.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 22 de desembre del 2008

Alguns assumptes que criden l’atenció

Darrerament s’ha posat de moda que els bancs i les caixes es venguin els locals de les seves oficines i combinin la compra-venda amb un contracte de lloguer a llarg termini amb els nous propietaris. Fins ara han anunciat aquest negociet els bancs Santander, BBVA, Sabadell i Popular, així com la Caixa Catalunya. I potser encara em deixo alguna entitat.

Aquestes pràctiques de vendre’s els seus actius immobiliaris en temps de crisi immobiliària fan pensar que més aviat aquestes entitats van curtes d’armilla, oi? Si no fos així, no seria millor haver venut abans o esperar a vendre a que el mercat immobiliari es recuperés una mica? Com a mínim aquestes pràctiques atípiques criden l'atenció ja que, per altra banda, aquestes institucions insisteixen en assegurar la fortalesa dels seus negocis.

En canvi, la companyia escandinava SAS (Scandinavian Airlines) deu anar molt sobrada d’efectiu doncs llegeixo que es volen vendre la seva subsidiària Spanair a uns inversors (per dir-ho d’alguna manera) catalans per un euro, i sense deutes. De fet els diaris diuen que ja s’ha arribat a un acord, i que darrere dels inversors institucionals que hi posen l’euro (diner públic, és a dir, de tots nosaltres) només falta el petit detall de trobar uns inversors privats que cobreixin la majoria necessària del capital de la nova empresa per potenciar-la i continuar operant.

Amb totes aquestes piràmides financeres sorgides darrerament jo cada dia comprenc menys coses i, per tant, m’agrada preguntar tot allò que no entenc. I sobre el cas SAS/Spanair se’m plantegen alguns dubtes.

Si la SAS està disposada a desprendre’s d’Spanair sense cobrar res i a sobre assumint el deute de l’empresa, a què es deu aquesta sobtada generositat? Si el consorci d’inversors institucionals que, com s’ha dit abans, és de diner públic, està disposat a quedar-se de franc aquesta companyia, quin plantejament s’han fet? Potser es pensen que encara hi ha algú que regala duros a quatre pessetes? No ho crec pas. Són conscients els compradors que es tracta d’una companyia amb pèrdues siderals, i que pel seu actual propietari escandinau (que per cert té fama de bon gestor) el fet de regalar-la pot ser ara mateix un bon negoci? I que si és un bon negoci pel venedor difícilment ho serà també pel comprador? Com a mínim crida l’atenció.

També em deixa bastant preocupat l’objectiu final d’aquesta operació que ha fet públic el consorci comprador, i que no és cap altre que omplir de contingut la nova terminal de l’aeroport de Barcelona. Van així ara els negocis? Primer es construeix l’aeroport i després, veient que no l'omple el mercat, es busca la manera d’omplir-lo artificialment? Això, abans, si no em confonc, anava més aviat al revés.

Sense massa relació amb aquests temes però si amb les pràctiques atípiques que dèiem al principi, és realment un bon consell que, en temps de crisi, des del govern es donin incentius i es faci una crida general al consum en comptes de recomanar l’estalvi? Doncs jo crec honestament que no, penso que amb aquesta recomanació el govern no és gens honest amb els seus administrats. Si totes les previsions apunten a un important augment de l’atur a curt i mig termini, és honest recomanar des del govern incrementar el consum als que encara conserven el lloc de treball? (Evidentment els que ja es troben a l’atur ni s’ho plantegen això d’augmentar el consum). No seria més honest recomanar des de l’administració que els ciutadans estalviessin per si les coses empitjoren i es queden sense feina? No ho veig clar i, com a mínim, crida l’atenció.

Sóc conscient que avui deixo moltes preguntes sense contestar i potser algú m’ajudarà a esvair els meus dubtes. L’opció de deixar comentaris és oberta, com sempre, a la vostra disposició.

9 comentaris:

Artur ha dit...

És obvi que SAS vol treure's del damunt un mort que, com a aigua caiguda del cel i a costa de tots els catalans, omplirà l'aeroport de vols que donaran vots però que cada vol tindrà una hipoteca impressionant.

La gestió eficaç només pot venir del sector privat, entenent que no tot el sector privat pot aconseguir-ho però, si més no, que les probabilitats d'eficiència són molt més elevades que les que pot donar-se en el cas de la gestió pública.

Segons Sala-Martin, en època de crisi, una baixada d'impostos sobre el consum faria incrementar el consum i probablement els ciutadans en sabem més de gastar en coses profitoses que no pas l'estat. Ell suggereix la supressió de l'IVA durant l'any 2009. Una proposta molt interessant.

Salvador ha dit...

De totes maneres haurem de fer de necessitat virtut, la disminució del consum serà per força i no voluntària com voldrien els partidaris del decreixement.

Segons l'ortodòxia econòmica al disminuir el consum augmentarà el número d'aturats amb grans probabilitats d'entrar a la temible espiral de la deflació.

En quant a estalviar sempre és bona idea, però on guardar els estalvis amb totes aquestes piràmides que hi han? Amb interessos zero, potser haurem de tornar a guardar-los sota la rajola.

Miquel Saumell ha dit...

Gràcies Artur i Salvador pels vostres comentaris.

Fa una estona, un amic meu que també hi entén molt sobre aquests temes, em deia textualment el següent:

“Respecte a la compra de Spanair, quan més vaig coneixent de la operació i veig el paper d'en Joan Gaspar com a impulsor més penso "Ay Déu meu quin envolat!!!!". Confio en el seny dels que tenen diners a Catalunya: La Caixa i altres famílies tradicionalment inversores perquè rebaixin la temperatura d'aquests caps calents que volen, com dius en el teu post, fer les coses al revés de com s'han de fer. També confio en que hi haurà mecanismes per parar a les administracions perquè no s'hi emboliquin, en cas que els privats no hi posen els calers”. Comparteixo la visió del meu amic.

Sobre l’article de Sala i Martin de l’altre dia i la seva original proposta, tinc previst fer-ne un article aviat. Em reservo doncs el comentari.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Les decisions del Consorci de Turisme de Barcelona tenen una lògica estratègica. Si portem anys defensant que Barcelona ha de ser hub i tota la pesca per una qüestió de mercat i la política no ha funcionat en aquest cas dins el consorci es decideix apostar pel tema(recordem que les grans decisions del consorci participa el sector privat).
De moment no es queden amb tot el deute de Spanair i no han posat més que un euro, sembla una mica aventurat dir que posaran diners públics que no tenen ni disposen i espero que no ho facin, però participar de la gestió de l'aerolínia pot ser interessant.
I si Spanair fes viatges a les destinacions que tots ens omplíem la boca que necessitàvem? La T-Sud s'està a punt d'obrir i l'aliança Star Alliance tindrà una part del pastís. De moment l'escenari pot ser una oportunitat, esperem per veure què passa.
En tot cas, està claríssim que són funcions que no haurien de recaure en el Consorci, extralimita la seva capacitat o millor dit, sembla un pla B dissimulat. Però jo crec que és símptoma de la manca de confiança en els poders publics.

Miquel Saumell ha dit...

Precisament el que a mi em va fer rumiar és el fet que els suecs no només estan disposats a cedir l’empresa gratis total sinó que n’assumeixen tot el deute. I no només això, ara diuen que estan disposats a ajudar financerament les importants noves inversions necessàries per tirar endavant aquest projecte (nous avions, política de personal, etc.). No us fan sospitar totes aquestes facilitats? Tampoc s’ha d’oblidar que la SAS tenia Spanair en venda des de fa molt temps. No us fa sospitar que fins ara ningú s’hagi enamorat d’Spanair? La dura realitat és que tot i la bona fama de gestors que tenen els senyors de la SAS no es veuen amb cor de seguir tirant endavant el projecte Spanair, i ara estan buscant com a bojos alguna ànima càndida per passar-li el “mort” i oblidar-se del problema.

Dit això, estaria bé que Barcelona tingués un hub, això ens agradaria a tots, però segur que no d’aquesta manera. O molt m’equivoco o Gaspar serà incapaç de trobar un mecenes que es quedi Spanair, i llavors el risc que correm (tu i jo també) és que Spanair acabi sent una empresa pública sota la tutela de la Generalitat i l’Ajuntament, i que multipliqui les seves pèrdues. I dic bé, parlo d’un “mecenes”, algú que estigui disposat a anar abocant diners en un pou sense fons.
Bon Nadal a tothom!

Anònim ha dit...

Deixa per un cop que hi posi el meu granet de sorra en un tema econòmic. Jo soc dels qui pensava i penso que la "Espe" ha maniobrat molt be a través de Caja Madrid per tal de fer que Iberia es concentrés en l'aeroport de Madrid senzillament perquè aquell aeroport representa mes o menys el 13% dels ingressos de Madrid.
Gaspart pot ser moltes coses segurament no totes bones però la idea de crear una aerolínia que aposti definitivament per Barcelona, jo ho trobo be. Quan es va dissenyar la nova terminal ningu no pensava que Iberia abandonaria i que la promesa de Clickair quedaria en un no res.
Es un fet que el que no fem nosaltres ningú de fora no ho farà.
SAS abandona perquè ara Spanair necessita un rellançament i el cost d'aquest rellançament el deu necessitar per a fiançar la pròpia SAS.
Jo particularment no tinc capacitat per invertir hi però us asseguro que estic convençut que, ben gestionat, es una bna idea. Un altre cosa serà si els polítics hi posen les grapes com sempre.

Miquel Saumell ha dit...

El problema és que pel que sembla hi ha el petit detall que Spanair és un mort que no vol ningú, i això és tan cert com que aquesta companyia ha estat a l’aparador durant molts mesos i fins ara ningú ha dit ni ase ni bèstia. Potser convindràs amb mi que posar un mort en mans de Joan Garpar i dels polítics que diuen liderar el projecte és més que perillós. La prova del cotó serà veure si durant el mes de gener aquesta colla és capaç de trobar uns inversors privats que creguin en el projecte i estiguin disposats a posar-hi capital privat, un pas imprescindible que, amb tota franquesa, no crec pas que es produeixi.
Dius que no tens capacitat inversora però imaginem-nos per un moment que la tinguessis, i llavors fes-te tu mateix la següent pregunta: tu hi posaries diners en mans de Joan Gaspar, l’Ajuntament, la Generalitat i les cambres de Barcelona i Mallorca per gestionar Spanair? No cal que em contestis, conec quina seria la resposta d’una persona assenyada com tu que també sap com es porta un negoci.
Dit això, si em preguntes com ompliria jo ara mateix la nova terminal de Barcelona no sabria què contestar-te.