Primer de tot vull deixar constància de tota la meva solidaritat amb els 36 mariners del vaixell Alakrana que porten 36 dies segrestats per pirates de Somàlia. Espero que se’n surtin aviat i sense més conseqüències que els danys psicològics que ja han sofert fins ara.
Però dit això em faig a mi mateix unes reflexions. Tothom sap que fa anys en aigües de Somàlia es produeixen segrestos de vaixells. Tothom sap que allà hi ha molta pirateria descontrolada, vull dir sense control governamental de cap mena ja que tothom sap també que a Somàlia fa anys que no hi ha un govern estable. Tothom ho sap. També ho saben els governs de tot el món. I els pescadors. Tothom.
Llavors, si tothom ho sap, a sant de què alguns pescadors decideixen córrer el risc d’anar a pescar per aquelles aigües tan perilloses? I si tot i ser coneixedors dels molts perills que comporta la pesca a Somàlia prenen l’arriscada decisió d’anar-hi, fins a quin punt el govern espanyol té l’obligació de protegir-los?
Són preguntes que em faig cada cop que un vaixell del nostre país té problemes per aquella zona. I és que no estem davant de cap sorpresa, el cas del Alakrana no és pas el primer, i molt em temo que no serà l’últim.
Però dit això em faig a mi mateix unes reflexions. Tothom sap que fa anys en aigües de Somàlia es produeixen segrestos de vaixells. Tothom sap que allà hi ha molta pirateria descontrolada, vull dir sense control governamental de cap mena ja que tothom sap també que a Somàlia fa anys que no hi ha un govern estable. Tothom ho sap. També ho saben els governs de tot el món. I els pescadors. Tothom.
Llavors, si tothom ho sap, a sant de què alguns pescadors decideixen córrer el risc d’anar a pescar per aquelles aigües tan perilloses? I si tot i ser coneixedors dels molts perills que comporta la pesca a Somàlia prenen l’arriscada decisió d’anar-hi, fins a quin punt el govern espanyol té l’obligació de protegir-los?
Són preguntes que em faig cada cop que un vaixell del nostre país té problemes per aquella zona. I és que no estem davant de cap sorpresa, el cas del Alakrana no és pas el primer, i molt em temo que no serà l’últim.
10 comentaris:
a més, podries afegir-hi que el qualificatiu de "pirates" el donem nosaltres. Després d'haver expoliat les costes Somalís, i de continuar-ho fent, i d'haver abocat a aquell país a la misèria més desastrosa, els que nosaltres anomenem pirates per a ells són defensors del seu territori. Curiosa manera la nostra de qualificar el personal: si un iraquià defensa la seva terra és un terrorista, si un somalí defensa la seva pesca és un pirata. I així seguim aquí, batejant el món a la nostra conveniència i vivint feliços!
el govern no té cap mena d'obligació de garantitzar la integritat física de ningú fora del territori propi del govern. Si els pescadors han anat allí que s'apanyin... coneixien el risc i el van assumir. I si no el coneixien és igual: el desconeixement de la llei no eximeix del compliment de la mateixa :)
Teniu tota la raó. Hi han anat a fer negoci voluntàriament i n'han de assumir les conseqüències. Em dol, però hi ha més gent que pateix i no hi podem fer res, i si han de pagar rescat, que el paguin dels seus diners, no amb encara que sigui una petita part dels meus. Que quedi clar.
Una ametralladora del calibre 50 a cada vaixell i veurieu que ràpid s'acabaria el problema
No conec el cas específic de l'Alakrana, però moltes vegades els vaixells no tenen cap altre remei que passar vora les costes de Somàlia. Aquest país es troba a la coneguda com Banya d'Àfrica que alhora és la porta d'entrada al Golf d'Aden i al Mar Roig, i aquests dos avantsales del Canal de Suez.
Així als pescadors només tenen dues opcions: vorejar tot el continent africà perdent-hi temps i diners, o creuar pel Canal de Suez arriscant-se a ser atacats pels pirates.
No crec que l'Alakrana estigués pescant precisament a les costes de Somàlia.
