No és l’objectiu d’aquest article carregar contra els responsables institucionals d’una crisi econòmica que, molt especialment a l’Europa del sud, afecta una bona part de la nostra societat, com no s’havia vist en dècades. Sigui com sigui, la responsabilitat és molt compartida per governs, partits polítics, institucions financeres, controladors i reguladors que no han fet la seva feina, organitzacions empresarials i sindicals, etc. Però en el catàleg de responsabilitats tampoc no hem d’excloure les actituds personals de cadascú de nosaltres. En aquest article deixaré de banda la responsabilitat de les institucions i em centraré en les nostres actituds individuals.
Ningú no pot assegurar que aquesta crisi s’acabarà aviat; al contrari, amb dades a la mà seria una lleugeresa dir que es comença a veure una mica de llum al final del túnel. De moment sembla que al túnel només hi ha foscor, i això té tota la pinta d’anar per llarg. Evidentment estic generalitzant, perquè de sectors i empreses que van bé també n’hi ha. Afortunadament. Hi ha empreses que guanyen molts diners -i paguen molts impostos- i generen ocupació. Aquests dies s’ha parlat molt de Mercadona, però n’hi ha d’altres. Són excepcions però hi són, i si no ens volem deprimir més cal tenir-les en compte.
El fet és que, encara que pugui semblar un tòpic, cada dia es veu més clar que moltes coses ja no tornaran a ser com van ser fins l’any 2005, quan ja s’intuïa que aquella disbauxa econòmica on tot semblava possible tenia data de caducitat. Però davant d’una situació complicada no serveix de res amagar el cap sota l’ala i esperar que escampi. Primer perquè ningú sap quan escamparà i de quina manera ho farà, i segon perquè de les situacions més difícils sempre s’ha d’intentar treure’n lliçons positives de cara el futur, allò que en diuen fer de la necessitat virtut. I a partir d’aquí tots n’hem d’aprendre una mica, cadascú des de les seves circumstàncies professionals i personals.
Ara, doncs, és un bon moment per mirar de cara al futur i replantejar-nos també les nostres actituds individuals. Ara que hi ha tantes retallades arreu, ara que molts ens queixem perquè les coses no ens van bé, ara que cada dia hi ha més gent que se sent directament perjudicada per unes decisions molt impopulars que els governs es veuen forçats a prendre, en definitiva, ara que passen totes aquestes coses tan desagradables, tots plegats hauríem d’intentar reincorporar a la nostra societat uns principis bàsics que en els darrers anys s’han deixat de banda. Demà, en la segona part d’aquest article, concretarem alguns d’aquests principis.
Ningú no pot assegurar que aquesta crisi s’acabarà aviat; al contrari, amb dades a la mà seria una lleugeresa dir que es comença a veure una mica de llum al final del túnel. De moment sembla que al túnel només hi ha foscor, i això té tota la pinta d’anar per llarg. Evidentment estic generalitzant, perquè de sectors i empreses que van bé també n’hi ha. Afortunadament. Hi ha empreses que guanyen molts diners -i paguen molts impostos- i generen ocupació. Aquests dies s’ha parlat molt de Mercadona, però n’hi ha d’altres. Són excepcions però hi són, i si no ens volem deprimir més cal tenir-les en compte.
El fet és que, encara que pugui semblar un tòpic, cada dia es veu més clar que moltes coses ja no tornaran a ser com van ser fins l’any 2005, quan ja s’intuïa que aquella disbauxa econòmica on tot semblava possible tenia data de caducitat. Però davant d’una situació complicada no serveix de res amagar el cap sota l’ala i esperar que escampi. Primer perquè ningú sap quan escamparà i de quina manera ho farà, i segon perquè de les situacions més difícils sempre s’ha d’intentar treure’n lliçons positives de cara el futur, allò que en diuen fer de la necessitat virtut. I a partir d’aquí tots n’hem d’aprendre una mica, cadascú des de les seves circumstàncies professionals i personals.
Ara, doncs, és un bon moment per mirar de cara al futur i replantejar-nos també les nostres actituds individuals. Ara que hi ha tantes retallades arreu, ara que molts ens queixem perquè les coses no ens van bé, ara que cada dia hi ha més gent que se sent directament perjudicada per unes decisions molt impopulars que els governs es veuen forçats a prendre, en definitiva, ara que passen totes aquestes coses tan desagradables, tots plegats hauríem d’intentar reincorporar a la nostra societat uns principis bàsics que en els darrers anys s’han deixat de banda. Demà, en la segona part d’aquest article, concretarem alguns d’aquests principis.
2 comentaris:
Molt interessant. Penso que hi ha força ingenus que pensen que desprès d'aquesta crisi tot seguirà igual que abans. Com serà la vida d'aquí uns anys? Potser més austera i basada en valors d'estalvi, despesa responsable i essent conscients d'on som i què tenim.
Gràcies, Ricard, em sembla que no vas gens desencaminat.
Publica un comentari a l'entrada