Per intentar conservar la poltrona alguns polítics fins i tot són capaços de fer el ridícul amb el discurs de la por. De cara a les properes eleccions municipals i, en alguns llocs de l’estat, també autonòmiques, així com de cara a les properes eleccions estatals, torna a aparèixer amb força la coneguda cançoneta de la por a la dreta. Torna el discurs de la por, tot un clàssic de qui no té res més interessant a proposar. Els conservadors que porten dècades ocupant el poder ara tenen pànic a perdre la poltrona. Deixant al marge conceptes clàssics com dretes i esquerres, entenc per conservadors aquells que intenten conservar quelcom al preu que sigui, en aquest cas la seva poltrona. Alguns d’aquests conservadors, malnomenats progressistes d’esquerres, han ressuscitat aquell discurs antic i caspós que ja semblava enterrat. Aquella retòrica vella del si tu no hi vas ells venen, i altres grans arguments electorals per l’estil.
La prova del cotó. Repasseu les mesures preses en el darrer any pel govern espanyol, malnomenat progressista i d’esquerres, i digueu-me si us plau on hi veieu la quota de progressisme i on hi veieu la quota d’esquerres. Jo no les he trobat enlloc. Perquè una cosa és el discurs teòric i una altra cosa són les decisions que prenen els governs. Quan s’és a l’oposició és molt fàcil fer grans discursos, però quan s’és al govern els discursos grandiloqüents ja no compten, només compten els textos que surten publicats cada dia al BOE i al DOG. Ets a l’oposició? Doncs expliquem què faràs quan manis. Ets al govern? No cal que m’expliquis res, en tinc prou amb llegir el diari oficial per saber de quin peu calces. De dretes o d’esquerres, tant se val.
Ara mateix una bona part del moviment conservador l’encarna el partit socialista. Penso en aquelles institucions que, després de portar-hi tants anys governant, semblen de la seva exclusiva propietat. És a dir, allò de conservar la poltrona al preu que sigui. Al crit d’alerta, que ve la dreta! alguns responem dient alerta, que s’hi volen quedar per sempre! L’alternança política és la millor opció d’un país per avançar. En aquest sentit, ni els 14 anys de González al govern espanyol, ni els 23 anys de Pujol a la Generalitat, ni els 32 anys dels socialistes a l’ajuntament o a la diputació de Barcelona són exemples d’alternança. Aznar, en canvi, en aquest aspecte ho va fer bé. Va dir que s’hi estaria vuit anys i va complir com un senyor. Jo no els he votat mai però les coses positives se’ls han de reconèixer. Amb l’alternança tots hi sortim guanyant. Per quan una llei que estableixi la limitació de mandats?
La prova del cotó. Repasseu les mesures preses en el darrer any pel govern espanyol, malnomenat progressista i d’esquerres, i digueu-me si us plau on hi veieu la quota de progressisme i on hi veieu la quota d’esquerres. Jo no les he trobat enlloc. Perquè una cosa és el discurs teòric i una altra cosa són les decisions que prenen els governs. Quan s’és a l’oposició és molt fàcil fer grans discursos, però quan s’és al govern els discursos grandiloqüents ja no compten, només compten els textos que surten publicats cada dia al BOE i al DOG. Ets a l’oposició? Doncs expliquem què faràs quan manis. Ets al govern? No cal que m’expliquis res, en tinc prou amb llegir el diari oficial per saber de quin peu calces. De dretes o d’esquerres, tant se val.
Ara mateix una bona part del moviment conservador l’encarna el partit socialista. Penso en aquelles institucions que, després de portar-hi tants anys governant, semblen de la seva exclusiva propietat. És a dir, allò de conservar la poltrona al preu que sigui. Al crit d’alerta, que ve la dreta! alguns responem dient alerta, que s’hi volen quedar per sempre! L’alternança política és la millor opció d’un país per avançar. En aquest sentit, ni els 14 anys de González al govern espanyol, ni els 23 anys de Pujol a la Generalitat, ni els 32 anys dels socialistes a l’ajuntament o a la diputació de Barcelona són exemples d’alternança. Aznar, en canvi, en aquest aspecte ho va fer bé. Va dir que s’hi estaria vuit anys i va complir com un senyor. Jo no els he votat mai però les coses positives se’ls han de reconèixer. Amb l’alternança tots hi sortim guanyant. Per quan una llei que estableixi la limitació de mandats?
5 comentaris:
No estic d'acord amb la limitació de mandats. Crec que limita la llibertat. Si al cap de vuit anys, un president és molt millor que el seu successor en el partit, o que el cap de l'oposició, crec que li hem de donar l'oportunitat. I això pot passar, i si passa, veig incoprensible que haguem de prescindir d'una persona que el poble la copsa com a millor, per una llei. Altra cosa seria parlar de llistes obertes, o altres mecanismes per millorar la rotació, però un president no és un diputat que seu al primer dels escons. Normalment, és un referent, tant pels que l' han votat com pels que no.
Jordi,
Constato que la teva opinió coincideix amb la dels partits que durant tres dècades han tingut a la seva mà fer una llei de limitació de mandats i no l’han fet.
AIXO DE FER POLITIQUES D'ESQUERRES ES RELATIU,EL MEU BARRI,SEMPRE HA ESTAT EN MANS DE LES ESQUERRES,I EN DETERMINATS SECTORS,HEM PATIT UN ABANDONAMENT AGONIC.A VOLTES CREC QUE ALLO QUE VA DIR EN FELIPE GONZALEX "GATO NEGRO,GATO BLANCO,,,LO QUE IMPORTA ES QUE ..."TENIA MOLTA RAO,
JUGANT AMB BCN,
La limitació de mandats seria una gran cosa, perquè pretendre que hi ha llibertat per triar i qui s'hi queda ho fa per "voluntat popular" és, com a mínim, pecar d'optimisme i no saber com funciona la cosa de la manipulació de l'opinió pública i el copar quotes de poder. En realitat, qui està al davant, sol ser poc rellevant. Sinó només cal veure el cas de l'Obama.
Oliva,
Agafat en un sentit eminentment pràctic i deixant ideologies al marge, sí que tenia raó, sí.
Clidice,
Exacte. Quan votem no triem un candidat, només triem una papereta amb uns candidats triats per uns altres. I no és exactament el mateix.
Publica un comentari a l'entrada