Elogi de la senzillesa

En general m’agraden les coses senzilles, fàcils d’entendre a primera vista i, per tant, si pot ser que no s’hagin d’explicar gaire; és a dir, m’agraden les coses que d’entrada es comprenen perfectament sense cap necessitat d’haver-les de complementar amb aclariments posteriors. Com deia aquell polític del franquisme, al pa, pa; i al vi, vi. El peix i la carn, si pot ser, sempre a la planxa. I poca estona de planxa, més aviat crus que cuits. Ni forns ni fregits. Aquells restaurants que un cop et porten el plat et diuen que no el toquis, que no comencis a menjar fins que no vingui l’explicador de torn per donar-te els detalls de fabricació d’allò que t’han portat i que s’està refredant inexorablement, ja us els regalo. No vull que m’ho expliquin, vull descobrir-ho per mi mateix, sense intermediaris. No vull menjar condicionat. Al capdavall, si hi ha quelcom que em passa per alt tampoc és cap drama.

Potser per això, però tampoc n’estic segur, també m’agrada la literatura de Josep Pla, que ara fa trenta anys moria al seu mas de Llofriu. Perquè és senzilla i molt descriptiva, sense trampes semàntiques. Uns textos que no necessiten aclariments a posteriori. Tornant al símil gastronòmic, una literatura a la planxa, sense salses ni colorants. Subjecte, verb i predicat. I els adjectius, sobretot els adjectius, com més precisos millor. La literatura és buscar l’adjectiu, he intentat posar adjectius al darrere dels substantius. Així s’expressava Pla quan li demanaven que definís la seva feina. Una bona definició: buscar l’adjectiu.

D’altra manera ens anirien les coses si els governants actuessin amb la mateixa senzillesa i claredat de conceptes que utilitzava Pla. Si una decisió política precisa de massa explicacions i aclariments posteriors, alerta! Si quelcom que ens sembla blanc (perquè ho és, de blanc) ens diuen que fem un esforç per veure-ho d’un color diferent, alerta! Les coses són com són, no com alguns ens volen fer creure que són. En temps difícils com els actuals hauríem de reclamar que a tots nivells s’imposés la senzillesa i la claredat de conceptes, i es deixés de banda la retòrica barroca que tant sovinteja.