.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 21 de febrer del 2012

Gràcies, Intereconomía!

Intereconomía és un grup de mitjans de comunicació (premsa de paper i digital, televisió, etc.) de la ideologia ultranacionalista espanyola més extrema. Basa una bona part de la seva línia editorial en un atac sistemàtic i implacable en contra de Catalunya (s’entén la idea de Catalunya representada per una gran majoria dels diputats del Parlament), els catalans (s’entén la majoria de catalans) i, en definitiva, de qualsevol persona o cosa que faci la més mínima olor de català, per lleugera que sigui. El fet diferencial amb altres mitjans de comunicació de caire similar és que, per dur a terme la seva tasca, Intereconomía utilitza amb molta intel·ligència bastants periodistes catalans, uns professionals que practiquen sense vergonya ni descans un autoodi francament desagradable que fins i tot m’atreviria a definir com de malaltís. El fet és que aquesta circumstància afegida encara dóna més morbo als seus fidels lectors i televidents més addictes.

Però de la mateixa manera que en el seu moment, quan a Catalunya molta gent en demanava el tancament dia sí i dia també, vaig defensar repetidament la continuïtat de les emissions radiofòniques de la Cope, ara també defenso que Intereconomía segueixi treballant amb tota normalitat, també a Catalunya. Cal que el diari i la televisió d’aquest grup de comunicació segueixin mostrant a tothom qui ho vulgui veure la seva fastigosa i del tot lamentable política de màrqueting anticatalana. A aquestes alçades de la pel·lícula ja no és cap secret per a ningú que a Espanya l’anticatalanisme cada dia ven més, i com que ven s’ha d’esprémer i treure’n tot el suc com si fos una llimona.

Però segurament el que ignoren els dirigents d’aquest grup de comunicació i, en general, la clientela d’Intereconomía, és que la seva peculiar i gens dissimulada política anticatalana és actualment un dels principals motors del moviment independentista català, una tendència política que segons totes les enquestes sembla no tenir aturador. Gràcies molt especialment als mitjans de comunicació d’aquesta mena, Catalunya ha esdevingut en els últims anys una gran fàbrica d’independentistes de tots els colors polítics, i això ja no hi ha qui ho aturi. Per tant i practicant allò tan espanyol que diu que es de bien nacidos ser agradecidos, vull transmetre el meu agraïment més sincer als propietaris, treballadors, anunciants i clientela d’Intereconomía. Per cert, empresa que veig que s’anuncia a Intereconomía és empresa que ipso facto deixa de ser proveïdora meva. És el risc que corren els seus anunciants, però suposo que ja el tenen ben calculat.

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

de fet,ells no ho saben,pero estan fent nous independentistes cada vegada que algù els escolta. Ara se'n foten de Guardiola.

SALUT

Clidice ha dit...

Potser sí, sortosament jo ja era independentista d'abans i no em cal veure-la per "convertir-me".

MS ha dit...

Com a televident d'algun dels seus programes, de res!!

zel ha dit...

I si saps prendre-t'ho així, hi ha moments que fan riure i tot, de tan penosos!

jordir ha dit...

No es per portar la contrària però no hi acabo d'estar d'acord.
Encara que tinguis raó en la conseqüència, alimentar l'odi entre nosaltres no es pas un bon sistema d'assolir res.
Poden i podem fer tota la conya que volem però els homes ja som prou besties massa sovint com per anar hi afegint llenya. Nomes cal que veieu el nivell de violència i enfrontaments que tenim arreu, sense comptar amb la violència al carrer.
Entenc el teu comentari però ho sento, no el puc compartir, la apologia de la violència es de les coses que una verdadera democràcia ha de saber acotar.

Jordi ha dit...

Jo no el tinc sintonitzat al meu TDT, només ho veig a programes de zaping. Però em posa de mala llet pensar que hi ha gent que es creu el que diuen. No sé quina repercussió té a l'imperi però podria fer que molta gent estigués d'acord en donar-nos canya (eliminar l'autonomia i sotmetre, encara més, els catalans per noves vies).

