Vista la simpàtica polèmica generada pel meu innocent article d’ahir i tenint en compte els respectables arguments emprats pels benintencionats defensors de la contractació del servei de traducció en ocasió de la visita a Barcelona d’uns senyors nicaragüencs, com és que no es contracten traductors cada cop que una delegació provinent d’Espanya visita el Parlament, un tipus de visites que en aquella institució del Parc de la Ciutadella es dóna molt sovint? És que només hem de fer gestos de dignitat i donar lliçons de protocol als amics nicaragüencs que viuen a milers de quilòmetres de distància? No seria molt més justificat fer aquesta mena de pedagogia amb els nostres veïns espanyols? Què ens interessa més: explicar als nicaragüencs que la nostra peculiar situació lingüística és la que és o intentar convèncer d’una punyetera vegada els espanyols del significat exacte del terme pluralitat lingüística de l’estat, un assumpte que pel que sembla alguns no acaben de tenir prou clar? Potser fins i tot el propi senyor Benach, que també es va sentir molt ofès per aquestes crítiques, ens en podria fer cinc cèntims.
10 comentaris:
Touché ...
I no seria millor que algun dels assessors del Parlament que domini ambdues llengües (si és que en tenen) faci aquesta feina i estalviar-nos el procés de contractació i els diners?
El que li ha dolgut més a molta gent a banda del ridícul són els mil euros per vint minuts de feina però els del Tripartit estan massa enfeinats escampant la merda amb el ventilador per veure si enfonsant CiU no s'enfonsen ells tant.
No es tradueix cada cop que un espanyol o sudamericà ve i vol saber de què es parla? No et crec. Em sembla que estàs estirant la polèmica afirmant fets que no coneixes però et semblen plausibles :)
Una altra cosa és que els espanyols no vinguin a interessar-se. I que, a més, no els interessem nosaltres.
ei! de superbonrotllo el que et diré ara. M'ho permeto perquè entenc que, si més no fins ara, hem establert diàleg entre tots. Si no és així només cal que m'ho diguis.
mentre perdem el temps en si el salmó és o no és de Noruega, no l'invertim en parlar dels lladres, corruptes i manefles d'alt estil que viuen prop teu i a les "casetes" de l'Empordà. No l'invertim en parlar de la gran quantitat de gent que, dia rere dia, va perdent els pisos i les cases on s'havien emmerdat enduts per l'eufòria ambiental, introduïda per bancs i caixes, i a l'atur al que es veuen abocats. No parlem de la falta d'inversió en investigació, per dir alguna cosa, en un país sense recursos propis, més enllà del turisme i el vi, que sembla que ens vam quedar clavats en el temps en què Fraga es banyava a Palomares (o on fos, que no me'n recordo). No parlem de la regeneració que necessita la nostra democràcia, no parlem d'una transició mal feta ... això si, és un escàndol això dels traductors. Linxem al senyor Benach? a algú més? o només els fem la petaca al llit?
Ets a casa teva i pots parlar del que vulguis. I si, els polítics molts són idiotes i molts fan l'idiota. Però, amb tot el carinyo, no crec que aquestes idioteses, ara mateix, siguin el problema. :)
Ens agradi o no ens agradi hi ha dues llengües oficials a Catalunya i des d’aquesta perspectiva, que sovint oblidem, el servei de traduccions que es va fer servir per rebre a la delegació de Nicaragua no només va ser llençar els diners, si no una bajanada.
Estic totalment d’acord amb tu que si es vol canviar la situació actual el que cal és pedagogia dins d'Espanya, encara que potser hi afegiria que els catalans ens hem de posar d’acord sobre el que volem ser de grans, doncs afortunadament hi ha diferents maneres de ser català i totes elles respectables. Es difícil fer pedagogia sense tindre clar el tema a explicar i no pots fer pedagogia explicant un dia una cosa i al següent la contraria.
Actes com el de les traduccions em semblen del tot folklòrics i fora de lloc.
Sarrianenc
Com que jo vaig a la meva, i no faig amics, crec que tu també hi pots anar, i ho fas per camins molt semblants. Hi ha tantes coses a dir..., però cal dir-les d'una a una, sens callar-ne cap, i això crec que també tocava.
Jordi,
No vull frivolitzar però insisteixo, tant el president Benach com els diputats haurien de ser una mica més coherents. Si com a institució es decideix fer pedagogia amb el tema de la llengua, s’hauria de començar fent-ho amb els espanyols (que és precisament amb qui s’ha de fer la pedagogia, i no amb uns nicaragüencs que segurament mai més tornaran a trepitjar el Parlament). Llavors els traductors no s’haurien de contractar per visites concretes sinó que haurien de formar part de la plantilla del personal del Parlament. Tindrien feina continuada.
