Les afilades tisores de Caamaño

Fran Caamaño és el substitut de Bermejo al capdavant del Ministerio de Justicia d’Espanya. M’han sorprès les alabances que, pel seu tarannà dialogant, els polítics d’aquí han fet del nou ministre. Ens posen com a exemple la seva intervenció en la duríssima retallada a que va ser sotmès a Madrid l’Estatut de Catalunya. Fem memòria. Després de múltiples baixades de pantalons el primer projecte de l’Estatut va ser aprovat pel noranta per cent dels diputats del Parlament. Un cop aprovat tots els caps polítics van fer públicament un brindis per demostrar la seva satisfacció per la feina ben feta. Doncs bé, o ens van enganyar o anaven tots equivocats. Només dos dies després el senyor Montilla ja parlava d'unes necessàries noves retallades sobre aquell text que tant havia costat de parir. Molts van criticar-lo però Montilla tenia raó. Així, la segona gran retallada de l’Estatut va fer-se en l’etapa madrilenya de la negociació on, com dèiem abans, hi va intervenir molt decisivament l’ara nou ministre. Es va dir que aquella retallada afectava a més del cinquanta per cent del text sorgit del Parc de la Ciutadella. Del tarannà dialogant de Caamaño no en dubto però la retallada va ser de les que fan història. Ara l’Estatut es troba novament el quiròfan per a una molt previsible nova amputació, en aquest cas a càrrec dels cirurgians del Tribunal Constitucional. Doncs bé, vist tot això no sé a què ve tota aquesta alegria pel nomenament de Caamaño. Que el seu tarannà és millor que el del seu antecessor? D’això n’estic segur. Però molts semblen haver oblidat l’eficàcia de les afilades tisores de Caamaño.