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Miquel,
Encara que comparteixo en essència el teu escrit, jo ja fa temps que no perdo el temps escoltant bajanades que no porten enlloc, atiar l’odi uns contra els altres, pot ser ven molt, però el temps posa a tothom al seu lloc i hi ha justícia divina.
Aquesta manera de fer no la considero intel·ligent, ni per part d’ells ni part part dels periodistes “catalans” que els hi fan la “gara, gara”, a menys que això només sigui una tàctica de màrqueting. I ni així.
Cadascú ha de ser responsable del que diu i del que fa i dedicar-se només a buscar la manera de odiar, ho trobo de pobres ments malaltisses, que en el seu deliri només els manté vius el verí que destil·len, però deu ser realment molt difícil viure sempre amb aquest verí a les venes i haver d’estar constantment furgant en el femer, per alimentar-lo.
Aquest és el seu castic i la seva penitencia.
El benaventurats sense criteri propi, que escolten i es creuen les seves fal·làcies, són simplement titelles (beneits motivats) sense cervell propi, que necessiten també d’aquest verí per viure, sento pena per ells.
Jo prescindeixo tant d’uns com dels altres, prou desgràcia tenen, de haver d’odiar i proclamar l’odi per sentir-se vius. Aquest “leiv motif” és el d’una vida de miserable. “Con su pan se lo coman”. Una abraçada.

Miquel Saumell ha dit...

Francesc,
Però no oblidem que a Catalunya aquesta gent hi té molta clientela. I també són catalans!

Clidice,
Ben fet, així no corres el risc de contagi.

MS,
Jo també he vist algun programa; si no ho fes no podria parlar-ne amb coneixement de causa.

Zel,
La veritat, no he arribat mai al punt que m’agafessin ganes de riure, més aviat em fan enfadar.

Jordi Rey,
T'entenc perfectament però l’alternativa seria eliminar aquesta cadena, i la COPE, i La Gaceta, i... La veritat, deixant al marge la seva faceta -molt d'agraïr- de fabricants d’independentistes, prefereixo que segueixin impartint doctrina. No sóc gens partidari de censurar res excepte si es tracta d’un delicte, que això ja serien figues d’un altre paner.

Jordi,
Tampoc en tinc ni idea, però em penso que nosaltres hem d’anar fent el nostre camí fins a poder votar en un referèndum decisori, i prescindint del que passi a l’oest.

Josep M,
Sí, però pensa que més o menys el mateix discurs el sentiràs en un ambient untranacionalista espanyol de, posem per cas, Valladolid, referint-se a determinats mitjans de comunicació catalans. El que vull dir és que la raó absoluta no existeix, cadascú té la seva, i finalment aquestes coses s’acabaran votant, i uns guanyen i els altres perden. Sobre el recurs que dius a la justícia divina, deixa’m dir-te que si ens hem d’esperar tant temps potser ens acabarem florint.

Sarrianenc ha dit...

Entenc que vist des de la teva perspectiva tot allò que ajudi a la causa que defenses sigui benvinguda, però des d’un punt de vista desapassionat la manera de actuar de Intereconomía no és per donar gràcies, si no per rebutjar de manera contundent pel que és: manipuladora, falsa, i agressiva amb altres persones. És evident que tota acció radical provoca la reacció d’autoafirmació en gent que defensa la posició contrària, com tu, i que gent que encara no defensava la contraria, per por, fastig o cansament acaba defensant-la.

El que passa és que malauradament en el mon en que ens movem no només hi ha radicals a Intereconomía, n’hi ha a molts llocs a Catalunya, a la resta d’Espanya i del mon, i no veig que sigui diferent l’anticatalanisme, que tu dius que ven més a la resta de Espanya, que l’antiespanyolisme que es practica aquí amb la mateixa intenció.

Personalment, em preocupen molt les sortides de to, els radicalismes, les incitacions a la exclusió, a la violència, a l’odi, a la intransigència vinguin de on vinguin: la rojaigualda, les quatre barres, la ikurriña, la fals i el martell, la mitja lluna o la creu.

Miquel Saumell ha dit...

Sarrianenc,
Entenc bàsicament el teu punt de vista que, en bona part, comparteixo. Però el fet és que Intereconomía existeix, i són com són i diuen el que diuen, i això nosaltres no ho podem canviar. Potser algun dia un jutge amb poca feina s’estudiarà els continguts d’aquest grup de comunicació per si hi hagués algun delicte, però mentrestant els tenim aquí cada dia, ens agradi o no. Dit això, segueixo pensant que en una democràcia la llibertat d’expressió hauria de ser quelcom intocable, amb la única limitació de les lleis.
Arribats aquí i per no repetir-me, em remeto a la resposta anterior (al Josep M).
Per acabar, suposo que no se t’ha escapat que el meu article té, com molts d’altres, un component irònic i un pèl provocador. Així, aprofitant l’existència d’una posició política radicalment contraria als meus plantejaments, intento trobar-hi el seu vessant positiu. I un cop trobat, els dono les gràcies.