Què se suposa que hauria de fer un blogaire com jo quan un dia no té res a dir però a la vegada li sembla que no es pot estar de penjar alguna cosa nova al blog? Fins ara això no m’ho havia plantejat mai ja que sempre tinc coses per comentar. Avui, però, és el primer cop que m’ho plantejo. No perquè no tingui temes en cartera, que en tinc bastants, sinó perquè no tinc prou ganes de posar-m’hi i desenvolupar una cosa que quedi més o menys decent, ni que només sigui a ulls de l’autor.
Però encara que em faig públicament la pregunta tinc la resposta teòrica molt clara. Abans de dir segons què, o d’escriure per escriure, millor quedar-se quiet, no dir res i tal dia farà un any. Crec que és una bona teoria, un bon consell. El que no vol dir que sigui fàcil de seguir, i la prova és que ja porto dos paràgrafs.
Què se suposa que hauria de fer un polític en unes circumstàncies similars? Aplicant el sentit comú, que com tothom sap està poc estès entre l’anomenada classe política, m’imagino que com a plantejament teòric un polític hauria de fer més o menys el mateix. Callar. Però a la pràctica, què fa? Normalment fa exactament el contrari. És a dir, fa allò que estic fent jo ara mateix a l'escriure aquestes ratlles.
Per què ho explico tot això? Ahir vaig tornar a fer carretera i escoltava la ràdio. Diferents emissores de tots colors, m’agrada escoltar-ho tot i passar d’una a l’altra. Al vespre llegia els diaris amb ulls més crítics que de costum i me n’adonava de la quantitat de brossa intel·lectual que tant a la ràdio com als diaris hi havia en forma de declaracions de polítics que, ben mirat, o no m’aportaven res o només deien bajanades. No entraré en detalls, parlo de polítics de tot l’arc parlamentari; es veu que això s’encomana.
Una de les coses que hauríem d’aprendre, tant els blogaires com els polítics, és a saber prendre la decisió de callar quan no hi ha gaire cosa a dir, demostrant que el silenci no sempre està renyit amb la intel·ligència. Però és un aprenentatge que no és gens fàcil, almenys no ho és per a mi. Aquí en teniu una nova prova.
Però encara que em faig públicament la pregunta tinc la resposta teòrica molt clara. Abans de dir segons què, o d’escriure per escriure, millor quedar-se quiet, no dir res i tal dia farà un any. Crec que és una bona teoria, un bon consell. El que no vol dir que sigui fàcil de seguir, i la prova és que ja porto dos paràgrafs.
Què se suposa que hauria de fer un polític en unes circumstàncies similars? Aplicant el sentit comú, que com tothom sap està poc estès entre l’anomenada classe política, m’imagino que com a plantejament teòric un polític hauria de fer més o menys el mateix. Callar. Però a la pràctica, què fa? Normalment fa exactament el contrari. És a dir, fa allò que estic fent jo ara mateix a l'escriure aquestes ratlles.
Per què ho explico tot això? Ahir vaig tornar a fer carretera i escoltava la ràdio. Diferents emissores de tots colors, m’agrada escoltar-ho tot i passar d’una a l’altra. Al vespre llegia els diaris amb ulls més crítics que de costum i me n’adonava de la quantitat de brossa intel·lectual que tant a la ràdio com als diaris hi havia en forma de declaracions de polítics que, ben mirat, o no m’aportaven res o només deien bajanades. No entraré en detalls, parlo de polítics de tot l’arc parlamentari; es veu que això s’encomana.
Una de les coses que hauríem d’aprendre, tant els blogaires com els polítics, és a saber prendre la decisió de callar quan no hi ha gaire cosa a dir, demostrant que el silenci no sempre està renyit amb la intel·ligència. Però és un aprenentatge que no és gens fàcil, almenys no ho és per a mi. Aquí en teniu una nova prova.
3 comentaris:
La veritat es que no tinc res a comentar...
Val, David. De fet, si jo mateix hagués de fer un comentari sobre el meu post d’avui segurament no m'hauria allunyat massa del que has fet tu.
Bon cap de setmana!
Ja ho va dir el gran Groucho Marx: més val callar i semblar tonto que parlar i esclarir els dubtes
Publica un comentari a l'entrada