Han passat ja algunes hores i aquí ningú es dóna per directament al·ludit. Tothom mira cap a una altra banda, tothom busca explicacions fora del seu àmbit més proper, tothom defuig responsabilitats, ningú reacciona, com si l’abstenció fos només culpa dels abstencionistes, com si no anés amb ells. Quan dic tothom em refereixo, òbviament, als nostres dirigents polítics. El que ara és irrellevant és que en el conjunt d’Europa, o d’Espanya, o de Catalunya, o de Barcelona, o de Sarrià (veure a sota) hagin guanyat els blaus, o els vermells, o els verds, o els grocs. Han guanyat els més votats i punt. El que és greu de veritat és que, centrant-nos ara en Catalunya, dos de cada tres catalans diumenge es van quedar a casa. El que és greu de veritat és que la majoria de les paperetes electorals eren més falses que un bitllet de tres euros, doncs es votaven candidats que ni tan sols apareixien a les llistes. El que és greu de veritat és que la colla d’incompetents que ens governa permeti i doni suport legal a aquesta mena de trampes que són les paperetes amb determinats noms esborrats. El que és greu de veritat és que Jordi Pujol enviï a fer punyetes a la majoria dels catalans (els dos de cada tres que no van anar a votar), com si l’únic culpable de l’abstenció fos el poble, i no la seva classe política de la que ell en forma part des de temps immemorials. Els paguem un sou més que decent per la defensa dels nostres interessos i encara tenen la gosadia d’insultar-nos si no anem a votar. Abstenir-se de votar és tan democràtic com votar i per tant això de Pujol no té nom. Potser que s'ho facin mirar.
PS: Resultats obtinguts pels caps de llista al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, amb una participació del 47.31% i una abstenció del 52.69%:
1 Tremosa, 34.91%
2 Mayor (*), 32.02%
3 López Aguilar (*), 13.59%
4 Junqueras, 5.49%
5 Meyer (*), 5.00%
6 Altres, 5.79%
7 En blanc, 3.20%
(*) franquiciats, respectivament, per Vidal-Quadras, Badia i Romeva.
Una vegada més queda clar que a Sarrià el tripartit no suma ni per casualitat.
PS: Resultats obtinguts pels caps de llista al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, amb una participació del 47.31% i una abstenció del 52.69%:
1 Tremosa, 34.91%
2 Mayor (*), 32.02%
3 López Aguilar (*), 13.59%
4 Junqueras, 5.49%
5 Meyer (*), 5.00%
6 Altres, 5.79%
7 En blanc, 3.20%
(*) franquiciats, respectivament, per Vidal-Quadras, Badia i Romeva.
Una vegada més queda clar que a Sarrià el tripartit no suma ni per casualitat.
10 comentaris:
Per a que després diguin que les classes socials i la dreta-esquerra és antic. districte d'alt poder adquisitiu, guanyen els partits que representen el diner. Serà que a Sarrià Sant Gervasi lo que està a la baixa és l'altre eix sense deixar de ser important.
La manca d'autocrítica dels polítics fa pensar que no han entès res del que ha passat. Penso que el cas de Catalunya mereix un capítol a part. A tot Espanya han guanyat PP o PSOE. Només a Catalunya i el País Basc hi ha províncies on han guanyat altres partits. Penso que "l'efecte tripartit" (entre d'altres factors) ha estat clau en aquestes eleccions. L'abstenció (evidentment!) és una opció vàlida i crec que és una manera que tenim els ciutadans de castigar els nostres polítics i expressar la nostra disconformitat.
VOTAR,PER QUE?.
PER ENGREIXAR LA C.C. D' UNS PARTITS, QUE ENCARE PENSEN QUE ESTAN EL SEGLE XIX?.
PER RECOLZAR A MENTIDERS,QUE S'EN FOTEN D' NOSALTRES?.
NO VOTA TAMBE ES UN DRET.
PER TINDRE QUE ACEPTAR PACTAS POST-ELECT. CONTRA LA VOLUNTAT DEL POBLE?. NO GRAÇIES.
JUGANT AMB BCN.
Pactes post-electorals d'un partit que no guanya en la resta d'eleccions. El partit menys dolent per les catalanes, però no és partit prioritari per alguns. En altres eleccions no es demostra que hi hagi tant convergent. Pep de Montblanc.
