L'expedient Catalunya. El cas d’Arenys

La cosa és molt senzilla. Resulta que a Arenys de Munt hi ha una entitat privada que pretén fer una pregunta als seus conciutadans, amb tres opcions de resposta: si, no i en blanc. És tan senzill com això.

Assabentat l’ajuntament d’Arenys de les intencions d’aquesta entitat privada, es va sotmetre el tema a votació del ple. La majoria dels regidors van aprovar donar-hi suport en forma de col·laboració tècnica i, òbviament, de suport polític. A la pràctica, això vol dir que l’ajuntament es va comprometre a cedir la infraestructura mínima necessària (un local municipal) per tal de poder tirar endavant el projecte de consulta amb una certa comoditat.

Però resulta que des d’instàncies polítiques superiors aquesta iniciativa privada d’Arenys no els acaba de fer el pes. Tant la Generalitat de Catalunya com la Delegación del Gobierno de España consideren que el poble està format bàsicament per cretins que només serveixen per pagar impostos i poca cosa més, però no per poder donar la seva opinió a una entitat privada.

Des de determinades instàncies judicials sembla ser que es comparteix aquesta visió tan simplista i pueril de la societat. Així, una jutgessa ha donat la raó a un partit polític molt minoritari, que compta amb l’ajut d’unes intolerables amenaces provinents d’un altre partit més minoritari encara, extraparlamentari, que ja ha dit que impediria aquella consulta privada por las buenas o por las malas. Sembla ser, però, que no farà falta que la sang arribi al riu. La jutgessa, de moment, ja ha decidit prohibir cautelarment la consulta.

A partir d’aquestes premisses i per tal de justificar tot aquest enrenou, des d’aquelles instàncies polítiques superiors que dèiem abans se’ns ha volgut fer creure que un consistori molt dolent i irresponsable ha convocat un referèndum d’autodeterminació de Catalunya il·legal i delictiu. Molta gent de bona fe s’ho ha cregut i tot. Evidentment això és mentida, i qui ho ha dit se n’hauria de donar vergonya i demanar immediatament disculpes.

Ignoro com acabarà aquest assumpte (aquest article l’escric el dijous 3 de setembre). De moment una jutgessa ja ha decidit que determinades enquestes no es poden fer, ni que siguin privades, posant així un cop més en evidència la qualitat democràtica del nostre ordenament jurídic. Un país que tanca diaris, un país que prohibeix partits polítics, un país que jutja i empresona a persones per uns delictes d’opinió que només existeixen en la imaginació d’unes ments molt retorçades. Un país, en definitiva, que fins i tot prohibeix que una entitat privada faci determinades enquestes entre els ciutadans d’un petit poble del Maresme.

Si finalment els arenyencs poguessin votar i guanyés el “no”, això només voldria dir que hi ha encara molta feina a fer tot i que, com a demòcrata convençut que sóc, seré el primer en felicitar als partits falangista i ciudadanos per la seva victòria política, un triomf que òbviament jo preferiria que fos només provisional. I si guanyés el “sí”, de moment no passaria res de l’altre món però seria un petit i significatiu pas endavant.

També existeix la possibilitat que per ordre judicial es prohibeixi fer aquesta enquesta privada. Cada vegada som més els que pensem que arribarà un dia que els nostres representants polítics s’adonaran que pel camí constitucional i estatuari ja no es va enlloc, i aquesta ridícula prohibició seria un argument més a afegir a la llarga llista de greuges que haurien de figurar en l’expedient Catalunya que, més tard o més d’hora, s’acabarà sotmetent a les instàncies supraestatals de Brussel·les (UE) i Nova York (UN), per tal que siguin aquelles institucions les que facilitin una sortida definitiva al nostre conflicte.