I això del cogombre, qui ho paga?

De cogombre, pepino en espanyol, no en menjo mai. Almenys no en menjo conscientment, perquè em sembla que en els gaspatxos se n’hi acostuma a posar. Bé, sigui com sigui el gaspatxo m’entusiasma però el cogombre... com més lluny millor. I ja que parlem de gaspatxos, fins i tot me n’agraden alguns d’envasats, com els de la marca Alvalle. És per això que, si jo fos un polític, aquests dies potser hagués creat algun problema d’imatge. I és que per demostrar que el cogombre espanyol era inofensiu per a la salut, els polítics es passaven el dia menjant cogombre davant de qualsevol periodista o fotògraf que se’ls posés al davant. Si m’hi hagués vist obligat, potser hauria substituït el tros de cogombre per un tast de gaspatxo. Per sort no he hagut de fer aquesta comèdia.

Amb la crisi del cogombre hem sabut, almenys jo no ho sabia, que una bona part dels cogombres que es produeixen a Espanya s’exporta a Alemanya. Però amb l’excusa -falsa excusa com es va saber després- d’uns cogombres espanyols amb bactèria tòxica incorporada, es van aturar de cop les exportacions i, per extensió, es van aturar també les vendes d’altres productes hortícoles produïts a Espanya. Un cop demostrat que el cogombre no n’era el culpable, un es pregunta qui pagarà els greus perjudicis econòmics causats als productors, cooperatives, comerciants, exportadors, transportistes i tota la gent perjudicada per aquesta lamentable història.

El mal ja està fet, i els productors de cogombres estan indignats, molt justificadament indignats. Ara ja no se’n parla però alguns es troben propers a la ruïna econòmica. M’he esperat uns dies per veure si des del govern espanyol s’arbitraven ajuts o compensacions urgents, però els que toquen aquest negoci diuen que la gestió que d’aquesta crisi està fent el govern espanyol deixa molt que desitjar. No ho sé, però veient el personal que se n’ocupa tampoc m’estranya gaire. Sigui com sigui, penso que s’hauria d’indemnitzar a tota aquesta gent injustament perjudicada, ni que només fos de manera provisional, i després espavilar-se per recuperar els diners dels responsables alemanys i/o comunitaris que van crear una falsa alarma tan perjudicial. Així és com actuaria un país seriós en defensa dels seus ciutadans, però Espanya està desaprofitant una excel·lent oportunitat per demostrar que també ho és.