• Per a mi l’aparició d’un nou diari sempre és una molt bona notícia, i més encara aquests dies amb la crisi que hi ha arreu i especialment en el sector de la premsa de paper. Demà surt el diari Ara, escrit integrament en català, que estarà disponible cada dia al quiosc en versió paper, i a la xarxa en diferents formats digitals. De moment només puc dir dues coses, una de positiva i una de negativa. La positiva: que em consta que la gent que hi treballa ho fa amb molta il·lusió i professionalitat, i amb ganes de treure al mercat un bon producte. La negativa: que aquest diari també ha rebut ajuts públics, i ja he explicat anteriorment que les subvencions a la premsa no m’agraden. El penso llegir durant uns quants dies i prometo fer-ne una valoració més endavant.• Que són una colla d’incompetents ja havia quedat demostrat fa temps, però ara la jutgessa de Gandesa sembla haver arribat a la conclusió que Saura i la cúpula de la seva conselleria són també una colla de mentiders. De moment ja hi ha un alt càrrec imputat per cinc homicidis, i tot fa pensar que no serà l’únic. Deixar el Departament d’Interior en mans d’incompetents no va ser una bona idea.
• Tot i que a aquests establiments ni m’hi acosto, un any més els senyors de la Guia Michelin ens diuen que més avall dels Pirineus només hi han restaurants triestrellats a Euskadi i a Catalunya. Cap a Portugal, cap a Espanya. No sé si això vol dir alguna cosa però cada any, quan es repeteix aquesta notícia, no puc evitar sentir també un sentiment d’estranyesa, doncs tant a Espanya com a Portugal s’hi menja molt bé.
• Els dos grans partits espanyols que participen demà a les eleccions catalanes mitjançant les seves respectives franquícies han fet venir els seus líders a fer campanya a provincias: Felipe, Zapatero, Rajoy, etc. Sentint-los i veien els temes de que parlaven, alguns mítings d’aquests dies semblaven els d’unes eleccions al parlament espanyol. Fins i tot la Chacón ens parlava en espanyol. Res, només per deixar-ne constància.
6 comentaris:
Penso comprar l'Ara i n'espero una mica més del que ens estan donant els altres diaris. Veurem com se'n surten.
Respecte a ICV ja n'hem parlat, no comprenc la falta d'auto-crítica del partit i dels seus votants. Jo sóc d'ERC, però no tinc cap problema en acceptar les nostres misèries, però els votants d'ICV són com membres d'una secta religiosa, i això em fa molta por. Sobretot perquè una gran majoria estan en el món de l'ensenyament. Cosa que no deixa de ser força surrealista, atenent que es considera que, sobretot, cal educar en criteri.
De les Michelin ja no te'n puc dir res, que em queda molt lluny ja. En altres temps n'havia freqüentat per qüestions laborals i entenc que es valoraven moltes altres coses a més de la qualitat del menjar. Per exemple no m'extranya que li hagin retirat al Cingle de Vacarisses, l'última vegada que hi vaig ser, ja fa algun anyet, el servei de sala era abominable. 20 minuts entre plat i plat! Per bons que fossin vam acabar amb ganes d'assassinar el maître :( Sortosament on treballo ara m'he de conformar amb el bar de la cantonada, i és tot un descans :)
I m'encanta que parlis de les "franquícies", perquè les coses s'han de dir pel seu nom i el PSOE(c) ja es hora que estigui del tot desenmascarat.
El diari me'l portaran demà a Berlin -no és broma- acabat de sortir del forn. Coses que pugi una coneguda des de Barcelona, justament demà :) L'espero amb ganes.
Pel que fa al tema de les Michelin, se m'escapa del tot. M'encanta menjar (bé), però com no pagaria mai doblons d'or per deconstruccions en mantega de llet de burra dorificada m'és bàsicament igual qui té estrelles i qui no. Tot i això, reconec que m'encanta que les úniques a la península siguin a Catalunya (i al País Basc)
En municipals, Artur Mas anirà a molts pobles i ciutats i parlarà amb el successor de Montilla de temes del Parlament de Catalunya.
Crec que hem de lluitar, d'una vegada per totes, contra els dobles rasers.
Gràcies.
Clidice,
Michelin: Jo tampoc en gasto, al cotxe hi porto uns Bridgestone.
ICV: potser els "brillants" rànquings educatius de l’ensenyament hi tenen alguna cosa a veure.
Franquícies: algú ho havia de dir!
Ferran,
Jo, en canvi, l'Ara l’hauré d’anar a buscar al quiosc.
Jordi,
De res, però aquesta comparació que fas no l’entenc, i això deixant al marge que Mas i "el successor de Montilla" podrien ser la mateixa persona.
Miquel,
Ve a col·lació de referir-se a Zapatero/Rajoy com "el primo de Zumosol". És un comentari que no es faria en municipals, totalment comprensible des d'una òptica nacionalista, evidentment.
Pel que fa a "successor de Montilla", em refereixo com a líder del PSC. Tens raó que potser era només evident per mi.
Si el successor de Montilla a la Presidència de la Generalitat és Montilla, per mi les properes municipals ja les poden anular i, directament, donar-li tots els ajuntaments al PSC, les claus de casa i del cotxe i el que faci falta.
Gràcies,
Jordi.
Jordi,
La realitat és que de nacionalistes n’hi ha de dos tipus, aquesta és almenys la meva tesi. Uns defensen una nació i els altres en defensen una altra, i totes dues posicions són igualment legítimes. El problema es presenta quan els nacionalistes d’una banda no acceptem ser-ne, de nacionalistes, com si per a ells defensar la seva nació fos una cosa lletja. El meu comentari era purament descriptiu, té tot el sentit que vinguin Rajoy i Zapatero doncs al capdavall són els amos de les seves respectives franquícies, i "donde hay patrón no manda marinero".
Publica un comentari a l'entrada