Tampoc em vull ficar amb els honoraris dels traductors que vull suposar que deuen facturar el què toca en aquests casos.
I sobre el ventilador, dissortadament aquí no se salva cap partit, evidentment tampoc el PP. Aquest migdia he vist l’espectacle de Camps al parlament valencià i francament no entenc com encara hi ha qui dona suport a aquest patètic personatge. Em sembla que ha perdut el nord.
Greips,
Et repto a que em posis un exemple, només amb un sol exemple en tinc prou, d’un ministre o polític espanyol que hagi vingut al Parlament de visita, i t’asseguro que n’han vingut uns quants, a qui li hagin hagut de posar traductors. Amb només un exemple que em posis faré molt de gust la rectificació que mig insinues.
Clidice,
T’asseguro que els teus comentaris són sempre dels més esperats que rep aquest blog, no només per part del seu autor sinó també per part d’alguns dels seus lectors regulars que sovint em comenten "els comentaris de la teva amiga Clidice". Per tant, només et demano que segueixis per aquest camí i que no deixis de criticar-me sempre que ho consideris oportú. És tot un honor llegir-te, aquí i al tel.
Sobre el tema del teu comentari: et sobra raó. Tots aquests temes que dius (d’alguns ja n’he parlat) i molts d’altres són molt més importants que el tema tractat ahir i avui. Però com que tu ja fa un temps que em llegeixes, saps que aquí es parla de tot, també de temes poc importants i fins i tot de temes frívols o diguem-ne més mundans. Des de restaurants de Lisboa on pots menjar bé per menys de 15 euros fins a anècdotes de tota mena que m’han passat a botigues, aeroports, països llunyans i propers, etc. Això és el que els experts em sembla que en diuen un blog contenidor, hi ha de tot, una mena de poti-poti.
Seguiré parlant "dels lladres, corruptes i manefles d’alt estil que viuen prop teu", però també ho faré dels que viuen més lluny, que haberlos haylos. Ara bé, si se’m permet la llicència els seguiré anomenant “presumptes” mentre no s’hagin celebrat els corresponents judicis. No sé, em sembla que és el que toca fer en aquests casos.
Resumint-ho, Clidice, espero que segueixis deixant els teus sempre interessants comentaris al radar i, sobretot, no deixis mai d’exercir la crítica amb tot allò que no t’agradi, aquí i a tot arreu. Moltes gràcies.
Sarrianenc,
De totes maneres, que a Catalunya tinguem tres, no dues, llengües oficials (tinc entès que l’aranès també és llengua oficial a TOT el territori de Catalunya, no només a la Vall d’Aran) no vol dir que se’n pugui imposar una de concreta als diputats. Aquest és un dels inconvenients de tenir més d’una llengua oficial doncs la constitució espanyola ens en imposa una i l’estatut una altra. El dia que Catalunya pugui passar comptes directament amb Brussel•les, és a dir, prescindint dels actuals intermediaris de la nostra estimada “metròpoli”, els que hi entenen diuen que aquest tema es resoldrà a base de declarar el català com a única llengua "oficial" de Catalunya, tot i que reservant, això sí, un estatus especial per l’espanyol.
Sobre què volem els catalans quan siguem grans, jo de moment m’haig de conformar amb el què volem ara mateix, i el què volem ara mateix és el que decideix el Parlament per majoria, tota vegada que és la institució que ostenta la representació de la voluntat dels catalans.
Però si ho personalitzem, jo et puc dir que estic convençut que Catalunya anirà millor el dia que puguem passar comptes directament amb la Unió Europea, sense els actuals peatges polítics i fiscals. Estic convençut també que aquesta possibilitat algun dia la podrem votar en un referèndum oficial i tota la pesca.
Ramon,
Jo també vaig a la meva però simultàniament no deixo de fer amics. No són pas dues coses incompatibles!
no et puc posar cap exemple perquè senzillament ignoro la dada :D Però si ha vingut algú i no li han posat traductor una de tres: o entenia la llengua o no li interessava entendre-la.
O, ho ignoro, tothom es posa a parlar castellà quan hi ve algún espanyol ;-) Que, coneixent el "panyu", tampoc m'extranyaria, tot sigui dit :D
I no, no cal que recitifiquis res ni diguis les coses com no les veus. Tu ho veus i entens així i a mi em sembla perfecte. Jo ho veig diferent i tan amics! :)
Greips,
Vaig apuntar la possibilitat d’una rectificació per part meva perquè tu havies escrit textualment "No et crec. Em sembla que estàs estirant la polèmica afirmant fets que no coneixes...", i ja pots suposar que si jo deia el què deia és perquè abans me n’havia informat. És a dir, el segon paràgraf del teu últim comentari l’encerta de ple.
Publica un comentari a l'entrada