similars les vaig enviar fa un temps a la vostra seu central del carrer Urgell. Cap resposta, cap aclariment, cap rectificació. El PP aquestes coses les té molt clares, i actua amb una coherència que ja m’agradaria veure en altres partits.

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Quan deia que se n’estan sortint volia dir que a Sarrià, per exemple, i en general a Barcelona, el català està desapareixent. Només cal sortir al carrer i parar l’orella. Espero, però, que com a les pel·lícules, al final guanyaran "els bons", que no fan altra cosa que intentar defensar la llengua pròpia de Catalunya que alguns es volen carregar.

Anònim ha dit...

No cal que t'esforcis en provar de fer pedagogia entre els del PP. No hi ha remei. Ells van a pel seu nínxol de votant més extrem i no els importa quedar arraconats. És més, això encara ho utilitzen per a presentar-se com a "víctimes". S'estan escorant cap a posicions directament vidal-quadristes per a provar d'igualar els resultats que va obtenir aquest en les eleccions catalanes, els millors de la seva història. No crec que tampoc perdin, per desgràcia, tants votants. Hi ha una Catalunya que pensa aìxò. I d'aquí que explotin aquest missatge amb tanta força.

Miquel ha dit...

El PPC s'ha convertit en un agent polític que bàsicament fomenta el distanciament i la incomprensió entre Catalunya i Espanya. Si els partits que vertaderament defensen els interessos de Catalunya saben canalitzar aquest desencaix pot ser que a la llarga li haguem d'agrair al PP la seva campanya destructiva.

Miquel Saumell ha dit...

Albert,
És evident que hi ha una Catalunya -minoritària, vots canten!- que pensa això, i la resta -majoritària, vots canten!- que no ho pensa. Perden vots moderats per una banda i en guanyen per l’altra, i suposo que han calculat que el balanç global, no pensant en la Catalunya del 28/11 sinó pensant en l’Espanya del 2012, els serà favorable. Jo també ho crec.

Miquel,
De fet si el PP (i C's, i UPyD, i...) no existissin els hauríem d’inventar, doncs són tots aquests grups els que més fan per augmentar i enfortir l’independentisme.