.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 12 de setembre del 2009

El referèndum d'ahir

Ahir, Diada Nacional de Catalunya, un col·lectiu anomenat Gent de la Terra que es defineix com obert, divers, autoorganitzat i no depenent ni política ni econòmicament de cap institució ni partit, va organitzar per vuitena vegada la Mostra d’entitats dels PPCC 2009. La mostra va tenir lloc a l’Arc del Triomf, Passeig Lluís Companys, de Barcelona, i acollia un ventall d’entitats de tota mena.

No hi havia estat mai i ahir hi vaig anar a fer un tomb. Va ser una visita francament interessant, amb dotzenes i dotzenes d’estands de tota mena. Un dels estands que em va sorprendre més estava presidit per un gran cartell que deia “REFERÈNDUM” i uns rètols més petits que deien “referèndum il·legal”. Allà hi havia una urna i dues piles de paperetes ( i No) amb el text següent:

REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ
Voleu que Catalunya sigui independent?

Per votar no es demanava cap identificació però, això sí, es vigilava que el votant no hi fiqués més d’una papereta. Encara que òbviament aquest "referèndum il·legal" no té cap valor polític ni sociològic, vaig tenir interès en conèixer els resultats de l’escrutini que, com a curiositat, reprodueixo aquí:

Total escrutat 2.741 vots, 100,000%
2.706 vots, 98,723%
No 33 vots, 1,204%
Nul 2 vots, 0,073%

Evidentment no en trec cap conclusió, a banda de ser molt conscient que aquests resultats no s’assemblarien gaire als que s’obtindrien en un referèndum oficial. Pel que vaig poder observar, el visitant tipus d’aquesta mostra és una persona de tarannà catalanista i bastant convençuda i conscienciada. O dit en altres paraules, el votant tipus que hagués escollit la papereta del No ahir no es trobava precisament passejant per l’Arc del Triomf de Barcelona.

Per cert, el mateix estand ja havia organitzat l'any passat una primera consulta pública entre els visitants de la mostra, tot i que amb una pregunta una mica diferent. Els resultats del primer assaig de referèndum per exigir un referèndum (aquest va ser el tema plantejat l'any passat) van ser

98,73% *** No 1,10% *** Nul 0,17%

amb el que es demostra que els visitants de la mostra que s'han acostat a l'urna no han canviat d'opinió en els darrers dotze mesos.

4 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
és que com molt be dius, les consultes, depèn de com es convoquen i a on, tenen un resultat o un altre, sociològicament els referendums responen als perfils socials i culturals, tot i que convocar-los és sempre democràticament desitjables, per això que es prohibeixin diu més coses de qui els prohibeix que de qui els convoca...salut

Miquel Saumell ha dit...

Trina,
Tens tota la raó però, dissortadament, als efectes pràctics, aquells que no convoquen un referèndum quan toca, i ara potser convindríem que tal vegada comença a tocar, apareixen com a guanyadors.
Però per sort sempre hi ha gent amb més imaginació. Avui he estat a Arenys de Munt i dóna gust veure com s’organitza la iniciativa privada al marge dels poders fàctics.

vigilant ha dit...

Vistos els resultats d'Arenys, potser no era tan esbiaixada la mostra de la Diada a Triomf, no? ;-)

En qualsevol cas, pel que vaig poder esbrinar, allò de la Diada era més que res per fer ambient, per desdramatitzar el fet mateix de fer referèndums i també per oferir al públic una activitat que a la immensa majoria dels possibles visitants segur que agradaria.

Miquel Saumell ha dit...

Vigilant,
Tens raó, aquells resultats de l’Arc de Triomf van ser premonitoris del que vindria 48 hores després. Però no ens enganyem, els votants del “no” ni eren a l’Arc de Triomf divendres ni van anar a votar a Arenys diumenge. Posats a ser optimistes, potser tampoc s’acostaran a les urnes el dia del veritable referèndum, aquell que s’ha de guanyar amb el 50% dels vots més un vot.