A mi m’encanta tractar amb gent optimista però rebutjo el fals optimisme d’aquells que ens volen transmetre determinats missatges que ni ells mateixos es creuen. Ras i curt, no m’agrada que m’enredin. Així, des de certes instàncies governamentals ara ens diuen que la desacceleració de la caiguda de les vendes del mercat immobiliari és un bon indici del principi de la recuperació econòmica, com si aquesta lleugera desacceleració ja fos com per començar a tirar coets.
Amb la venda de cotxes passa el mateix, i en alguns altres sectors de l’activitat econòmica potser també. I a partir d’aquest descens del ritme de la caiguda de les vendes, de seguida et trobes amb el polític de torn que t’assegura que ja es veu llum al final del túnel, i que la recuperació econòmica ja ha començat. No és pas per portar la contrària a ningú però lamento constatar que la meva percepció és justament la contrària, i més aviat penso que potser la llum que es veu al final del túnel és només la d’un tren que ens ve en direcció contrària.
Això ve a ser com aquell malalt a qui el primer dia li puja la febre de 36.5 a 38.5 (dos graus), el segon dia de 38.5 a 40 (només un grau i mig), el tercer de 40 a 41 (només un grau), i el metge que no en sap gaire i actua amb un optimisme del tot injustificat pretén convèncer-nos que el malalt ha començat a millorar. Però no ens enganyem, encara que cada dia que passa la pujada de la febre sigui menor, la realitat és que no cal ser metge ni infermer per saber que el malalt està cada dia pitjor.
Doncs amb els pisos i els cotxes passa més o menys el mateix que amb el malalt enfebrat. Que les vendes caiguin a un ritme menor que abans no vol dir que la situació millori. I si la situació no dóna aviat un tomb de 180 graus i comença la millora de veritat, tota aquesta borratxera de xifres que uns i altres ens proclamen sobre el finançament de Catalunya quedarà en un no res. Tant de bo jo estigui equivocat però no s’ha d’oblidar que, ara més que mai, el finançament de Catalunya només depèn d’una evolució favorable de l’economia. I de moment tots sabem que el més calent és a l’aigüera.
Amb la venda de cotxes passa el mateix, i en alguns altres sectors de l’activitat econòmica potser també. I a partir d’aquest descens del ritme de la caiguda de les vendes, de seguida et trobes amb el polític de torn que t’assegura que ja es veu llum al final del túnel, i que la recuperació econòmica ja ha començat. No és pas per portar la contrària a ningú però lamento constatar que la meva percepció és justament la contrària, i més aviat penso que potser la llum que es veu al final del túnel és només la d’un tren que ens ve en direcció contrària.
Això ve a ser com aquell malalt a qui el primer dia li puja la febre de 36.5 a 38.5 (dos graus), el segon dia de 38.5 a 40 (només un grau i mig), el tercer de 40 a 41 (només un grau), i el metge que no en sap gaire i actua amb un optimisme del tot injustificat pretén convèncer-nos que el malalt ha començat a millorar. Però no ens enganyem, encara que cada dia que passa la pujada de la febre sigui menor, la realitat és que no cal ser metge ni infermer per saber que el malalt està cada dia pitjor.
Doncs amb els pisos i els cotxes passa més o menys el mateix que amb el malalt enfebrat. Que les vendes caiguin a un ritme menor que abans no vol dir que la situació millori. I si la situació no dóna aviat un tomb de 180 graus i comença la millora de veritat, tota aquesta borratxera de xifres que uns i altres ens proclamen sobre el finançament de Catalunya quedarà en un no res. Tant de bo jo estigui equivocat però no s’ha d’oblidar que, ara més que mai, el finançament de Catalunya només depèn d’una evolució favorable de l’economia. I de moment tots sabem que el més calent és a l’aigüera.
4 comentaris:
Tot es redueix a fer arribar missatges optimistes per tal d'intentar apaivagar el desastre. Si ens diguessin la veritat probablement els antidisturbis tindrien molta feina. Mentre conservem el miratge que nosaltres sí que podem, yes we can, ells aniran fent la viu-viu. Ara mateix, el millor sembla ser ficar el cap sota l'ala, qui pugui.
A veure, jo crec que a part de demanar responsabilitats al Govern i a la banca, els ciutadans també hem de posar de la nostra part. Ja sé que hi ha moltes persones que sofreixen injustament però també n'hi ha que han viscut molt bé fins ara i això de posar-se a treballar de valent els ve molt gros... Ja sé que no és gaire popular això que dic, però penso que tots som una mica responsables d'aquesta crisi i que ara toca canviar de mentalitat i adaptar-nos a la nova situació. Si ho fem aviat, millor que tard...
Això ho diuen perquè la gent compri pisos i cotxes. Si diguessin que els preus seguiran caient en picat (que és el que passarà), tothom s'esperaria a que baixessin més per comprar. Però el que volen és fer creure que els preus deixaran de baixar, i aviat ens diran que tornaran a pujar perquè tothom s'engresqui un altre cop.
Encara no entenc com pot haver-hi gent que s'ho cregui tot això. Tothom sap que els han enganyat mil vegades amb el mateix. Però els mateixos els tornen a fer una promesa i se la empassen un altre cop. Arribat aquest punt, els qui caiguin a la trampa ja no em fan cap llàstima.
Quants cops ens havien dit que el sector inmobiliari era una inversió segura?
Quants cops ens havien dit, un cop es començava a ensumar alguna cosa, que no hi havia crisis ni risc de que n'hi hagués?
Quants cops, en el temps que portem amb el merder, ens han dit que ja hem tocat fons?
Ja ho diuen: si t'enganyen un cop el culpable és l'altre. Si t'enganyen dos, el culpable ja ets tú. Ara caldria afegir que si t'enganyen tres cops, directament és que ets burro.
Clidice,
Ens tenen enganyats!
Clara,
Encara que no siguin gaire populars també penso que aquestes coses s'han de dir.
Marc,
Doncs jo dec ser culpable ja que he perdut diners en el sector immobiliari (només teòricament, doncs no he venut ni tinc previst fer-ho), a la borsa (aquí si que he venut, i ja puc confirmar que he llepat). De totes maneres no em sento gens enganyat. He decidit per mi mateix prescindint de les previsions dels “experts”. De vegades s’encerta i de vegades no.
Publica un comentari a l'entrada