Montserrat, numerus clausus?

Després de molts anys des de la meva última visita, fa uns dies vaig tornar a Montserrat. Vam pujar amb el cremallera des de Monistrol, on pots deixar el cotxe en un gran pàrquing cobert gratuït a la mateixa estació. Tren modern i silenciós, amb un bon aire condicionat i seients força còmodes, tot i que això només ho vam poder comprovar a la tornada, doncs l’anada la vam haver de fer a peu dret per manca de seients lliures. Els vagons anaven atapeïts de gent, asseguda i dreta, com el metro en hora punta. Molts turistes, la majoria estrangers. Això sí, hi ha unes vistes espectaculars que compensen tots els inconvenients del viatge que, per altra banda, només dura quinze minuts. Arribats a dalt, un parell d’hores van ser suficients per adonar-me’n que allò està massa massificat. Gent per tot arreu, massa gent. Dificultats per moure-t’hi, per anar d’un lloc a un altre, per trobar un lloc on seure. A la basílica, impossible seure per escoltar la Salve cantada per l’escolania. Gent dreta i gent asseguda per tot arreu, també a terra i a les capelles laterals. Els seients de l’església estaven ocupats des de molta estona abans. El museu, això sí, és francament molt interessant i recomanable. És l’únic lloc on no hi havia empentes, potser perquè s’ha de pagar entrada. A les dues vam donar la visita per acabada. Cremallera de tornada cap a Monistrol; aquesta vegada, com que era l’hora de dinar, amb els vagons gairebé buits. Només hi ha una solució per evitar aquesta excessiva massificació: reserva prèvia i numerus clausus. Jo m'hi apunto. Mentrestant, però, amb tanta gent em costarà tornar-hi. I això que hi vaig anar entre setmana. No em puc imaginar cóm deu ser visitar Montserrat en cap de setmana.