.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 16 de novembre de 2009

Banca ètica

Llegint l’altre dia el diari El Punt em va cridar l’atenció que s’utilitzés l’expressió banca ètica com exemple del que podria ser un oxímoron, és a dir, el nom que es dona al conjunt de dues paraules de sentit oposat. Es tractava d’un article molt interessant de la Verónica Sánchez Orpella dedicat al Triodos Bank, una institució financera que es presenta com l’excepció de la regla dintre del món de la banca.

Sóc molt conscient que aquesta societat s’alimenta de determinats tics, al meu entendre massa sovint equivocats, dels que resulta molt difícil desprendre-se’n. Hi ha la idea molt estesa que els empresaris són d’entrada els dolents de la pel·lícula i els treballadors són els bons, que les organitzacions empresarials són l’expressió de la maldat i els sindicats l’expressió de la bondat, i que dintre del món de l‘empresa la banca és lo pitjor de lo pitjor.

En conseqüència, una bona part de la nostra societat accepta de bon grat que l’expressió banca ètica és el típic exemple d’oxímoron, perquè per a molta gent el negoci de la banca té necessàriament unes connotacions negatives, en contraposició a la idea positiva que suggereix l’adjectiu ètica.

Certament no tothom pensa així. Tant en el món de la banca com en el sector de la siderúrgia o entre els fabricants d’ordinadors portàtils hi ha de tot, gent honesta i gent que no ho és, persones ètiques i persones que ni tan sols saben el significat de la paraula ètica aplicada als negocis o a la vida en general. No tinc cap dubte que com diuen a ses illes per tot hi ha de tot, també banquers amb un alt sentit ètic del negoci.

4 comentaris:

A.Orte ha dit...

A veure, com tot en màrqueting, la qüestió és, què diferencia aquesta banca de la resta. I si la resposta és que amb els nostres diners es fa altres coses com, per exemple, projectes a l'Àfrica, diguem que ja es una altra cosa. Digue-m'li com volguem, i valorem si és positiu o negatiu, però tampoc crec que sigui una història de bons contra dolents (no necessàriament). La RSE també és un instrument empresarial per netejar la imateg de determinades empreses que tenen mala fama.

Clidice ha dit...

El que fa que unes iniciatives empresarials tinguin resultats positius o negatius per les persones (miro de no fer servir la paraula bo o dolent, que no són ben bé el mateix), depèn de les pròpies persones. La banca, l'empresa, per se, no tenen components que la determinin cap a una banda o l'altra. O sigui que tant fill de sa mare i de son pare pot ser el director general d'un banc, com el que t'obre la porta d'una de les seves oficines. Prefereixo pensar que la banca sol tenir la mateixa ètica que la societat en què està inserida.

Trina Milan ha dit...

Oxímoron, bellíssima paraula que contradiu el propi significat, com el que comentes dels bancs, segurament n'hi ha de banquers étics, però s'amaguen darrera els interessos i les comissions..
salut Miquel

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Relacionar "ètica" i "Àfrica" a mi, d’entrada, no em dona necessàriament cap garantia. A Àfrica t’hi trobes també molta corrupció, com més pobres són els països més n’hi ha, també amb ONG's de tota mena involucrades que sovint no poden fer altra cosa que mirar cap una altra banda o tancar la barraca. Jo potser posaria exemples més propers i més concrets on no se’m presenten aquests dubtes. Càrites, per exemple.

Clidice,
Avui 100% d’acord.

Trina,
Les comissions no són necessàriament dolentes. Jo he viscut tota la vida de les comissions que em paguen a canvi de gestions comercials que faig per tot el món. I t’asseguro que no tinc cap remordiment, ans el contrari, me’n sento raonablement orgullós.