Rubalcaba se’n va "a provincias"

Des que el vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va a ser ungit com a successor, aprofita els caps de setmana per anar a provincias en visita d’inspecció. Diumenge tocava Catalunya, i es va reunir amb els seus (a la foto es poden veure els directius de la franquícia catalana) als despatxos que, sota la marca PSC(PSC-PSOE), els socialistes espanyols tenen al carrer de Nicaragua de Barcelona. Sempre resulta interessant escoltar què es diu des de la metròpoli, què diuen els que manen. I més interessant encara és veure cóm ens ho diuen, quina semàntica utilitzen. Però tota vegada que la trobada de diumenge va ser a porta tancada hi haurem de posar una mica d’imaginació.

El fet és que després de la doble gran patacada electoral dels socialistes (al novembre i al maig), a Catalunya es torna a desenterrar un debat que en moments de dificultats és tot un clàssic. Es tracta de posar sobre la taula quin paper ha de tenir la franquícia socialista catalana quan actua a Barcelona i quan ho fa a Madrid. Es torna a discutir si s’ha de formar grup parlamentari propi a l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo. Sempre hi ha qui torna a reclamar, si bé amb poca convicció, que els diputats socialistes escollits a Catalunya tinguin llibertat de vot. Es torna a posar sobre la taula que, ni que només sigui de tant en tant, els diputats catalans es puguin desmarcar dels seus companys de partit. Són totes aquestes coses que els socialistes catalans desenterren sempre que hi ha problemes... sovint per crear-se’n de nous.

Llavors és important que vingui a posar una mica d’ordre un dels que mana, que són els que tenen despatx a Madrid. Aquest és ara el paper de Rubalcaba, un gat vell en aquests afers. Segons la premsa, diumenge el ministre va dir que "calia respectar l’autonomia del socialisme català", que és com no dir res, i va afegir totes aquestes coses que ens diuen per quedar bé i que tant ens agrada escoltar. Però tot plegat no porta enlloc. Tothom sap que no hi haurà llibertat de vot pels socialistes catalans a Madrid, i no hi haurà grup parlamentari propi. Tot seguirà com fins ara. És una pura obvietat que donde hay patrón no manda marinero, però de tant en tant venen i ens ho recorden, no fos cas que algú es confongués. L’embolcall del partit és quelcom secundari, pot ser més o menys catalanista, però el que compta són els vots populars, i tant a Madrid com a Barcelona tenen perfectament clar que els vots els hi posa el PSOE.