.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 6 de març del 2015

Sarrià: comiat, felicitacions i retrets

Joan Puigdollers. Foto: liniasarria.cat

En un parell de mesos tindrem eleccions municipals i tot indica que a molts ajuntaments es produiran canvis de les majories polítiques. Aquests dies els equips de govern municipal fan el balanç dels seus quatre anys de gestió. Amb aquest objectiu, ahir es va celebrar a Sarrià el Consell Plenari del Districte, i el màxim responsable polític, el regidor Joan Puigdollers (CiU), ens va presentar el seu balanç particular. Un balanç que a parer de l’autor d’aquestes notes, i també a parer dels partits de l’oposició que van intervenir durant l’acte, té llums i ombres. Però com que jo no hi entenc prou deixo per els experts la quantificació percentual dels encerts i els desencerts de l’equip de govern sortint.

En acabar-se la dissertació del regidor a alguns veïns ens hagués agradat dir-hi la nostra, i vam demanar la paraula. Però com que el format d’aquestes reunions és força rígid, el president del districte, Óscar Ramírez (PP), no ens va permetre intervenir. Ens va dir que la normativa estableix que els veïns només poden intervenir en el transcurs del plenari si ho demanen expressament ABANS de començar l’acte. Això vol dir que per poder decidir ABANS de començar el plenari si voldràs intervenir-hi, hauries d’endevinar què dirà DESPRÉS el regidor. Aquesta exigència és ridícula, bàsicament perquè ningú disposa de la bola de vidre per endevinar el futur. Però bé, qui mana, mana; els veïns només podem votar.

Què hagués dit jo ahir al regidor? Primer de tot, li hagués agraït la seva tasca. Ens va repetir varies vegades que durant aquest mandat tant ell com el seu equip han treballat de valent. No ho dubto, i tot i que tampoc crec que treballin més que la mitjana de la població, una felicitació de cortesia no resulta mai sobrera. Després, però, li hagués criticat les seves declaracions al diari Línia Sarrià, distribuït ahir pel barri poques hores abans de començar el plenari. Ras i curt, retreure als sarrianencs la manca de generositat de Sarrià amb altres barris barcelonins és una acusació falsa, i vull pensar que només és fruit de la seva ignorància de com han anat les coses en aquests últims mesos.

Li hagués comentat també que després de la seva llarga relació d’incompliments m’hagués agradat que s’hagués disculpat amb els veïns. No ho va fer. Finalment, li hagués recordat que en el programa electoral del seu partit hi havia un punt molt concret que deia, textualment, això: “Impulsarem el retorn del Monestir de Pedralbes al barri de Sarrià”. Doncs bé, ahir, en comentar aquest flagrant incompliment del programa electoral, el regidor hi va afegir la paraula “simbòlica” (recuperació simbòlica del monestir), com per treure importància al seu incompliment. No és un detall menor, l’adjectiu no figurava en el seu programa electoral. Afegir-lo després és fer trampeta.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Per què serà que no m'estranya venint d'aquest senyor?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Doncs tu sabràs...

Oliva ha dit...

REGIDORS,REGIDORS,...MAI HU FAN A GUST DE TOTHOM.I CADA BARRI PETEIX ELS SEUS,SI L'ENCERTAN L'ENDAVINAN.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Només conec el cas de Sarrià, i he arribat a la concussió que, als efectes pràctics, la descentralització per districtes és només "de boquilla". A Barcelona, les grans i no tan grans decisions es prenen sempre a la plaça de Sant Jaume. Per exemple, el flagrant incompliment de la promesa de Trias i el seu partit de restituir el Monestir de Pedralbes a Sarrià. Als veïns només ens queda l'eina de saber utilitzar millor el nostre vot, i jo almenys la penso utilitzar, ni que només sigui com a mesura de càstig a qui no compleix la seva paraula.