.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 24 de juny del 2009

Uns dies a Porto

Passada la molt agradable trobada amb els amics amb l’excusa de la revetlla de Sant Joan, les coques (la de llardons, insuperable), el cava si no hi ha més remei (aquesta vegada ni l’he tastat) i els per a mi molt emprenyadors coets (tot i que tinc la sensació que aquest any se n’han tirat menys), un recorda els dies tranquils passats darrerament a l’altre extrem de la península.

Entres a la ciutat des del relativament modern aeroport Francisco Sa Carneiro i quan ja has vist uns quants cartells del BBVA, Santander, Prosegur, Halcón, Marsans, Mango, Zara, etc. tens la seguretat que ja ets a... Portugal. Aquesta vegada concretament a Porto, la segona ciutat del país, situada més a prop de Galícia que de Lisboa.

Els portuguesos són políticament independents d’Espanya des de fa molts anys però la molt important i encara creixent presència d’empreses espanyoles de tota mena a Portugal és tota una altra història. La política és la política i els negocis són els negocis, i sovint van per camins separats. Cal dir que també hi ha una discreta presència d’empreses portugueses a la resta de la península (la petrolera Galp, diversos noms en el sector bancari com Caixa Geral, etc.), però evidentment no destaquen tant com les nostres allà.

Durant un quants dies m’he sotmès a un canvi d’aires total que incloïa, també, la desconnexió d’internet, dels blogs, de la web 2.0, dels amics, coneguts i saludats virtuals de la xarxa, i també dels altres. He desconnectat de Sarrià, de Catalunya, d’Espanya, de la Mediterrània, del finançament low cost que sembla que vingui en tartana, de l’Estatut low cost que ja ens han afaitat molt però que sembla ser que encara els rasca una mica i ens l’han d’acabar de polir, de la política petita (ara mateix no n’hi veig d’altra), i de tot allò que no sigui gaudir d’uns quants dies diferents en un entorn diferent. És possible que algú gosi definir-ho com unes curtes vacances i no seré pas jo qui li porti la contrària.

A Porto ja hi havia estat abans però aquest cop no hi anava per feina, i s’ha de reconèixer que l’estada en texans i màniga curta no té res a veure amb anar-hi, per entendre’ns, amb americana i corbata. A més, Porto té l’avantatge que és una ciutat que es pot fer tranquil·lament a peu. Quasi tot està situat a prop, in a walking distance que diuen els anglesos.

A Portugal en general i a Porto en particular la gent és bastant més ben educada i amable que aquí. Encara es demanen les coses per favor i, quan toca, es donen les gràcies: obrigado, muito obrigado. Les persones no acostumen a cridar per dir les coses. Un lloc on moltes coses són quelcom més barates que aquí, que amb això de la crisi s’ha de mirar tot. Un cafè en un bar, mig euro. Però hi ha excepcions. La gasolina, per exemple, és bastant més cara que aquí.

Un lloc on, per cert, tampoc es menja gens malament. M’atreviria a dir que aquest dilluns a Porto (A Tasquinha, Rua Carmo 23, un lloc sense pretensions) vaig menjar les millors sardines a la brasa que recordo. I un lloc on el cafè el fan com s’ha de fer, i surt com ha de sortir. Si algun dia aneu a Porto no marxeu sense haver pres un cafè al clàssic Majestic, rua Santa Catarina 112; no pel cafè, que acostuma a ser bo a tot arreu, sinó per l’entorn i la decoració del local.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja que menciones que la gent no crida tant, quan ets a l'exterior i trobes un grup de gent cridant desmesuradament, quasi sempre són espanyols.

I només als vols transatlàntics que surten d'Espanya: un munt de gent es posa de peu parlant i cridant-se els uns als altres (molt reconfortant si estàs provant de dormir) com si fóssin a un bar. Tots i cadascun d'ells són espanyols.

Clidice ha dit...

Ben tornat! :) m'agradaria anar a Porto, només he estat al sud i em va encantar el que vaig veure i, sobretot, la seva gent. No m'imaginava que els portuguesos fossin tan amables i atents :)

Anònim ha dit...

