(Ve d’aquí)
L’escenari internacional. Per raons òbvies, mirat des de Catalunya resulta positiu que Espanya hagi encarregat la gestió política del conflicte al seu ministre d’Exteriors i no al ministre de l’Interior. Però per les mateixes raons i considerat des d’una òptica unionista, aquesta opció constitueix una relliscada política difícil d’entendre. Deixem-ne constància. Quant a Catalunya, s’ha optat clarament per internacionalitzar el conflicte, i vistos els resultats obtinguts fins ara aquesta ha estat una excel·lent opció. Avui en dia el problema és molt més conegut arreu, i aquesta coneixença internacional és positiva per a Catalunya. Es miri com es miri, cap dirigent polític internacional amb un mínim tarannà democràtic pot jutjar de manera positiva que, sigui amb l’excusa que sigui, Espanya impedeixi a Catalunya l’acte més important d’un sistema democràtic: votar.
La por. La contínua apel·lació d’Espanya al discurs de la por només és la visualització pràctica del pànic que tenen a la possibilitat d’una Catalunya independent. Als governants espanyols una Catalunya independent, que en el nostre context geopolític seria perfectament viable, no els preocupa tant com una Espanya sense Catalunya. Si no tinguessin por no farien el ridícul com estan fent últimament amb amenaces i informes puerils que no es creu ningú, tot i que és de preveure que aquest discurs tan negatiu anirà a més. Des de Catalunya, el discurs de la por s’ha de neutralitzar amb dades. Així, per exemple, quan ens asseguren que els inversors estrangers marxaran, se’ls ha de respondre recordant els anuncis d’importants inversions estrangeres a Catalunya que s’han fet públiques aquests dies: Amazon, Ferrari i H&M.
Conclusió. El conflicte Catalunya-Espanya només es resoldrà votant. Tardarem més o menys i ho farem en el format democràtic que les circumstàncies permetin, però hem de tenir clar que el futur de Catalunya només dependrà de la voluntat política dels catalans democràticament expressada a les urnes. I hem de tenir clar també que, si guanya l’opció independentista, Catalunya esdevindrà, sense cap mena de dubte, un estat independent. D’això se’n diu democràcia.
L’escenari internacional. Per raons òbvies, mirat des de Catalunya resulta positiu que Espanya hagi encarregat la gestió política del conflicte al seu ministre d’Exteriors i no al ministre de l’Interior. Però per les mateixes raons i considerat des d’una òptica unionista, aquesta opció constitueix una relliscada política difícil d’entendre. Deixem-ne constància. Quant a Catalunya, s’ha optat clarament per internacionalitzar el conflicte, i vistos els resultats obtinguts fins ara aquesta ha estat una excel·lent opció. Avui en dia el problema és molt més conegut arreu, i aquesta coneixença internacional és positiva per a Catalunya. Es miri com es miri, cap dirigent polític internacional amb un mínim tarannà democràtic pot jutjar de manera positiva que, sigui amb l’excusa que sigui, Espanya impedeixi a Catalunya l’acte més important d’un sistema democràtic: votar.
La por. La contínua apel·lació d’Espanya al discurs de la por només és la visualització pràctica del pànic que tenen a la possibilitat d’una Catalunya independent. Als governants espanyols una Catalunya independent, que en el nostre context geopolític seria perfectament viable, no els preocupa tant com una Espanya sense Catalunya. Si no tinguessin por no farien el ridícul com estan fent últimament amb amenaces i informes puerils que no es creu ningú, tot i que és de preveure que aquest discurs tan negatiu anirà a més. Des de Catalunya, el discurs de la por s’ha de neutralitzar amb dades. Així, per exemple, quan ens asseguren que els inversors estrangers marxaran, se’ls ha de respondre recordant els anuncis d’importants inversions estrangeres a Catalunya que s’han fet públiques aquests dies: Amazon, Ferrari i H&M.
Conclusió. El conflicte Catalunya-Espanya només es resoldrà votant. Tardarem més o menys i ho farem en el format democràtic que les circumstàncies permetin, però hem de tenir clar que el futur de Catalunya només dependrà de la voluntat política dels catalans democràticament expressada a les urnes. I hem de tenir clar també que, si guanya l’opció independentista, Catalunya esdevindrà, sense cap mena de dubte, un estat independent. D’això se’n diu democràcia.
2 comentaris:
A espanya també s'oposen per un sentit d'orgull i de possessió.
És l'estat el que intenta evitar inversions a Catalunya. Sense aquesta influència potser n'hi haurien més.
Jordi,
En un entorn lliure com el nostre els estats no decideixen les inversions particulars, tot i que d'alguna manera les poden condicionar.
Publica un comentari a l'entrada