Jo estic molt en contra de l'abstenció, crec que és uns postura molt còmoda que a l'hora de la veritat no porta enlloc. Ara no entraré en el discurs de si els nostres avis no van poder votar i tot això però crec que si algú està en contra dels polítics té altres opcions de dir-ho: hi ha el vot nul, no? què costa escriure en un paper "Aneu-vos-en a la merda tots plegats", deixar-lo dins d'un sobre i votar això? els de la taula agrairien l'originalitat dels missatges i riurien una estona després d'una jornada avorrida, i forçada.
Salut
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Jordi: només vull dir-te que de postura còmoda, res de res, almenys en el meu cas. Jo sempre voto i aquest cop m'ha costat decidir-me per l'abstenció. Ho he fet molt convençut i perquè m'ha semblat que era la millor opció. Per altra banda, això que suggereixes de deixar un missatge insultant jo no ho faria mai, els membres forçats que componen la taula se suposa que no en tenen cap culpa. Quan vull insultar un polític –sempre ho faig amb educació- l’escric directament o ho penjo al blog. Alguns contesten i tot.
Bé Miquel, aquesta vegada veig que no ens posarem d'acord, abstenir-se és una postura que no comparteixo. Sobre els missatges insultants, que tampoc serveixen de gran cosa però poden arrencar alguna rialla, caldria deixar especificat a qui van dirigits per no esquitxar els membres de la taula, és cert.
Salut
Estic una mica d'acord tant amb el Jordi com en el teu plantejament. Penso que la manera més "elegant" de demostrar el descontentament davant de la classe política és votar en blanc. Ara bé, algú parla dels vots en blanc apart de quatre frikis (com un servidor)? Uorar-la. I a més té un alter efectena abstenció monumental com la de l'altre dia és difícil ign de toc d'atenció: amb una alta abstenció és molt més fàcil que entrin partits que plantegen potencials amenaces a partits polítics tradicionals. Per tant l'abstenció, tot i que pot tenir diferents interpretacions, pot ser més pràctica per manifestar rebuig a com s'estan duent les coses que no pas el vot en blanc o el vot nul.
L'abstenció té moltes cares. Durant molts anys, a Catalunya, va tenir un especial impacte en la població que havia arribat a Catalunya fa més de 30 anys (encara avui la té en menor mesura). El desconeixement de la importància de la Generalitat en les seves vides i una certa desídia provocava que la participació fos molt inferior a les generals, cosa que no passava a Euskadi ni Andalusia, per posar dos exemples d'autonomies que segueixen un calendari electoral propi. És una evidència que en aquell cas a una part de la ciutadania catalana aquella abstenció ESTRUCTURAL ja els anava bé i de fet no es tenien en compte per valorar les majories i les minories, com sí fem ara. A excepció d'accions puntuals del president Pujol ningú se'n va ocupar, i els que s'ocupaven no motivaven prou per la mobilització.
Ara ens trobem en una situació molt més greu. Hi ha la reacció que comenta el Jordi, d'esgotament i agressivitat vers la inoperància, hi ha la reacció dels que pensen que els polítics no aconsegueixen el rendiment esperat; hi ha dels que veuen això d'Europa quelcom llunyà; dels que creuen que la campanya ha estat una presa de pel per part de totes les candidatures. En definitiva, l'abstenció ara no és de ningú. I això és una excel·lent oportunitat per buscar solucions que no es percebin com beneficioses per ningú. Per exemple, llistes semi-obertes (obertes del tot no ho seran mai mentre els partits triïn i impulsin els candidats que els interessen), campanyes més modernes i menys mitineres (bàsic limitar els pressupostos de campanya, són un dispendi endogàmic d'àpats, autocars, lloguer d'hotels, àudios).
David,
Jo dec ser un dels quatre frikis que dius. Aquí te'n deixo un exemple de fa més d'un any:
http://elradardesarria.blogspot.com/2008/02/el-maltractat-vot-en-blanc.html
Andreu,
Els partits amb representació parlamentària, sobretot els que ocupen el govern, no han lluitat MAI contra les causes que hi ha al darrere del vot en blanc, ni contra l'abstenció. Ja els va bé que la gent passi. Una cosa és el què diuen i una de ben diferent és el què pensen.
Publica un comentari a l'entrada