Signes de normalitat

En política, si no es vol perdre la credibilitat s’ha de mantenir un mínim de coherència, encara que aquesta coherència et faci perdre algun privilegi. A Tarragona es pretenia deixar de banda la coherència a canvi del privilegi de fer-se amb la llaminera poltrona de l’alcalde, impedint que l’ocupés qui va guanyar les eleccions. Amb més o menys motiu, a partir de les eleccions CiU i PP han tret molt pit i, moguts per aquesta eufòria, han tingut la temptació de cometre equivocacions importants en alguns ajuntaments. CiU ha tret pit amb tota la justificació, doncs és sens dubte el guanyador indiscutible. El cas del PP és diferent, sembla més del que realment és, i a les fredes dades em remeto. A Catalunya el PP només ha obtingut el 12.67 per cent de suport popular, contra el 10.84 de fa quatre anys, o contra el 12.33 obtingut fa mig any a les eleccions al Parlament. Res de l’altra món, a l’època de Vidal-Quadras van superar el tretze per cent i ja ni se’n parla. Però tornant al cas de Tarragona, aquestes eleccions no les han guanyat ni CiU ni el PP; les ha guanyat clarament el PSOE.

Això que estaven a punt de fer CiU i PP d’aliar-se entre ells per impedir que qui va guanyar les eleccions a Tarragona, el PSOE, governés la ciutat, serà tot lo legal que es vulgui però és lleig. I en aquest cas ho és especialment perquè durant els darrers anys CiU s’ha estat lamentant dia sí i dia també, i no els faltava raó, dels pactes de perdedors que en el seu dia van fer el PSOE, ERC i ICV, uns pactes que van impedir que CiU governés la Generalitat tot i haver guanyat les eleccions. En aquest sentit s’ha de valorar positivament la marxa enrere que ha fet CiU a última hora, que ha permès que el socialista Ballesteros, com a cap de la llista més votada, segueixi sent l’alcalde de Tarragona. Una decisió en línea amb la coherència que dèiem abans.

Se suposa que després d’unes eleccions la normalitat comença amb la constatació d’una pura obvietat, i és que qui las ha guanyat accedeixi al govern. Així, són signes de normalitat que un socialista segueixi sent l’alcalde de Tarragona, que un popular sigui el nou alcalde de Badalona o que un polític de Bildu accedeixi a l’alcaldia de Donòstia. Així és la democràcia, qui guanya les eleccions governa, i qui les perd s’està a l’oposició. Però amb la llei a la mà també hagués pogut passar que l’alcaldia de Tarragona passés a mans de CiU i del PP, i que les de Badalona i Donòstia seguissin en mans socialistes. De fet, en alguns ajuntaments els pactes de perdedors han tornat a funcionar. Són pactes legals però al meu entendre anormals. No s’hi val a predicar que sempre ha de governar la llista més votada... excepte quan em perjudica. Això és fer trampa, i a més a més genera encara més distància entre la classe política i els seus administrats.