En una demostració pràctica de la mena de llistes obertes que defensen alguns, un cop més s’ha demostrat el grau d’autonomia que tenen els ajuntaments i els seus representants. Autonomia zero. Un cop més s’ha demostrat que, en definitiva, qui mana, mana. José Montilla amb l’ajut de José Zaragoza han triat Núria Parlón Gil, novena tinent d’alcalde, com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, saltant-se així una bona colla de companys que anaven per davant seu a les llistes. Aquests senyors ja han dit que són contraris a les llistes obertes amb les que els ciutadans podrien decidir una mica més que ara. Això sí, mentrestant ells mantenen el privilegi de gestionar-les com si ho fossin, exercint tot el control no només sobre el partit sinó sobre les persones. Així, Montilla ha demostrat no tenir cap mena de respecte per l’ordre dels candidats que figuraven a les llistes tancades de les últimes eleccions municipals. Ha quedat clar que l’alcaldessa de Santa Coloma ha estat escollida pels cuiners del partit i no pels colomencs o els seus representants. Però que sàpiga la senyora Parlón que de la mateixa manera que aquests senyors avui l’han posat al càrrec, demà mateix la poden treure sense cap mena de problema. D’això en podríem dir la dictadura dels cuiners i segurament no ens equivocaríem gaire.dimarts, 17 de novembre del 2009
Llistes obertes: Montilla tria Parlón
En una demostració pràctica de la mena de llistes obertes que defensen alguns, un cop més s’ha demostrat el grau d’autonomia que tenen els ajuntaments i els seus representants. Autonomia zero. Un cop més s’ha demostrat que, en definitiva, qui mana, mana. José Montilla amb l’ajut de José Zaragoza han triat Núria Parlón Gil, novena tinent d’alcalde, com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, saltant-se així una bona colla de companys que anaven per davant seu a les llistes. Aquests senyors ja han dit que són contraris a les llistes obertes amb les que els ciutadans podrien decidir una mica més que ara. Això sí, mentrestant ells mantenen el privilegi de gestionar-les com si ho fossin, exercint tot el control no només sobre el partit sinó sobre les persones. Així, Montilla ha demostrat no tenir cap mena de respecte per l’ordre dels candidats que figuraven a les llistes tancades de les últimes eleccions municipals. Ha quedat clar que l’alcaldessa de Santa Coloma ha estat escollida pels cuiners del partit i no pels colomencs o els seus representants. Però que sàpiga la senyora Parlón que de la mateixa manera que aquests senyors avui l’han posat al càrrec, demà mateix la poden treure sense cap mena de problema. D’això en podríem dir la dictadura dels cuiners i segurament no ens equivocaríem gaire.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Si la Nuria Parlon fa tot el que li diuen, està calladeta i no fa murga, anirà prosperant, no en dubtis. Una noia que, per altra banda, no desperta massa simpatia entre els veïns de Santa Coloma per la seva actitud cínica davant dels problemes de la gent.
Com que a la cúpula del PSC no els va sortir bé la jugada de col·locar Fogué (hauria estat massa descarat), han posat una titella que els permet interpretar la farsa de la renovació i així ells poden continuar movent els fils del poder. Dictadura dels cuiners. Totalment d'acord.
QUE VOLS? TOT L'AJUNTAMENT ESTA DE MERDA FINS EL COLL, EL FOGUE,MARIT DE LA "FIBROMIALGICA" DE PA SUCAT AMB OLI,VIVIDOR RECONEGUT, ERA PERILLOS. AQUESTA NOIA FARA BONDAT
COM LES IMPRESENTABLES, "CHACON",MARAVILLA ROJO I ALTRES BONES MINYONES.
JUGANT AMB BCN.
no va ser un socialista qui va dir allò de: "el que se mueva no sale en la foto?", no hi ha diferència entre els uns i els altres, potser de cinisme, ho són més aquests?
Clara,
De la senyora Parlón no n’havia sentit a parlar fins fa pocs dies, ni bé ni malament. Per tant tampoc m’atreviria a dir que farà el paper de titella. De moment s’ha de veure de qui es rodeja per formar l’equip. Si ho fa dels que ja feien equip amb en “Bartu del Turo Park” quan era alcalde, podrem dir que ja comença malament.
Oliva,
Jo com a mínim li dono els tradicionals cent dies abans d’opinar, tot i que tinc totes les reserves.