Bé, Clidice, una lectura ben peculiar la teva. Però els pirates de Somàlia de defensar la seva pesca res de res. Allà cada clan (no precisament de pescadors) només defensa la seva butxaca utilitzant uns mètodes que com a mínim podríem qualificar de força peculiars. I que d’aquestes “activitats econòmiques” tan lucratives sempre se n’ha dit pirateria jo no en tinc cap dubte, però si ara ho hem de rebatejar per humanitzar la feina d’aquells xicots cap problema. I dit això, no barregem el cas de Somàlia amb el drama d’Iraq. Res a veure, però és que res de res.
Greips, una cosa que es diu poc és que el negoci de la pesca en aquella zona és fantàstic. Per això els armadors assumeixen aquests altíssims riscos anant-hi. Per això paguen els milionaris rescats que paguen, normalment via despatxos d’advocats a Londres que fan d’intermediaris entre els pirates i els armadors. Em permeto recordar que només amb el que portem d’any els casos de vaixells segrestats que s’han fet públics ja són uns 170. D’aquests, un centenar ja han resolt el problema (pagant), i la resta es troben en la fase de negociació prèvia al pagament. Aquestes són les regles del negoci, o sigui que tothom sap quin és el risc.
El que seria lògic, Ramon, és que cada vaixell s’organitzés la seva pròpia seguretat privada (uns “prosegurs”, per entendre’ns), de la mateixa manera que ho fa qualsevol empresa en qualsevol lloc del món on intueix que pot tenir problemes de seguretat. Si Zara considera que les seves botigues de Shanghai necessiten un tipus de seguretat especial, ben bé que se la munten. I si Repsol opera en països perillosos, doncs fa exactament el mateix.
D’acord, Marc, sempre que a càrrec de l'ametralladora no hi hagués un soldat (que pagues tu, i que pago jo) sinó un “prosegur” que cobri de l’armador del vaixell.
Em sembla que t’has confós, Miquel, aquests vaixells que són segrestats no hi passen per necessitat per allà sinó que hi van expressament perquè aquells "caladeros" es troben entre els més productius del món.
Miquel, no pretenc defensar res ni ningú. Només fer veure que les coses, a vegades, les anomenem "com ens convé" i si anem a l'arrel del problema, sempre, invariablement, hi trobarem l'expoli i l'abús de les grans multinacionals. La qüestió de Somàlia no és lineal i senzilla, s'hi mesclen interessos molt poderosos, misèria molt poderosa, i un sistema de producció pesquera molt irracional, qüestions sobre les quals poc hi pensem quan tenim un llobarro al damunt de la taula. Per cert que ni sé que s'hi pesca allà, però com què no sóc peixívora tampoc m'interessa massa, el que s'hi pesca, no pas la qüestió. Són pirates lletjos i males persones que només fan la punyeta als blancs guapos i bona gent que van allí amb els seus barquets i les canyetes? Defensar la globalització no entra dins els meus paràmetres. Si em diguéssin "pitja aquest botó i fots la globalització enlaire" seria la primera en pitjar-lo. Perquè, després de tants i tants segles, ens entestem a combregar amb rodes de molí?
Miquel Saumell. No donguis massa detalls, perquè ja veig en Garzón emmerdat en un altre cas d'intermediació i comisions, de nivell internacionals, que és el que 'mola'.jamp
Clidice,
No es tracta de combregar amb rodes de molí sinó d’acceptar la diversitat de punts de vista i que, per tant, ningú té la veritat absoluta. I d’admetre la possibilitat que fins i tot la globalització pot tenir aspectes positius de cara al desenvolupament del tercer món. Però ja veig que amb això també discrepem, tot i que estic convençut que considerant globalment els efectes positius i perversos de la globalització, que potser tots plegats hauríem d’admetre que de tot hi ha, el balanç final és força positiu.
Ramon,
Gràcies pel consell, intentaré ser discret.
Doncs jo segueixo creient que és una mica la combinació de totes dues coses. Les reserves de tonyina de l'Oceà Índic són de les més importants del món, però passar pel Canal de Suez també és indispensable. No només es segresten vaixells pesquers a Somàlia, sinó també petrolers que vénen d'Asia.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada