Ernest Benach és el president del Parlament i des que va accedir al càrrec acostuma a fer declaracions institucionals carregades de sentit comú. Va tenir aquella relliscada amb els extres del seu cotxe oficial (la relliscada per la mala gestió que ell mateix en va fer de l’afer, més que per l’afer en sí) però normalment demostra ser un polític bastant sensat. La setmana passada es va adreçar a la ciutadania per parlar de la desafecció política dels ciutadans i de la necessària regeneració política de la que tothom en parla però ningú fa res. Va detallar també algunes idees concretes (sindicatura de comptes, llei electoral, etc.) sobre allò que a parer seu s’hauria de fer sense més dilació per tal d’evitar que el creixent allunyament entre els polítics i la ciutadania acabi esdevenint un divorci definitiu. Unes boniques paraules.
Els fets. El Parlament que presideix Benach va contractar un servei de traducció català/espanyol i espanyol/català amb motiu de la visita a la institució d’una delegació nicaragüenca, cedint així a l’exigència d’alguns diputats que es volien expressar exclusivament en català. Els nicaragüencs lògicament van utilitzar els auriculars quan parlaven els catalans, i amb la mateixa lògica i per motius obvis els catalans en van prescindir olímpicament.
Davant de les crítiques rebudes, la persona que va donar la cara per explicar la contractació del doble servei de traducció va ser el director de l’Agència Catalana de Cooperació, David Minoves, que depèn políticament del vicepresident del govern (que no de la Generalitat), el senyor Carod, el mateix que recentment va anar a Guatemala a comprar una llança que ens va costar un milió d’euros.
Minoves ho va intentar justificar amb l’argument que els visitants “són a Catalunya per saber com s’ha desenvolupat l’autonomia catalana, com han funcionat les institucions i com som capaços de recuperar la nostra llengua i cultura”, afegint que “davant d’aquesta situació, el que no podia era expressar-me al Parlament amb una llengua que no fos el català”.
Considero del tot ridícules aquestes explicacions i, per tant, penso que va ser un error la decisió de contractar el traductor que, convé no oblidar-ho, el paguem entre tots. Una manera més de llençar impunement els nostres diners en temps de crisi. Senyor Benach, sàpiga que amb aquestes ximpleries (*) els desafectes només fan que continuar augmentant.
(*) ximpleria = acció pròpia d’una persona de poc seny.
Els fets. El Parlament que presideix Benach va contractar un servei de traducció català/espanyol i espanyol/català amb motiu de la visita a la institució d’una delegació nicaragüenca, cedint així a l’exigència d’alguns diputats que es volien expressar exclusivament en català. Els nicaragüencs lògicament van utilitzar els auriculars quan parlaven els catalans, i amb la mateixa lògica i per motius obvis els catalans en van prescindir olímpicament.
Davant de les crítiques rebudes, la persona que va donar la cara per explicar la contractació del doble servei de traducció va ser el director de l’Agència Catalana de Cooperació, David Minoves, que depèn políticament del vicepresident del govern (que no de la Generalitat), el senyor Carod, el mateix que recentment va anar a Guatemala a comprar una llança que ens va costar un milió d’euros.
Minoves ho va intentar justificar amb l’argument que els visitants “són a Catalunya per saber com s’ha desenvolupat l’autonomia catalana, com han funcionat les institucions i com som capaços de recuperar la nostra llengua i cultura”, afegint que “davant d’aquesta situació, el que no podia era expressar-me al Parlament amb una llengua que no fos el català”.
Considero del tot ridícules aquestes explicacions i, per tant, penso que va ser un error la decisió de contractar el traductor que, convé no oblidar-ho, el paguem entre tots. Una manera més de llençar impunement els nostres diners en temps de crisi. Senyor Benach, sàpiga que amb aquestes ximpleries (*) els desafectes només fan que continuar augmentant.
(*) ximpleria = acció pròpia d’una persona de poc seny.
9 comentaris:
estaria d'acord amb tu si no fos per dues salvetats:
- aquests actes institucionals es farceixen de gestos. Els gestos són importants, per això quan es troben liders de, per exemple i sense ganes d'extrapolar, Rússia i EEUU, encara que algun dels dos sàpiga la llengua de l'altre, cadascun parla en la seva. És una qüestió de protocol. I si, em diràs que el nostre és un parlament mindundi, però si comencem així val més que el tanquem. Perquè si juguem al joc de la sobirania cal jugar-hi amb totes les cartes.
- aquesta notícia, com la dels canvis en el cotxe del senyor Benach (el President del Parlament de Catalunya, no ho oblidem), sempre estan dirigides a arribar a l'epidermis de la població, escandalitzar-la i que no furgui en res més.
Amb franquesa, em sembla abominable que passem amb tanta alegria del Millet, del cas Pretòria, amb la possibilitat que implica d'encausar a un percentatge altíssim dels polítics que han regit el nostre destí durant anys i panys, a això que és una menudència absurda i, a més, clara i diàfana.
Si som tan volubles, com ens podem estranyar de què ens facin el llit a la més mínima. Seriosament, això de dir que "amb la crisi que hi ha ..." em sembla una forma poc entenimentada de llegir la realitat. Fem que tots els que han estat càrrecs públics al nostre país facin una declaració de béns, i les seves famílies, i justifiquin el seu origen. Després parlarem de crisi i de gestos parlamentaris.
Si els parlamentaris catalans s'expressen en català i hi ha visitants que no entenen la llengua és lògic que se'ls hi posi traductors. On és el problema?
