Quan anem a la fruiteria a comprar taronges el procediment és el següent: agafem una bossa de plàstic i l’omplim de taronges prèvia tria. Aquesta sí, aquesta no que sembla que està tocada. Quan la bossa està plena la tanquem i passem per caixa. És un sistema que m’agrada perquè ens permet triar les taronges que volem comprar i no ens obliguen a quedar-nos també les taronges que estan tocades. Hi ha botigues, però, on les taronges les tenen envasades amb una mena de malles tancades. Allà no pots triar les taronges una a una sinó que només pots escollir amb quina malla et quedes. I ja se sap que amb aquest sistema quan obres la malla a casa et pots trobar amb alguna taronja podrida.Des d’ahir ja tenim nou Parlament. Agafant l’exemple de les taronges podríem dir que és un Parlament format per malles (llistes tancades), és a dir, no hem pogut triar les taronges (diputats) una a una. Per comprendre millor perquè molts de nosaltres no ens sentim gaire representats pel Parlament, aquesta és almenys la meva sensació, primer de tot hem de tenir molt clara la diferència que hi ha entre triar uns diputats (comprar les taronges una a una) o votar una llista tancada (comprar-les per malles). Nosaltres no hem triat els diputats sinó que només hem votat una llista tancada formada per uns candidats que no hem triat nosaltres, i aquesta llista no tenim possibilitat de modificar-la (aquest sí, aquest no).
La llei només ens ha permès triar una de les malles, però si ens haguessin deixat potser haguéssim decidit agafar unes taronges d’una malla i unes altres taronges d’una altra malla, i fer-nos nosaltres mateixos la nostra pròpia bossa de taronges. No hem pogut triar les taronges una a una, no hem pogut triar els diputats. Per exemple, tinc la sospita que a la llista que vaig escollir al col·legi electoral hi havia algun element impresentable, però no vaig tenir la possibilitat d’eliminar-lo de la meva votació perquè la tria ja l’havien fet abans els cuiners del partit. La conclusió és que la nostra és dissortadament una democràcia amb mancances, i el meu més que raonable desig és que algun dia ens permetin triar les taronges una a una en comptes de fer-nos quedar una malla tancada.
11 comentaris:
Miquel, felicitats per la metàfora, em sebla excel·lent! Vaig tenir la mateixa sensació, amb algunes 'taronges' que formaven part del partit que vaig votar... algunes persones que han abusat tant en la política, ja no haurien de tenir possibilitat de presentar-se.
Quan hi penso, que hi estic pràcticament del tot d'acord, també penso en aquell que tria. Les taronges podrides també trien i, al final, tinc la sensació que una cosa compensa l'altra. Perquè, al final de tot, les taronges del Parlament no són més o menys igual que les de fora? Vaja! veig que m'he llevat pessimista, potser que me'n torni ;)
Tens raó, com nolt sovint. També em sembla greu que aquells que s'han presentat en una llista tancada i han obligat als seus votants a agafar tota la bossa, alguns, de bona fé, potser veient alguna taronja que els agrada (sobre 'gustos' no hi ha rès escrit), després hi hagi algú que els prengui la taronja que semblava maca i potser servia d'esquer.
Clara,
Totes les colles tenen taronges podrides i és per això que a les llistes que votem almenys hauríem de poder eliminar algun nom que ens faci mal als ulls. S’hauria de començar per aquí.
Clidice,
Les taronges del Parlament són diferents que les de fora. Ni millors ni pitjors, diferents. Només cal veure les seves biografies per adonar-se’n que la majoria (quatre de cada cinc) que arriben al Parlament viuen d’un sou públic, sigui per càrrec d’elecció o per càrrec de designació digital, o perquè són funcionaris en excedència. Al carrer això no passa.
Ramon,
En fi, una de les solucions passa per les llistes obertes. El problema és que cap partit polític les vol, i així ens va.
Bona nit,
L'article trasllada un error molt habitual quan es parla de les llistes obertes.
En realitat, els sistemes polítics on tries quin candidat vols que et representi, divideixen el territori en districtes electorals i només pots escollir una persona, normalment la que el partit et posa o un candidat independent que s'ha pogut pagar la campanya. És a dir només pots triar una taronja.
És a dir, per tenir llistes obertes, tindries la possibilitat d'escollir en el teu àmbit (d'unes 52.000 persones) una persona entre les de cada partit. I a en Pepet si és d'un altre districte no el pots votar.
