Alicia Sánchez-Camacho Pérez està fent mèrits més que sobrats per convertir-se amb tot mereixement en la senyoreta Rottenmeier de la política catalana. Aquests advertiments tan antipàtics sobre què ha de fer el govern i què no ha de fer, aquesta manera tan poc respectuosa de tractar el president de Catalunya com si d’un pàrvul es tractés, aquesta forma tan desagradable i poc elegant que té de dir les coses, aquest to de veu que sempre sembla que ens estigui renyant a tots, són aquests detalls els que de mica en mica la van transformant en la senyoreta Rottenmeier del Parlament. No dic que sigui aquesta la seva intenció però els resultats estan a la vista de tothom. Per això penso que algú li hauria de parar els peus i dir-n’hi quatre de fresques. Per exemple, que aquesta senyora diputada té la representació política que té, que és el dotze per cent de suport popular. No entraré a discutir si a Catalunya el dotze per cent és molt o és poc, però repeteixo, a aquesta senyora només la vota el dotze per cent de l’electorat. Em sembla que amb aquesta minsa collita electoral no n’hi ha com per fer tan rebombori amenaçador. Prou d’amenaces inútils! Si vol presentar una moció de censura que ho faci, i llavors es veurà quants vots es capaç de recollir. Si no vol donar suport als pressupostos de la Generalitat que no el doni. Si vol mostrar la seva irresponsabilitat intentant forçar eleccions anticipades, després de només mig any d’haver anat a votar, que ho faci. Però per favor, que deixi de fer de senyoreta Rottenmeier. En definitiva, que deixi de fer el ridícul.
2 comentaris:
Em temo Miquel, que el ridícul el fa en connivència amb els de la Conveniència. No hem d'oblidar que Unió és l'equivalent al PP català. Aquesta senyora se sent forta i, a més, sap jugar bé les seves cartes en un moment on totes les demagògies de distint signe tenen sortida. Si a això hi sumes que donen per sentat que seran els propers propietaris de la Moncloa i que els Convergents estan intentant fer allò que fan sempre d'apropar-se als que tocaran calent, ja la tenim tota encantada d'haver-se conegut. Ah! i la premsa que li fa l'eco, per suposat.
Clidice,
Que el votant d'Unió podria votar el PP no t’ho discuteixo perquè estem parlant en condicional (podria). Però el fet és que no ho fa, o que si ho fa és en un percentatge molt baix. Sempre he pensat que algun dia C i U es divorciaran, i Unió farà una OPA al PP, o el PP la farà a Unió. Llavors es veurà el pes real de Convergència (o amb “ni” en comptes de “rg”, ja ens entenem) i el pes real de la suma del PP i Unió. Però mentre a Unió mani Duran aquest divorci no el veurem; Duran és prou intel·ligent com per saber que sempre manarà més tenint com a soci a Convergència. Fins i tot les seves possibilitats de ser ministre d’Espanya seran més altes amb el seu estatus actual.
Publica un comentari a l'entrada