.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 11 de febrer del 2011

El món al revés

Imagineu-vos que algú us deu diners i no hi ha manera que us pagui. L’aneu a veure al seu despatx per fer una mica més de pressió i després de molt discutir us promet que aviat us pagarà una part del deute. Dels interessos evidentment ni se’n parla. Torneu a casa sense cap xec però amb uns copets a l’esquena i una promesa vaga de rebre’l aviat. Us conformeu amb aquesta nova promesa (quin remei us queda!), i ara us torna a tocar esperar que el creditor no s’oblidi d’aquest nou compromís i us pagui aviat allò que és vostre.

Mas ha tornat de Madrid amb el compromís de Zapatero que es mirarà amb bons ulls un deute de l’any 2008 que Espanya té amb Catalunya. Cap referència als deutes posteriors ni al famós deute històric. També ha rebut el compromís de Zapatero que es mirarà amb bons ulls que Catalunya mentrestant pugui endeutar-se (escanyar-se) una mica més, un endeutament que segurament no seria necessari si es cobrés el que s’ha de cobrar quan toca i no es perdessin tants diners pel camí. Això és tot el que s’ha dit en públic després del viatge de Mas a Madrid. Alguns ja l’han batejat com un nou episodi del peix al cove. Aquí no hi entraré, les definicions i les opinions són lliures.

Cóm han reaccionat les altres autonomies, els partits polítics d’àmbit estatal i altres institucions de l’estat? Doncs ho han fet queixant-se en veu alta i dient que Catalunya és una región privilegiada, que això no pot ser, que Espanya i en el seu nom Zapatero s’han abaixat els pantalons davant d’una Catalunya garrepa, insolidària i antipàtica, que els catalans sempre estem demanant més, i tot aquell seguit de greuges, insults i desqualificacions anticatalanes que ja coneixem. No se sap ben bé per què però en aquest contenciós sempre hi ha qui busca convertir la víctima en botxí. El món al revés.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

El mal ja no és el que diguin "d'allí", sinó que aquí encara n'hi hagi que defensin l'indefensable. No veure la realitat econòmica de Catalunya respecte a Espanya em sembla molt greu, perquè això es tradueix en educació, sanitat, transports ... Algú encara pot defensar continuar visquent dins aquest engany majúscul?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Jo no, t’ho puc ben assegurar.

Anònim ha dit...

És que aquí no en sabem prou. Per anar a cobrar el que ens deuen no cal que hi vagi el President. Hi va el cobrador, s'envia un requeriment notarial o judicial, hi enviem un "cobrador del frac" o "de la barretina", darrera de cada ministre i a la porta de cada ministeri, o hi enviem un "conseguidor" a exigir, no a demanar.
Que el President de al-Andalus ha anat a demanar el que avui l'han autoritzat? Ha fet o promès quelcom poer acon seguir-ho? S, és que no en sabem prou, ni molts polítics, ni molts opinadors.

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Doncs si no en sabem prou n’haurem d’aprendre, o buscar algú que en sàpiga més.

Anònim ha dit...

Miquel,
Ja n'hi ha de gent que en sap, ja. El que crec que passa és que erren l'objectiu. Fins ara el que volen és que el seu partit, el de cadaú, sigui el que sigui, sigui el primer actor (o actriu) en l'obra, i aquesta queda a segon terme.
Ja veurem què representarem, sainet, drama, bodevil, però que els meus tinguin els primers papers del repartiment, i, per sobre de tot, avui en dia, que ens cuidedm de la posada en escena.
Cerquen la pròpia notorietat.

Anònim ha dit...

Ha estat pitjor que un peix al cove. Aquest cop, enlloc de retornar-nos unes engrunes, el President ha demanat si podem endeutar-nos per a deure encara més diners. Com que no hi ha ni peix ni cove ha trobat aquesta nova "versió" encara més penosa que l'anterior.
Sobre els comentaris dels polítics espanyols, res de nou. Ho fan perquè saben que els polítics que tenim aquí són uns covards. Ningú els planta cara i hi ha barra lliure per mentir i difamar.

Miquel ha dit...

El món al revés no, només es tracta d'Espanya. Encara m'estranya que ens sorprenem.

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Exacte, tothom vol guanyar, i és legítim que sigui així. Però som nosaltres, els electors, els responsables de fer que uns guanyin i uns altres perdin.

Albert,
Quan dius que "ningú els planta cara" suposo que no ho dius per mi, que amb més o menys encert ho faig quasi cada dia des d’aquest modest blog.

Miquel,
Jo encara em sorprenc de moltes coses, potser és que sóc massa innocent.