Porto, Miquel, però quina enveja! Hi vaig ser fa un any i mig i com em va agradar! Portugal és una terra que voldria conèixer amb profunditat, m'interessa enormement i, per desgràcia, només hi he estat dues vegades i molt pel damunt.

En tornar de Porto fa any i mig vaig deixar una entradeta en el blog. Si te la vols mirar per curiositat: http://lallibretagrisa.blogspot.com/2008/03/porto-la-poesia-de-pla-i-la-meva-prosa.html

Fins molt aviat,

Montse

Marta ha dit...

M'ha sobtat això:
"Cal dir que també hi ha una discreta presència d’empreses portugueses a la resta de la península (la petrolera Galp, diversos noms en el sector bancari com Caixa Geral, etc.), però evidentment no destaquen tant com les ¿NOSTRES? allà."
Pensava que tot lo espanyol era d'"ells"... jeje!!

Unknown ha dit...

Una persona propera que sap de cafès em va comentar que aquí, per algun motiu que jo encara no entenc, sovint es compra un cafè més amarg i "passat" que el que fan servir portuguesos i italians. Per allò que la matèria primera importa, potser explica que costi trobar cafè amb bon sabor a qualsevol bar d'aquí.
Quant el finançament, tranquil que hem estat molts anys amb un finançament low cost, concretament més de 20 anys... i el d'ara el portem arrossegant des del 2001.Clar que aquell pacte ha tingut una digestió lenta i l'ofegament determinats sectors el percebeu més ara.

Ara ja no ve d'un mes. Ara el més important, i que no serveixi com a comentari demagògic, és reduir l'atur i, més difícil encara, que no es baixi amb la recepta de més construcció.

Miquel Saumell ha dit...

Martí,
No puc estar més d’acord amb tu. Viatjant fora del país és quan més situacions de vergonya aliena se’m presenten, sobretot al constatar que haig de compartir la tapa del passaport amb gent com la que tu tan bé descrius.

Clidice,
Descobrir Portugal és l’assignatura pendent de molta gent d’aquest país. Tothom ha anat a NYork, Paris, Londres, Roma, Amsterdam, etc. i molta gent no ha anat mai a Portugal. Ells s’ho perden! Abans de ser alcaldessa del teu poble hi hauries d’anar. Creu-me!

Montse,
La teva crònica de l‘any passat (d’entradeta res de res) m’ha encantat. Pla també ho va explicar molt bé. Fins molt aviat, Montse.

Marta,
T’haig de donar la raó. El subconscient m’ha jugat una mala passada, potser deguda a que a la tapa del meu passaport encara hi surt “España”.

Andreu,
Segurament tens raó. La qüestió és que el cafè d’aquí és –amb totes les excepcions que calguin- una veritable porqueria comparat amb el que et serveixen a Itàlia i Portugal.
Sobre el finançament... a mi no m’has de convèncer de res, jo tinc les coses clares. És evident que tot el que ens passa ara a Catalunya (la part negativa) és culpa de la suma dels quaranta anys de Franco i els 23 de Pujol. Els sis anys del tripartit com si no existissin, excepte per apropiar-se de la part positiva (que també n’hi ha) d’aquest trist balanç. De totes maneres, jo com Sant Tomàs: mentre ningú em demostri que el finançament pactat pel tripartit (que de moment només és fum) és millor que el d’abans, ho sento, jo em quedo a ulls clucs amb el d’abans, tot i que no els voto, ni als uns ni als altres.

JRoca_Font ha dit...

Encara no he estat mai a Portugal i és un país que m'atrau força, potser perquè té el nivell d'autonomia que ens fa falta a nosaltres ;-)
Dels portuguesos, a part del cafè, també n'hem d'aprendre això del cinema subtitulat, m'han dit que allà és habitual i òbviament el seu nivell d'anglès és més alt que el nostre; no cal anar a comparar-se amb Finlàndia quan Portugal és més a prop.
Salut

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
El que et volia dir ahir i no em vaig expressar prou bé és que hauries de visitar també el nord de Portugal, poc a veure amb el sud que ja coneixes. Més o menys com passa aquí.

Jordi,
Ben cert això que dius de l'anglès. No és gens infreqüent que un conductor de bus urbà et contesti en un anglès més que decent. Quan hi vagis segur que t’agradarà.