Com a llista oberta tenim a Espanya el Senat, i no sembla que el tenir llistes obertes el converteixi en una càmera amb prestigi.
Altres opcions serien en municipals, l'elecció directa de l'alcalde, canviar la Llei d'Hont, etcètera.
Ara, val a dir que moltes persones que voten nominalment sovint tampoc estan contentes amb el seu sistema.
Tampoc sé si un sistema on haguessis de marcar 135 creuetes diferents a les eleccions del Parlament de Catalunya ens donaria un parlament millor del que tenim en la actualitat. Potser m'equivoco, no ho sé.
Pel que fa a taronges podrides, els candidats escollits nominalment, acostumen a anar acompanyats de taronges podrides que tampoc no votes i que també t'has d'empassar. El cas més clar és en Millet, per exemple.
De determinats tipus de taronges podrides ajudaria més tenir llistes obertes del poder polític (legislatiu i executiu), del poder judicial (jutges, fiscals i cossos de seguretat), del poder "civil" (ONGs, patronal i sindicats), del poder administratiu (funcionaris) i d'altres poders.
Ara, quan demano aquest tipus de "llistes obertes" molta gent que em defensa les llistes obertes polítiques comença a suar i esbufegar.
El problema de qualsevol canvi de sistema és que potser el sistema nou tampoc no ens agrada o encara és pitjor.
Jordi,
1/ Gràcies, de sistemes n’hi ha molts, els que dius i també els mixtos. Per començar es podria introduir la possibilitat que l’elector pogués eliminar de la llista escollida aquells candidats que tothom sap que són uns ineptes, o uns corruptes, o simplement que no et cauen bé. Tot és començar.
2/ El Senat espanyol que dius, no és que no tingui cap prestigi sinó que no té cap utilitat fora d’aparcar-hi els elefants polítics amortitzats. És un cementiri polític que no serveix per res. Siguem francs, si el tanquessin ningú llevat dels elefants que en mengen el trobaria a faltar.
3/ I sobre els Millet, Gürtel i altres bandarres deixem que la justícia faci la seva feina. Al capdavall aquests personatges no es presenten a les eleccions.
4/ La reivindicació de les llistes obertes per començar a posar fre al poder exagerat que tenen els partits polítics és també la meva reivindicació.
Les llistes obertes no eliminen la capacitat dels partits de posar a primera línia política a qui vulgui i, per tant, decideixen ells qui pot elegir la gent i qui no. Pot ser interessant en alguns casos, però en línies generals no provocaria més que autodefenses dels partits per evitar que alguns elements "vàlids" passessin per davant de la resta. No crec que canviessin gaire els resultats, vaja. Crec que els problemes venen de la partitocràcia.
Miquel,
1/ Llistes per vetar gent: no acabo de veure gens clar un sistema polític que es basi en el veto. No ho sé, potser són manies meves.
2/ Sense un coneixement a fons de la càmera, jo també tinc aquesta impressió.
3/ Tota la raó. PEr això parlo d'una veritable divisió democràtica de poders. No tinc clar si els partits promocionen aquests "mecanismes" (de corrupció) o els pateixen.
4/ Sobre el poder dels partits coincideixo amb A.Orte. Potser els mitjans també tenen poder. Potser el pitjor enemic de la partitocràcia mal entesa sigui, precisament, Internet.
Als Estats Units, per exemple, és tradicional que no es posin candidats "forts" per determinats districtes. Així, el Tea Party ha revolucionat la política de partits des de dins.
Molt d'acord amb tu però escèptic amb quina ha de ser la solució.
Per cert, paradoxalment, al Palau de la Generalitat tenim el Pati dels Tarongers. Sense malla!
Andreu,
Tu hi entens més que jo. Si com dius els problemes venen de la partitocràcia, s’ha d’intentar reduir tant com es pugui la partitocràcia. El problema és que als partits ja els va bé parlar-ne molt però no canviar res, com la sempre pendent llei electoral.
Jordi,
Sobre el punt 1. Entenc que només és un problema de formes, però si no t’agrada el veto d’un bandarra fem-ho al revés: una llista on tu només hagis de marcar aquells noms que vols votar. Formalment ja no hi hauria veto, i el resultat final seria el mateix.
Publica un comentari a l'entrada