.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 25 de novembre de 2009

Denúncia d’uns excessos policials

La rebutjable actitud de prepotència que els dirigents socialistes de l’Ajuntament de Barcelona, encapçalats per Jordi Hereu i Carles Martí, estan tenint aquests dies amb els regidors de l’oposició ja ens dóna una pista bastant fiable d’un tarannà polític que pateix d’evidents mancances democràtiques. Potser a aquestes alçades, després de més de trenta anys continuats ocupant uns despatxos de la plaça de Sant Jaume -banda mar- com si fossin de la seva propietat, els barcelonins ja no en podem esperar gran cosa més. El darrer exemple el trobem en la lamentable reacció que estan tenint aquests senyors després de fer-se públic que també en el nostre ajuntament s’encarreguen informes inútils als amics i coneguts dels governants. Al cap i a la fi CiU i PP només exigeixen conèixer més detalls sobre uns informes que pel que s’ha sabut fins ara s’han encarregat de manera si més no sospitosa. L’equip de govern, intentant amagar a l’oposició una documentació que és pública, o sigui de tots, només tracta d’evitar que se sàpiguen més coses lletges de les que ja han sortit a la llum fins ara.

Per això tampoc ens hauria d’estranyar que la Guàrdia Urbana de Barcelona de vegades s’excedeixi en les seves funcions. Normalment la policia és el reflex dels seus dirigents polítics. La lògica ens diu que d’un equip de govern educat i respectuós amb el ciutadà normalment n’hauria de sortir una policia també educada i respectuosa amb el ciutadà. Dissortadament i pel que dèiem abans aquest no sembla ser el cas de la ciutat de Barcelona. Vull pensar, però, que la nostra Guàrdia Urbana no utilitza com a norma de conducta habitual la provocació, la fatxenderia, els insults i la violència verbal i física gratuïtes contra els seus conciutadans. Però almenys de tant en tant és evident que ho fa, i en aquests casos un ciutadà responsable ha d’exercir el seu civisme i denunciar-ho sense por, encara que aquesta decisió li representi algun maldecap, i un temps i uns diners que per gust segurament utilitzaria d’una altra manera més profitosa.

Els fets als que em refereixo van passar al voltant d’un rutinari control d’alcoholèmia que tenia lloc el passat cap de setmana a Barcelona, concretament al barri del Raval, on la Guàrdia Urbana va acabar agredint gratuïtament, amenaçant i detenint a uns joves espectadors. Resulta que la policia va acabar caient en les provocacions verbals d’un espectador que havia begut més del compte i que juntament amb altres s’ho miraven des d’una distància prudencial. Parlo d’unes provocacions que tot i ser exclusivament verbals jo evidentment no defensaré, de la mateixa manera que tampoc puc defensar que la policia faci un ús forassenyat de les seves atribucions. Em diuen els entesos que ficar-se verbalment amb un policia no pot ser mai motiu d'una detenció. La realitat és, però, que aquest cos policial va acabar perseguint i agredint físicament, amenaçant, emmanillant i portant a la caserna a uns espectadors d’un control d’alcoholèmia, un d’ells transferit posteriorment a la caserna dels mossos on s’hi va estar fins l’endemà, després de passar pels serveis sanitaris per tal d’avaluar-ne les lesions sofertes fruit de la totalment injustificada agressió policial.

Un cop més ens trobem davant d’un clar abús d’autoritat d’uns funcionaris que teòricament ens haurien de protegir, i ara haurà de ser la justícia qui en digui la última paraula.

8 comentaris:

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Ja no tinc paraules per qualificar l'actitud de l'Ajuntament de BCN, quina democràcia tan precària, mare meva!

Clidice ha dit...

Només sóc usuària de BCN, per tant no puc opinar. Trobo, però, que fem santament de denunciar quan l'autoritat en fa un gra massa, és l'única forma de "corregir" conductes poc civilitzades. Abans no se'ns hagués acudit mai :)

MSS-2 ha dit...

Situacions com la que descrius fan posar la pell de gallina.

* * *

Un jove anomenat Gerard és acusat de doble atemptat a l'autoritat (delicte que comporta de dos a sis anys de presó) per uns fets ocorreguts durant l'Onze de Setembre del 2008 a Lleida. Els mossos l'acusen de tenir una actitud violenta durant la manifestació (per a protestar per la conversió del Roser en un 'Parador Nacional'), d'intentar creuar el cordó policíac i d'agredir les autoritats. Tanmateix, fa uns dies que la campanya 'Salvem el Roser, Gerard absolució' va fer públic el vídeo en què es veu la successió de fets que van tenir lloc en realitat.

Miquel Saumell ha dit...

Clara,
Una prepotència política inacceptable acostuma a portar excessos de tota mena, també policials.

Clidice,
A més a més em vaig oblidar d’incloure un petit detallet: totes les converses entre els agents (menys un) que van intervenir en els aldarulls així com quan s’adreçaven als detinguts van ser en la llengua pròpia del país veí.

MSS-2,
Conec perfectament el cas que dius, una nova mostra de que policialment parlant també estem en molt males mans. Per això crec que actuacions com aquesta s’han de denunciar, aquesta gentussa només semblen entendre les coses mitjançant condemnes judicials.

Clidice ha dit...

he vist el vídeo de MSS-2. Em sembla esgarrifós la poca consciència de les forces policials de què els "de fora" som ciutadans que cal respectar. Sortosament avui els medis ens permeten escampar aquests comportaments (i pintes, cap rapat) que, en temps de la dictadura quedaven del tot impunes. Els policies ja ho saben que això és una democràcia? Ja s'ha suspès als mossos que van fer això? ja s'ha suspès al seu cap?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Responc a les teves tres preguntes:
no, no i no.

Clidice ha dit...

sempre faig preguntes tontes :(

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Sempre és evident que no, al contrari, però avui haig d’admetre que no ens hi hem esmerçat gaire.