El twitter és una xarxa social creada fa menys de sis anys que es caracteritza per poder enviar i rebre missatges curts, d’un màxim de 140 caràcters. Tan aviat ho vaig conèixer em va interessar, i avui fa exactament quatre anys que, mig en broma i per curiositat, vaig fer la meva primera piulada al twitter. D’aquí uns minuts, per anunciar aquest post que estàs llegint, faré la piulada 861, 53 com a radarsarria, en una primera etapa de proves i d’utilització gens regular d’aquesta eina, i 808 com a MiquelSaumell, ja en l’etapa actual més consolidada.
En aquests quatre anys he dit i escrit algunes coses sobre twitter que avui en dia encara les penso, i d’altres que avui ja no les diria. Si algú té curiositat històrica per les meves opinions al respecte, només li cal escriure la paraula twitter al buscador del blog i prémer la tecla enter. El fet és que en el món digital tot evoluciona amb moltíssima rapidesa, i quatre anys a la xarxa potser és més que una vida biològica, gairebé una eternitat. No he buscat les dades però m’atreviria a assegurar que avui en dia la majoria de tuitaures actius a la xarxa tenen una presencia de menys de quatre anys a twitter. En altres paraules, un tuitaire amb quatre anys d’activitat podríem dir que ja és tot un veterà.
Utilitzo el twitter per a moltes coses que fa quatre anys ni se m’haguessin passat pel cap. El twitter m’avisa d’un radar mòbil camuflat a l’autovia, d’un accident o d’una carretera tallada, d’una incidència puntual d’horari en un transport públic, de l’anulació d’un vol de Lufthansa, dels detalls i serveis mínims d’una vaga, del temps que fa en un indret determinat, de les notícies que s’acaben de produir ara mateix, de l’últim article que ha publicat un escriptor que m’interessa, de les ofertes d’última hora d’una empresa determinada, de la cotització al mercat de valors d’unes accions, del menú del dia del restaurant on aniré a dinar, dels horaris del cinema, etc. I el twitter l’utilitzo també per donar la meva opinió sobre un tema i/o per transmetre una informació, per generar un debat a la xarxa, per reservar taula en un restaurant, per preguntar qualsevol cosa, per dirigir-me a una autoritat política i cantar-li les quaranta si s’ho mereix, per rectificar una informació falsa i per moltes coses més.
En aquests quatre anys he dit i escrit algunes coses sobre twitter que avui en dia encara les penso, i d’altres que avui ja no les diria. Si algú té curiositat històrica per les meves opinions al respecte, només li cal escriure la paraula twitter al buscador del blog i prémer la tecla enter. El fet és que en el món digital tot evoluciona amb moltíssima rapidesa, i quatre anys a la xarxa potser és més que una vida biològica, gairebé una eternitat. No he buscat les dades però m’atreviria a assegurar que avui en dia la majoria de tuitaures actius a la xarxa tenen una presencia de menys de quatre anys a twitter. En altres paraules, un tuitaire amb quatre anys d’activitat podríem dir que ja és tot un veterà.
Utilitzo el twitter per a moltes coses que fa quatre anys ni se m’haguessin passat pel cap. El twitter m’avisa d’un radar mòbil camuflat a l’autovia, d’un accident o d’una carretera tallada, d’una incidència puntual d’horari en un transport públic, de l’anulació d’un vol de Lufthansa, dels detalls i serveis mínims d’una vaga, del temps que fa en un indret determinat, de les notícies que s’acaben de produir ara mateix, de l’últim article que ha publicat un escriptor que m’interessa, de les ofertes d’última hora d’una empresa determinada, de la cotització al mercat de valors d’unes accions, del menú del dia del restaurant on aniré a dinar, dels horaris del cinema, etc. I el twitter l’utilitzo també per donar la meva opinió sobre un tema i/o per transmetre una informació, per generar un debat a la xarxa, per reservar taula en un restaurant, per preguntar qualsevol cosa, per dirigir-me a una autoritat política i cantar-li les quaranta si s’ho mereix, per rectificar una informació falsa i per moltes coses més.
4 comentaris:
T' admiro Miquel perquè jo no vaig aguantar ni dues setmanes, de fet ni tinc facebook i reconec que tots dos tenen molts seguidors però no els hi acabo de trobar el punt, aixo si moltes felicitats!!.
Marta,
Gràcies, cadascú ha de fer allò que més li agradi o més li convingui.
Com fas que t'avisi, Miquel? Aprofito per a saludar-te!
Hola Isabel,
1/ has d’obrir-te un compte a twitter.
2/ has de fer-te seguidor dels comptes de twitter que t’interessin.
3/ quan aquests tuitaires informen d’alguna cosa, el teu compte rep l'avís automàticament i en temps real.
Alternativament pots fer un seguiment dels comptes de twitter que t’interessin via reader però llavors, per motius tècnics que desconec, desapareix la immediatesa del primer sistema. Així, des del moment de la piulada fins que tu la reps al reader hi poden haver retards d’hores.
Publica un comentari a l'entrada