.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 12 de novembre del 2010

Suggeriment per a Madí i Collboni

David Madí i Jaume Collboni són els caps de les campanyes electorals de convergents i socialistes, respectivament. Ara semblen haver llençat la tovallola i diuen que excepte que es produeixi un miracle, en aquesta campanya electoral no hi haurà un debat a dos Mas-Montilla. La manca d’un cara a cara d’aquestes característiques no és pas cap drama, però si comparem la nostra situació amb la d’altres països democràticament més consolidats arribarem a la conclusió que som un país democràticament poc madur. A alguns ens hagués agradat veure les capacitats dialèctiques dels dos candidats confrontats en un acte així, però pel que sembla no podrà ser.

S’ha dit que el principal obstacle per fer el cara a cara entre els dos únics candidats amb possibilitats reals d’ocupar la presidència de la Generalitat tenia quelcom a veure amb la llengua a utilitzar durant el debat. Fins ara tothom ho tenia clar. TV3, la televisió pública de Catalunya, era el lloc més indicat per fer els grans debats electorals. Això no es discutia, com tampoc no es discutia en quina llengua es feien. Es a dir, la majoria utilitzaven el català i algú optava per l’espanyol. Cap problema. Però aquesta vegada els socialistes, mirant de reüll cap al PP, Ciutadans i UPyD, van exigir fer també un debat en espanyol com a condició per fer-ne un altre en català, posant com excusa que el debat en llengua espanyola s’hagués emès també a Espanya. Tenint en compte que en aquestes eleccions només es vota a Catalunya, era una pretensió ridícula i fora de lloc. Interpreto, però, que l’estratègia dels socialistes anava una mica més lluny: era un intent més d’espanyolitzar les eleccions catalanes. Amb molt bon criteri Mas no ha volgut picar l’ham espanyolista.

Però com que el problema s’ha presentat i encara hi ha temps de trobar-hi una solució, em permeto proposar una sortida imaginativa per tal que el debat a dos es pugui finalment celebrar. La meva proposta és molt senzilla. Debat a dos Mas-Montilla a TV3, i els candidats que parlessin en la llengua que volguessin. Ningú millor que ells saben quina llengua els convé utilitzar de cara a intentar convèncer votants dubtosos, suposant que hi hagin votants dubtosos que es mirin aquests debats, i suposant que algú es cregui que en un debat d’aquesta naturalesa es poden guanyar clients, que al meu entendre és molt suposar, tant una cosa com l’altra. I si després TV3 volgués vendre el programa a Espanya, ni que fos subtitulant les intervencions fetes en català, cap problema. Què hi diuen ara els respectius caps de campanya, David Madí i Jaume Collboni? Es posaran d'acord o això ja no té remei?

4 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

La teva proposta té un però. O més ben dit, un "sí, però". Debat a dos? i què passa amb la resta de forces polítiques que són presents al Parlament?

A Alemanya no es fan "debats a dos", senzillament perquè en el Reichstag hi ha cinc forces polítiques; es fan debats a cinc, que és el que toca en una democràcia.

A cinc, i sí, que cadascú utilitzi la llengua oficial que li vingui de gust.

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Amb les altres quatre forces polítiques que són presents al Parlament no hi ha cap problema, així que hi hauran debats a sis, i segurament n’hi haurà més d’un.
El cara a cara Mas-Montilla és complementari del debat a sis, i és interessant –almenys ho és per mi- perquè són els dos únics candidats amb possibilitats reals d’accedir a la presidència de la Generalitat. Dius que això és poc democràtic, jo no ho veig així, però si parlem de partits discriminats per què no donem també possibilitats de debat a les altres forces polítiques que no són encara al Parlament però hi poden ser aviat? Per què en una campanya electoral sempre s’han de primar els partits amb representació parlamentària? Ho sé, és un debat complicat, amb pros i contres, però posats a ser puristes jo deixaria de banda aquesta mena de corporativisme i donaria les mateixes possibilitats a totes les llistes que es presenten a les eleccions.

Clidice ha dit...

Amb franquesa: tot un descans que ens estalviïn la seva presència als medis, ja que no podrem evitar haver d'existir amb la d'un dels dos durant quatre anys governant el nostre trist destí.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Bé, potser sí, tot i que sempre ens queda el recurs de no engegar la tele, oi?