.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Anècdotes d’aeroports i avions

Entre viatge i viatge he vingut a passar aquest cap de setmana llarg a Barcelona. Vaig arribar divendres a la nit i torno a marxar demà al migdia. Viatjant sempre s’aprenen coses i avui explicaré dues anècdotes d’aquests dies. Són situacions amb les que un dia o un altre tothom s’hi pot trobar.

Primera experiència. Dissabte 3 d’octubre, control de seguretat de la T1 de l’aeroport de Barcelona. Deixo la jaqueta i tota la ferramenta a la safata però quan passo per sota de l’arc el detector insisteix en seguir pitant. No porto cap pròtesi ni res que s’hi assembli. Potser és el botó metàl·lic dels texans, ves a saber. El prosegur de torn, jove, fatxenda i malcarat però això sí, aquest cop amb els guants posats (altres vegades els haig de recordar que aquestes feines s’han de fer amb guants, i més ara, amb la grip i tota la pesca) se’m dirigeix amb veu autoritària dient-me "ponte ahí, en el rincón, que no dejas pasar a los demás", com si ell fos el mestre emprenyat dirigint-se a l’alumne que no el creu. Li pregunto educadament per la causa del seu tuteig, si és que ens coneixem d’alguna cosa, doncs jo a ell ara mateix no el recordo de res. Ara al tuteig l’home hi afegeix una cara d’emprenyat, com si patís del fetge. Mentrestant els que van darrere meu quietos parados, esperant ordres del xerif prosegur. El jove guàrdia civil a càrrec de la supervisió del control ho veu tot i se’ns acosta. Em pregunta què passa. Li explico que el prosegur m’ha tutejat dirigint-se a mi de males maneres, sense cap motiu, i aprofito per recordar-li que la norma interna d’aquests controls parla d’un tracte educat al viatger. (Ara entre nosaltres, dues confessions. La primera, admeto que no conec la norma interna, ni tan sols sé si existeix una norma que reguli el tracte entre els prosegurs i els viatgers, però intueixo que alguna cosa hi deu haver. La segona, encara que estic bastant ben conservat confesso que ja passo dels cinquanta, i a partir de certa edat un ja no està per aguantar segons què ni segons qui). Doncs bé, abans que el prosegur m’inspeccionés amb el detector portàtil i veient que jo no m’arronsava em diuen que marxi, llavors sí, tractant-me de vostè.

Segona experiència. Potser ho recordareu. No fa gaire una gran campanya de publicitat ens informava que, fruit de la fusió d’aquelles empreses, la companyia d’aviació Clickair passava a ser Vueling. No he estat mai un client regular de Clickair i només ocasionalment he volat amb aquesta low cost del grup Iberia. Però en canvi, sóc client regular de Vueling des de la seva entrada en funcionament al juliol del 2004, quan aquesta companyia disposava de tan sols dos avions i un número molt limitat de destinacions. Tornem a la anunciada fusió. I és que més que d’una fusió es tracta d’una absorció de Vueling (fins ara una companyia independent) pel grup Iberia al que pertany Clickair. És a dir, tot i mantenir-se el nom de Vueling (només per raons de cotització a la borsa segons es va dir) aquella operació significava a la pràctica la desaparició de la filosofia de negoci de Vueling. Ja n’he parlat altres vegades, Vueling era (recalco l’era, en passat) una companyia moderna, amb avions nous de trinca (el més antic tenia menys de cinc anys), personal nou i en general molt amable i amb voluntat de servei al client. Clickair, en canvi, va heretar d’Iberia, el seu amo, molts dels vicis i defectes d’aquesta ex companyia de bandera. Els seus avions no són nous sinó repintats, la majoria amb bastants anys d’antiguitat. Tot això ho explico perquè els dos vols que tenia previst fer amb Vueling els vaig fer en avions de Clickair. Quasi cap passatger ho va notar doncs si no t’hi fixes, entrant pel finger és difícil adonar-se’n. I un cop a dins de l’avió sembla que estiguis en un avió de Vueling, però més vell. Per exemple, el meu llum de lectura no funcionava i en dir-ho al personal només van saber dir-me “pues sí, no va”. Quan Vueling era Vueling els faltava temps per demanar-te disculpes i oferir-te un altre seient. El resum de tot plegat és que encara que l’anunci diu que ara Clickair és Vueling, la realitat és que Vueling és Clickair.

11 comentaris:

Jordi Roca ha dit...

He somrigut molt amb la teva entrada..

Gràcies i bon dia.

P.S. Perdoni ... amb la seva entrada.

Ferran Porta ha dit...

La conjunció tuteig + mala llet em resulta insoportable, i més d'un cop també l'hi he parat els peus a algún xerif, per haver oblidat les més mínimes normes de convivència i educació.

A Alemanya, la meva altra casa, el tuteig es deixa només per familiars i amics; em sobta -i eventualment molesta- sobremanera el "tu" omnipresent a casa nostra.

Clidice ha dit...

En dos vols amb diferència d'una setmana i per la mateixa entrada de l'aeroport de Barcelona, un xèrif d'aquests em va donar ordres contradictòries. Tot i que tinc 46 anys i que sóc una persona molt seriosa, aquest senyor no va deixar el tuteig ni la mala folla. Realment encara bo que els homes teniu un "tamany" que "imposa" més :(

Salvador Macip ha dit...

Ser malcarat sembla condició indispensable per ocupar segons quins llocs d'atenció al públic als aeroports. Potser es pensen que així imposen més!

Miquel ha dit...

Tots aquests joves prossegurs d'arreu amb una mica de "poder" són els que s'ho tenen més cregut. I si a més a més ets més jove que ells ja es pensen que són qui sap què.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Ahir, festa grossa per alguns, no buscava gran cosa més que un somriure del lector. Avui també.

Ferran,
Jo crec que el nostre problema ja ve de l’escola, i a mesura que els nens es fan grans aquest es va agreujant fins a arribar a situacions difícilment suportables, almenys per alguns de nosaltres.

Clidice,
El problema és que aquí topem amb un monopoli, sense possibilitat de triar alternatives. Però si tothom exigís un tracte mínimament correcte per part dels “prosegurs”, fins i tot amb mails de protesta a la direcció de l’empresa i també a la direcció d’Aena (jo ho he fet), a lo millor canviarien el seu actual xip de prepotència.
En edat encara et guanyo per una mica, en seriositat no ho sé, però sigui com sigui no és normal que aquests seguratas tractin als viatgers com si fossin visitants sospitosos d’una presó.

Salvador,
Segurament, però no hauria de ser així. Sovint penso que en aquestes empreses de seguratas el que manca és una mínima formació en psicologia (res, amb dues tardes n’hi hauria prou) i també en bones maneres.

Miquel,
Si organitzes un grup d’emprenyats contra els seguratas jo m’hi apunto el primer. Hem de defensar els nostres drets.

Jordi Roca ha dit...

No creieu que si molts governants van amb samarreta a actes oficials, fan apologia del consum de drogues o són incapaços de parlar sense faltes d'ortografia, ens ho tenim ben merescut que qualsevol segurata tècnic o segurata superior ens esbronqui i ens tutegi?

La nova llei d'educació de Catalunya, tan de país com és, recuperarà el respecte a les aules?

Ho sento molt, però no es pot ser conservador pel propi nivell de vida i progre pel nivell d'educació dels demés.

Unknown ha dit...

Miquel, recentment he anat a Santiago i a Roma amb Vueling. A Santiago tant l'anada com la tornada els avions eren de Clickair (vells i amb deficiències). A Roma han estat els de Vueling (nous). M'imagino que és una qüestió de rutes i, possiblement, en quedaran menys de vueling per una qüestió econòmica ( hauran venut alguns a tercers).

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Em sembla que les teves reflexions s’escapen una mica del tema d’avui però contestant a la teva pregunta la meva resposta és que almenys jo, que sóc una persona educada, estic convençut que no em mereixo que em tractin malament, i per això ho denuncio. I ho deixo aquí perquè d’aquí una estona haig de tornar a passar un control d’aquests i ja em començo a emprenyar amb el què em puc trobar.

Andreu,
Avui coincidim del tot. I sobre els avions nous que Vueling es treu de sobre, tinc entès que són amb leasing. Els de Clickair no ho sé del cert.

Jordi Roca ha dit...

Miquel,

Tens tota la raó tant en l'article com en que me'n vaig del tema.

Jo que afortunada o malauradament no acostumo a volar, observo com els nois no només no deixen passar les seves novies sinó que permeten que se'ls tanquin les portes als morros; els nens que insulten les mares; la gent que embruta els voltants de les papereres; en fí.

Bon viatge!

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Si et serveix de consol aquests dies al nord d'Itàlia no hi veig molta diferència. I això que tenen un "premier" anomenat Berlusconi, que ve a ser com el d’aquí però... molt semblant.