(Foto: Avui)Montilla ha sigut el primer president de la Generalitat recuperada que ha sortit del Palau de la Generalitat de manera digna i respectable. Fem un repàs i situem-nos a l’any 1980, després que Pujol guanyés aquelles primeres eleccions. Recordem com va costar que Tarradellas deixés pas físicament al seu successor. En deixar el càrrec de president provisional, no hi havia manera que marxés cap al pis de la Via Augusta cantonada Ganduxer que l’administració (és a dir, el poble) generosament li va proporcionar. Semblava com si aquella Casa dels Canonges on vivia fos seva. Hi ha llibres que ho expliquen amb tot detall. Aquell trist i poc edificant episodi crida encara més l’atenció venint d’un personatge tan primmirat en les formes com Tarradellas.
Situem-nos ara a l’any 2003, quan Maragall va ser elegit president després dels 23 anys de Pujol. Tampoc passarà a la història dels gestos educats la sortida de Pujol del Palau de la Generalitat, no pas per culpa seva ni molt menys sinó de les persones concentrades a la plaça de Sant Jaume. Pujol va ser insultat i escridassat de mala manera i de forma coordinada sense que l’autor intel·lectual d’aquella bretolada donés la cara. També tenim llibres que ho expliquen, i aquells que van mostrar la seva manca d’educació i d’un mínim respecte van quedar ben retratats.
De les molt males maneres –polítiques en aquest cas- com l’any 2006 Maragall va haver de deixar la Generalitat contra la seva voluntat, empès pels seus des de Madrid i Barcelona, no cal dir-ne gran cosa més. Pels desmemoriats queden també els llibres i les hemeroteques que relaten aquells lamentables episodis, en una nova demostració que allò dels adversaris, els enemics i els companys de partit és un veritat com un temple.
Mas va prendre possessió del seu càrrec dimarts passat. Acabat l’acte va tenir el gest d’acompanyar Montilla fins a la mateixa porta del Palau de la Generalitat, i esperar-se dret fent el gest d’aplaudir de cara a la gent que es trobava fora fins que el cotxe de Montilla es va posar en marxa, potser recordant i intentant evitar-li una xiulada popular com la que va patir Pujol l’any 2003 en circumstàncies similars. Coincidències o discrepàncies polítiques al marge, dimarts Montilla es mereixia una sortida digna i respectable del Palau. I la va tenir.
Situem-nos ara a l’any 2003, quan Maragall va ser elegit president després dels 23 anys de Pujol. Tampoc passarà a la història dels gestos educats la sortida de Pujol del Palau de la Generalitat, no pas per culpa seva ni molt menys sinó de les persones concentrades a la plaça de Sant Jaume. Pujol va ser insultat i escridassat de mala manera i de forma coordinada sense que l’autor intel·lectual d’aquella bretolada donés la cara. També tenim llibres que ho expliquen, i aquells que van mostrar la seva manca d’educació i d’un mínim respecte van quedar ben retratats.
De les molt males maneres –polítiques en aquest cas- com l’any 2006 Maragall va haver de deixar la Generalitat contra la seva voluntat, empès pels seus des de Madrid i Barcelona, no cal dir-ne gran cosa més. Pels desmemoriats queden també els llibres i les hemeroteques que relaten aquells lamentables episodis, en una nova demostració que allò dels adversaris, els enemics i els companys de partit és un veritat com un temple.
Mas va prendre possessió del seu càrrec dimarts passat. Acabat l’acte va tenir el gest d’acompanyar Montilla fins a la mateixa porta del Palau de la Generalitat, i esperar-se dret fent el gest d’aplaudir de cara a la gent que es trobava fora fins que el cotxe de Montilla es va posar en marxa, potser recordant i intentant evitar-li una xiulada popular com la que va patir Pujol l’any 2003 en circumstàncies similars. Coincidències o discrepàncies polítiques al marge, dimarts Montilla es mereixia una sortida digna i respectable del Palau. I la va tenir.
4 comentaris:
Les formes són molt importants i cal reconèixer que ambdós personatges han estat a l'alçada de l'escena que calia representar. Tant de bo hi hagués més consciència d'aquest fet, probablement veuríem com milloren moltes coses al nostre país. I és que, moltes vegades, només per les formes, s'acaba actuant com cal.
Sensacional entrada. Totalment d'acord. El respecte a les institucions és bàsic per a la convivència.
Hauríem d'acabar amb aquells que es pensen que les institucions són seves o que gaudeixen de cap tipus de superioritat moral.
A casa nostra hi ha alguns que haurien de passar uan bona estona reflexionant.
Bon cap d'any i un millor any 2011 des de Tarragona.
Clidice,
Les formes, sí. També aquelles camises marrons i aquelles corbates horroroses de Carod entenc que són part de les formes.
Jordi,
El respecte per les institucions és molt important, però abans de res hi ha d’haver respecte per les persones.
Bon any!
Miquel,
Totalment d'acord. Potser el meu comentari anava més adreçat a que hi ha persones que pateixen atacs per tenir càrrecs a les institucions. Les persones del PP de Murcia atacades per las retallades de ZP ho són perquè governen, no com a persones per se. Això seria tornar als 1932-1934.
Per exemple, quan Jordi Pujol va ser apedregat a les Terres de l'Ebre en els temps del Pla Hidrològic, ho va ser per ser President de la Generalitat 22 anys sense donar peixet als altres que, per cert, van acabar fent el transvasament d'amagat, amb nocturnitat i traïdoria.
El meu respecte a les institucions en el comentari anterior es referia més a aquest cas que per exemple quan es denigra una institució perquè "són un grupet de persones".
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada