Don Mariano plega

Alguns diuen que ha dimitit i altres que l’han fet fora. Formalment marxa ell per iniciativa pròpia però la veritat no la sabrem mai. El fet és que en un país com el nostre on, per més motius que hi hagi per fer-ho, els polítics s’enganxen amb Araldit a la poltrona del càrrec i no pleguen ni per casualitat, ahir es va produir una rara excepció a aquesta regla. El ministre caçador Don Mariano finalment ho deixa. Francament no m’ho esperava però crec que és una bona notícia. L’únic retret que se li pot fer (a ell mateix si és ell qui marxa, o al seu cap Zapatero si és que l’ha hagut d’ajudar a marxar) és que ho fa una mica tard. Darrerament ha provocat un desgast al seu partit que s’hagués pogut evitar. I és que aquestes coses, si passen pocs dies abans d’unes eleccions poden tenir la seva incidència en el vot de la gent. No veig clar, electoralment parlant, a qui pot beneficiar i a qui pot perjudicar, sis dies abans de les eleccions gallegues, la sortida del govern d’aquest senyor tan prepotent. Aquest és un tema que deixo pels experts. En canvi, veig més clar que l’aigua que la decisió de Zapatero de posar-hi al seu lloc a un senyor gallec no sembla gens casual. D’això se’n diu intentar treure profit de les adversitats. Però m’oloro que amb un nou ministre gallec i tot diumenge a Galícia tornarà a guanyar el PP. Per cert, a la roda de premsa convocada per informar de la seva dimissió el ministre s’ha oblidat d’un petit detall: no ha reconegut el seu error i, evidentment, tampoc ha demanat cap mena de disculpes. Genio y figura.