Clidice,
La frase, molt oportuna i plena de veritat, la va dir Alfonso Guerra (a) "mienmano", aquell personatge que molt després va passar el ribot per l’estatut fins a deixar-lo irreconeixible.
Això sí que s’ha d’agrair a Montilla: ara ja tothom sap què volen dir les llistes obertes. Agafes la llista del partit que menys et molesti i marques amb un boli el nom que més t’agradi, no necessàriament el que apareix en primer lloc. Montilla va marcar el nom que estava en novè lloc i mira, ja és alcaldessa. Visca les llistes obertes, però per a tothom!
Anem a aclarir una cosa, perquè em sembla que hi ha una confusió general. Miquel, què vols dir amb "llistes obertes"? Llistes obertes vol dir que tu apuntes el nom que vols (no necessàriament a cap partit). És a dir, que si jo em presento em pots incorporar a les llistes. Això genera unes inequitats socials brutals, ja que si no tens diners per fer campanya, ja m'explicaràs com vols que la gent et visualitzi.Cap país del nostre entorn funciona així.
Per altra banda, les llistes tancades i desbloquejades, que és el que em sembla que vols dir, implica canviar l'ordre de la proposta de les llistes dels partits. El funcionament de les llistes també dóna inèrcies i perversions: si hi ha 20 persones a la llista el partit donarà visibilitat a qui vulgui. I en tot cas, pot ser que d'aquella persona que fa ràbia a molta gent no surti, però si fa ràbia molta gent de la llista potser caldria no votar aquell partit.
Mireu, la clau de tot sistema electoral no és com tries (la partitocràcia mana i seguirà manant), és com rendeixes comptes a qui t'ha triat. I potser fer districtes electorals més petits pot ajudar. Ara bé, que ningú es sorprengui si un partit amb un 15% de vots treu un 5% d'escons i els dos grans s'emporten tot el pastís.
S'ha d'anar al tanto amb això de les "llistes obertes", doncs el que es pretén fer no té res a veure amb el que la gent es pensa i podem acabar pitjor del que estavem fins ara
Andreu,
Tècnicament no et puc pas portar pas la contrària, sóc molt conscient que tu en saps molt més que jo. Dit això, políticament hi ha tantes variants del que poden ser les llistes obertes com exemples et trobes anant pel món i preguntant com s’ho fan. Jo sempre ho pregunto. Per exemple, ara aquí s’ha posat de moda parlar del model híbrid alemany, tot i estar pendent de sentència judicial (això no es diu gaire, sembla que no convé).
A veure, jo de vegades potser abuso de una certa ironia i evidentment aquest post n’és un bon exemple. El que vull dir és que amb el sistema actual els votants no escollim “els polítics” que volem que ens representin sinó només “la llista” que ha fet el senyor Zaragoza de torn, i no la podem modificar encara que sapiguem que el número ics és un bandarra i el número zeta un lladre reconegut. Tots ens entenem, no cal posar exemples. Doncs és per aquí per on s’hauria de començar, el que vol dir deixar les estructures dels partits amb molt menys poder del que gaudeixen ara. Puc entendre que a finals dels 70 del segle passat i després de quaranta anys de dictadura es decidís donar aquest paper preponderant als partits, a les seves cuines. Però ja han passat trenta anys, tothom més o menys ha madurat, l’exèrcit ja no és un poder fàctic i la societat demana “democratitzar una mica més el sistema democràtic”, valgui la redundància. No reconèixer aquest crit generalitzat de la societat és amagar el cap sota l’ala.
Marc,
No sé “el que es pretén fer” però sí sé que qualsevol canvi que es faci en aquest sentit serà positiu i molt millor que la situació actual de dictadura dels partits.
Miquel, jo estic d'acord amb tothom que critica la partitocràcia i en general el sistema d'elecció tancada de càrrecs i responsables. Però per altra banda, com a politòleg, entendràs que he de fer pedagogia de terminologia, igual que un metge diferencia entre un edema i un trencament. Tot sigui avançar en el reconeixement de la terminologia bàsica, com fan economistes, advocats i metges a tots els nivells.
En tot cas, doncs, el debat és com millorar la selecció de diputats/es i càrrecs electes en general per garantir la percepció que les coses no passen 100% per les seus dels partits. En aquest cas, més que el sistema electoral, potser caldria començar per canviar la llei de partits...
Publica un comentari a l'entrada