Reflexions davant d’un teclat

Hi ha gent per tot. Fins i tot hi ha qui es fa un fart de llegir novel·les. També hi ha qui es dedica a buscar cargols després de ploure, o bolets quan és la temporada. Hi ha qui simplement decideix escarxofar-se davant de la tele per posar-se al dia amb grans programes culturals del tipus Sálvame. També hi ha qui s’entreté amb els documentals de la 2 i el 33, aquells canals que quan fan una enquesta tothom diu que mira però després, quan surten les dades d’audiència, resulta que només veuen quatre gats. Misteris de la tele. Bé, el fet és que per omplir el temps lliure cadascú té les seves aficions. Una de les meves aficions és escriure en aquest blog. I per què escric en un blog? Podria respondre dient que escric en un blog perquè m’agrada escriure, i punt. Però no seria veritat. Més ben dit, no seria tota la veritat. És evident que m’agrada escriure, perquè si no fos així no ho faria, però això sol no justifica que escrigui en un blog i posi els meus textos a l’abast de tothom. Si només escrivís perquè m’agrada escriure, ho faria igualment però no ho publicaria. Fer-ho en un blog, però, té avantatges, tot i que també té les seves servituds. Per exemple, si deixes d’escriure masses dies seguits els lectors habituals t’ho poden retreure. Quan se t’escapen faltes ortogràfiques o de sintaxi tothom les veu. Les faltes em molesten molt i, tot i que intento fixar-m’hi, en faig més de les que m’agradaria. Si escrius un article que no agrada a tothom, i això resulta inevitable, saps que algú et farà una crítica amb més o menys gràcia. Si nedes massa contracorrent (ho faig sovint) corres el risc que t’encasellin com algú que en realitat no ets. Però la discrepància, de fet, no la considero un inconvenient sinó una font d’enriquiment. Com a crític que sóc del món que m’envolta, també m’agrada rebre crítiques, sempre que siguin educades i no incloguin insults. L’insult només és el recurs del que no té arguments. Les persones que reaccionen insultant són uns pobres desgraciats que només es mereixen ser ignorats. En canvi, les crítiques educades poden generar un debat enriquidor. El blog facilita aquest intercanvi d’opinions, allò que es va batejar com a 2.0, és a dir, intervencions a la xarxa d’anada i tornada. Debatent sempre s’aprenen coses, i mitjançant aquest blog n’he aprés unes quantes. Mirat segons com, però, pot semblar que escriure en un blog tingui molts inconvenients. Certament els té, però té un gran avantatge que compensa i supera tots els inconvenients. I és que els lectors et poden llegir quan i com volen, amb total llibertat. I no he amagat mai que el meu objectiu amb el blog és que el llegeixi com més gent millor.