El món al revés

Imagineu-vos que algú us deu diners i no hi ha manera que us pagui. L’aneu a veure al seu despatx per fer una mica més de pressió i després de molt discutir us promet que aviat us pagarà una part del deute. Dels interessos evidentment ni se’n parla. Torneu a casa sense cap xec però amb uns copets a l’esquena i una promesa vaga de rebre’l aviat. Us conformeu amb aquesta nova promesa (quin remei us queda!), i ara us torna a tocar esperar que el creditor no s’oblidi d’aquest nou compromís i us pagui aviat allò que és vostre.

Mas ha tornat de Madrid amb el compromís de Zapatero que es mirarà amb bons ulls un deute de l’any 2008 que Espanya té amb Catalunya. Cap referència als deutes posteriors ni al famós deute històric. També ha rebut el compromís de Zapatero que es mirarà amb bons ulls que Catalunya mentrestant pugui endeutar-se (escanyar-se) una mica més, un endeutament que segurament no seria necessari si es cobrés el que s’ha de cobrar quan toca i no es perdessin tants diners pel camí. Això és tot el que s’ha dit en públic després del viatge de Mas a Madrid. Alguns ja l’han batejat com un nou episodi del peix al cove. Aquí no hi entraré, les definicions i les opinions són lliures.

Cóm han reaccionat les altres autonomies, els partits polítics d’àmbit estatal i altres institucions de l’estat? Doncs ho han fet queixant-se en veu alta i dient que Catalunya és una región privilegiada, que això no pot ser, que Espanya i en el seu nom Zapatero s’han abaixat els pantalons davant d’una Catalunya garrepa, insolidària i antipàtica, que els catalans sempre estem demanant més, i tot aquell seguit de greuges, insults i desqualificacions anticatalanes que ja coneixem. No se sap ben bé per què però en aquest contenciós sempre hi ha qui busca convertir la víctima en botxí. El món al revés.