El rerefons de l'excusa donada sembla força correcte, però el mitjà potser no ho va ser del tot.
Per exemple, obligar els nicaragüencs a fer servir auriculars i no fer -el símbol- recíprocament es converteix en una falta de cortesia.
Sembla com si les imposicions del català només afectessin la gent del carrer mentre que no afecten ni el President de la Generalitat (30 anys a la mamella sense aprendre català), els seus fills (al Col·legi Alemany) o al seleccionador de futbol.
Pot quedar, doncs, a ulls dels observadors com un model impositiu i arbitrari.
Sempre dic que si la teva llengua és prohibida et queda la clandestinitat, però si la teva llengua és imposada, què et queda?
I sí, ja sé que em sortireu amb JC-I i la imposició de l'espanyol. Però espero que s'entengui el que vull dir.
jo també penso gastar tinta en aquestes coses té només sentit si la intenció es amagar-ne de més grosses.
i com diu la clidice n'hi ha moltes i de molt més grosses.
Si volem ser un país normal hem de començar a exercir com a tal, i si a Catalunya es parla català doncs el més convenient és que el senyors de Nicaragua utilitzin traductors per entendre el missatge.
Clidice,
Podríem discutir si els diputats catalans van fer be de parlar en català. Encara que no és fàcil que ho sigui doncs cap partir em voldria a les seves llistes, jo tinc clar que si algun dia sóc diputat i rebo una delegació de Nova Zelanda, els parlaré en anglès sense traductors pel mig. Entre altres inconvenients com l’inevitable alentiment i manca de fluïdesa en les converses, els traductors penso que no tenen cap dret a escoltar converses que poden ser molt sensibles, i per això crec que sempre que se’n pugui prescindir se n’ha de prescindir. Directament i sense testimonis parles amb més llibertat.
Els protocols que dius estan molt be però també hi ha qui diu (jo mateix) que els protocols estan per saltar-se’ls quan es considera oportú. I si ho fas amb educació i respecte t’asseguro que no passa res.
Ara bé, que hi hagués un servei de traducció del espanyol al català que evidentment no va utilitzar ningú em sembla d’allò més ridícul, i estic segur que no és així com es prestigia un país.
De l’afer del cotxe de Benach jo només en critico la mala gestió mediàtica que ell mateix en va fer.
I que els polítics haurien de fer una declaració de bens perfectament detallada al prendre possessió del càrrec i una altres al sortir-ne em semblaria perfecte. De fet només hauríem de copiar el què des de fa anys ja es fa a l’estranger.
I deixem acabar dient que l’expressió “amb la crisi que hi ha...” la trobo molt justificada per criticar certes despeses innecessàries.
Greips,
El problema és en el lloc on fixem la frontera entre una situació normal i una situació ridícula.
Jordi,
Se t’entén perfectament però segurament abusos continuats amb la imposició de l’espanyol en detriment del català han portat a que es cometin excessos ridículs també des de l’altra banda.
Per cert, unes puntualitzacions: el català de Montilla ha millorat molt (més val tard que mai, encara que sigui amb l’ajut del teleprompter); Montilla té el mateix dret que jo a portar els seus fills a l’escola que vulgui, encara que sigui una escola estrangera, només faltaria que no fos així; i si haig d’optar entre que la “meva llengua” es prohibeixi o s’imposi, evidentment prefereixo que s’imposi. Et diré més: tot funcionari que treballi a Catalunya (sigui per l’administració que sigui) hauria de tenir l’obligació legal d’atendre els contribuents catalans en la llengua que aquests escullin. Això val per a jutges, guardies civils, funcionaris del estat, etc.
Kika,
Doncs jo penso que es pot parlar de tot, dels petits detalls i de les “coses grosses”. Perquè si no fos així, amb l’excusa de les coses grosses mai parlaríem de les moltes coses petites que grinyolen cada dia. I no oblidem que un conjunt de coses petites en formen una de grossa.
Miquel,
Sí que volem ser un país normal però dissortadament encara no ho som, i llavors hi ha també el tema de les prioritats, i més en temps de crisi (amb permís de la nostra amiga Clidice). I sobre els traductors insisteixo: a què ve traduir del espanyol al català?
Avui no estem d'acord Miquel, jo crec que el servei de traducció va ser correcte i les explicacions lògiques. També és cert que és absurda la traducció castellà-català doncs els catalano-parlants tenim la sort de ser bilingües (com a mínim), tot i això m'imagino que aquesta traducció entrava al "pack".
Homònim de Tarragona: com que has dit que sortirem amb el JC-I i ningú encara n'ha dit res ho dic jo; el senyor JC-I hauria de ser declarat persona non-grata a Catalunya fins que no demani perdó per les declaracions que va fer fa uns anys dient que el castellà mai ha sigut llengua d'imposició.
Salut
Jordi,
... i a continuació de ser declarat persona non grata (això ho hauria de fer el Parlament) s’hauria de sotmetre a unes eleccions, com fa tothom que es vol dedicar a la política. I si d’això n'hem de dir monarquia republicana i directament república, doncs fem-ho, cap problema. Qualsevol solució serà millor que la monarquia franquista (és a dir, imposada per Franco, concretament l’any 1969) que tenim ara. I paro, perquè em sembla que potser m’estic embalant massa...
Miquel,
lo ridícul és canviar els teus costums per una visita. Lo normal és continuar fent el que feies, i com ho feies.
Publica un comentari a l'entrada