Cañas i companyia

Alguns diputats sovint em treuen de polleguera, i ho personalitzaré en un personatge anomenat Jordi Cañas. Avui el poso com a exemple d’uns estranys comportaments que, com dèiem, també comparteixen altres diputats del Parlament. Per sort no són gaires, tot s’ha de dir. Però hi són, i quan s’ho proposen fan soroll. Cañas pertany a un partit petit que té com a gran obsessió un anticatalanisme lingüístic d’allò més furibund. A Cañas no li agrada que el català, la llengua pròpia de Catalunya segons la definició oficial, tingui una lògica preeminència a la societat catalana. No li agrada la immersió lingüística a les escoles. No li agrada que el català a Catalunya pugui arribar a ser una llengua normal d’ús habitual. Fruit d’aquestes malaltisses obsessions lingüístiques, Cañas fa tot el que pot i més per menystenir la llengua catalana a tots nivells. Això es concreta en iniciatives polítiques i judicials en contra de la llengua catalana. Cañas, però, les justifica com si fossin actuacions en favor d’una altra llengua, aquella del limpia, fija y da esplendor que, segons alguns, es troba en perill d’extinció a Catalunya. En fi, no farem cap comentari sobre aquest suposat perill, perquè només existeix en els somnis de quatre il·luminats, és a dir, Cañas i els seus companys de viatge lingüístic.

Quan el conviden a un programa en català d’una tele catalana (per exemple, va sovint a diversos programes del Canal Català), Cañas sempre hi parla en espanyol, tot i que quan vol no té cap dificultat per expressar-se correctament en català. Les seves estranyes actituds tan sols serveixen per posar públicament en evidència el seu nul respecte per la llengua d’un país que també és el seu. Ell, però, sempre apel·la a la llibertat d’expressió, una llibertat que, evidentment, ningú li nega. Però una cosa és que en funció de les circumstàncies et puguis expressar en la llengua que vulguis, i una altra és, per seguir amb l’exemple d’abans, anar a un programa de ràdio o de tele en català i negar-te a utilitzar la llengua del programa. Crida l’atenció, com cridaria l’atenció que se’l convidés a un programa d’una tele espanyola i utilitzés una altra llengua que no fos l’espanyol.

Vistes les actituds lingüístiques de gent com en Cañas tan sols reivindico un respecte per la llengua i una mica de sentit comú. I sobretot una cosa encara més important: evitar fer el ridícul sempre que es pugui. Per tant i resumint, tota la llibertat d’expressió que calgui per tal que el senyor Cañas pugui donar la nota extravagant quan ho consideri convenient, però sempre tenint ben present que aquesta llibertat no el vacuna de rebre crítiques. Afortunadament el seu partit és tant petit que gairebé no té influencia en la política catalana, perquè amb molts polítics com el diputat Cañas el català tindria els dies comptats.